Dimarts de la setmana passada, dia 12 de setembre, s’iniciava el curs polític illenc. Primer dia de sessions regulars del Parlament. La presidència de la Cambra anunciava que emetrà tota la informació i farà la documentació «en bilingüe». El mateix dia el Consell de Mallorca celebrava la nova Diada de l’illa, en lloc del 31 de desembre que se celebrava oficialment des de 2016 i que la dreta considera «catalanista», recuperant així la que s’inventà Unió Mallorquina el 2007.
Dos exemples simbòlics de com comença l’activitat política en aquest mandat i legislatura balear. Amb el català com una de les estrelles de les pròximes sessions parlamentàries, no debades, des la setmana passada el Govern ja hagué de començar a donar explicacions sobre, entre d’altres, la degradació legal del català a la sanitat —de requisit a mèrit—, una polèmica que no s’atura: ara s’ha sabut —segons va publicar mallorcadiario.com— que el Govern de Francina Armengol va exonerar de català quasi 2.000 metges i infermers i que un informe d’un director general ho justificava perquè el català era un impediment perquè arribessin nous professionals de la Península.
L’habitatge acompanyarà el català com un dels eixos de l’agenda política baleàrica dels mesos vinents. La presidenta Marga Prohens ha anunciat que serà el nord de la seva actuació de manera immediata: «És un greu problema social» que «requereix mesures» especials, com ara el decret que anuncià que aprovarà ben aviat —s’espera que ho faci durant aquest mes— i que posarà en pràctica diferents mesures per assolir que surtin al mercat més immobles gràcies a la col·laboració pública i privada, cosa que ha merescut la crítica de l’esquerra perquè, al parer del portaveu socialista, Iago Negueruela, «Prohens entén l’habitatge com un negoci».
Una altra de les qüestions que imantarà l’atenció dels partits i grups parlamentaris en aquest començament de legislatura serà la baixada d’impostos. El 18 de juliol passat, el Govern va aprovar, en una reunió extraordinària, el Decret llei d’eliminació de l’impost de successions i donacions entre pares i fills, avis i nets, i entre cònjuges; la supressió de l’impost sobre transmissions patrimonials per a la compra de primer habitatge habitual per a menors de 30 anys i persones amb discapacitat, i la rebaixa del 50% per a menors de 35, famílies nombroses, monoparentals o famílies amb persones amb discapacitat a càrrec. No serà l’únic cas. Segons Prohens, el Govern també anirà reduint o eliminant altres impostos —en els trams que li permet la normativa estatal— de manera immediata. És el mateix que fan altres governs territorials en mans conservadores. Es tracta d’una de les tàctiques que ha imposat la direcció central del PP per intentar demostrar que, si s’abaixen impostos, es pot generar riquesa, al contrari del que fa, a parer seu, l’esquerra que governa l’Estat. Per descomptat, l’esquerra balear ha criticat les mesures fiscals de Prohens i l’ha acusada de llevar impostos per «afavorir els que més tenen», segons Lluís Apesteguia, líder de Més per Mallorca.
Un altre camp d’enfrontament dreta-esquerra serà segur la derogació de la Llei de memòria democràtica. Val a dir que el Govern ha donat garanties que l’excavació de fosses franquistes per recuperar les restes dels assassinats seguiran endavant, igual que els últims anys —mentre governava l’esquerra—, perquè el PP hi està d’acord i en particular Prohens s’hi ha mostrat a favor per «justícia». Tanmateix, els conservadors criticaren tot el que al seu entendre és «la part ideològica» de l’esmentada Llei, amb la qual no estan d’acord i, per tant, la derogaran. És, també, una de les exigències de Vox.
Estratègies. Justament, la relació entre PP i Vox serà l’eix fonamental del teatre d’operacions polític baleàric. Caldrà veure com es concreta durant el primer any de mandat, és a dir, al llarg dels primers dos períodes de sessions —el primer de setembre a desembre i el segon de febrer a juny— de la legislatura. L’estratègia de Vox implicarà una més intensa radicalització, tal com suggereixen els canvis en la seva cúpula estatal? O pel contrari Prohens imposarà els fets consumats i desafiarà als ultradretans? O per ventura ambdues formacions actuaran de manera que evitin les topades importants i centraran les desavinences en qüestions menors i simbòliques?...
A hores d’ara no es pot saber com evolucionarà la relació. De moment, els ultres han tret pit per la degradació legal del català a la sanitat, com si fos cosa seva quan, en realitat, Prohens havia advertit que ho faria —per exemple en l’entrevista que va concedir a aquest setmanari. La presidenta no para de llançar el missatge que «no serà una legislatura de tensió lingüística».
La situació parlamentària del PP és bona. Té 26 vots assegurats: els 25 diputats propis i el de Sa Unió de Formentera, el nom de la dreta local que va guanyar l’únic escó que tria l’illa. Total: 26 davant els 25 de tota l’esquerra: PSOE, 18; Més per Mallorca, 4; Més per Menorca, 2, i Podem, 1. Per tant, Prohens no va necessitar el vot afirmatiu de Vox, li va bastar l’abstenció, cosa que li permeté formar govern en solitari i li dona una posició política més forta que la dels presidents autonòmics del PP, que han necessitat el vot a favor dels ultres per ser investits i que, en conseqüència, han hagut d’acceptar consellers extremats.
Ara bé, segur que hi haurà topades entre els dos partits. Caldrà veure fins a quin punt. El que es pot descartar, però, és que caigui el Govern Prohens. L’aritmètica parlamentària ho fa impossible. Ni tan sols tendrà enfront una majoria de bloqueig, la qual només seria possible si Vox s’arrengleràs amb tota l’esquerra i el sobiranisme, cosa que no pareix gaire probable, a no ser en casos molt puntuals.
Respecte a les estratègies de l’esquerra, la del PSOE, sota el lideratge a distància de Francina Armengol, en aquest primer període de sessions implica fonamentar la seva oposició —així ho ha confessat— en la defensa dels «drets socials» que al seu entendre el Govern Armengol va aprovar i que ara estarien «en perill».
Els dos Més —de Mallorca i Menorca— combinen el mateix eix social amb el de la defensa del territori i a posar especial esment en tot el referit al català. El líder sobiranista mallorquí, Apesteguia, ha batejat Prohens com una «Bauzá 2.0».
Pel que fa a Podem, la seva única diputada ja en tendrà prou amb intentar ocupar algun minut de protagonisme mediàtic.