A Víctor i a Pep, dos veïns de la Marina, feia temps que els rondava pel cap la idea de crear un perfil a Twitter (ara X) on recopilar els incidents que se succeeixen durant la celebració dels bous al carrer al País Valencià. Del que es tractava era de replicar @Botquebota, un perfil creat a les Balears on documenten els casos de balconing i disposen, a més, d’un rànquing per nacionalitats. Finalment, Víctor i Pep van crear, aquest juliol, el seu propi perfil: Federació Darwinista Valenciana, es diu. Com els col·legues balears, també aquí fan un seguiment del dia a dia taurí per fer el seu particular rànquing per localitats: 15 punts corresponen a un mort per bou o vaqueta; 10 punts per animal mort, i 5 per cadascun dels ferits. Al tancament d’aquesta edició, Castalla encapçalava la llista, amb 35 punts. Port de Sagunt i Vila-real, amb 30 punts cadascú, li anaven al darrere.
«Vam crear el perfil, d’una banda, per riure de les situacions tan còmiques que es donen als bous al carrer. D’una altra banda, també vol ser una forma no directa de criticar la bogeria que suposa que en ple segle XXI hi haja gent morta per una “festa” tan absurda i destrellatada»,
Federació Darwinista Valenciana: "És una bogeria que hi haja gent morta per una 'festa' tan absurda i destrellatada"
expliquen els promotors de Federació Darwinista Valenciana, un nom que és una declaració d’intencions en tota regla. La recopilació de vídeos mostra tot tipus de situacions: dos DJ als quals pilla una vaqueta mentre, despistats, pengen cartells de la seua actuació nocturna; un bou encordat a Xiva que corneja una motocicleta aparcada en el recinte taurí; una batussa humana entre aficionats taurins mentre la vaca està dins la plaça...
I clar, molts incidents greus: un bou que s’acarnissa amb un jove a Petrés (Camp de Morvedre); un bou que, a Cervera (Baix Maestrat), a punt està d’envestir tota la colla que tiba la corda per embolar-lo; un home que queda estès a terra, inconscient i estamordit, després d’haver estat brutalment sacsejat a Puçol (Horta Nord)... Molts vídeos estremeixen, tant si t’agraden els bous com si no. Els “toreros” esdevenen sacs de palla sota la força d’aquells animalons de 500 quilos de pes.
Siga com siga, el perfil de la Federació Darwinista Valenciana no ha parat de guanyar seguidors a la xarxa: en menys de dos mesos de funcionament, n’ha aconseguit prop de 5.600. «Crec que el perfil ha triomfat per dues raons: d’una banda, perquè els éssers humans tenim fixació i cert morbo a veure les desgràcies dels altres. Vídeos de primera va marcar el camí. D’una altra banda, perquè crec que molta gent, en realitat, pensa com nosaltres: que aquesta “festa” és una bogeria».
Territori de banyes
De material on picar Víctor i Pep en tenen en sobra. Tot i que les xifres exactes no se sabran fins que no acabe l’any, els entesos del món taurí pronostiquen que aquest 2023 la xifra d’actes s’aproximarà a la de l’any passat: 2022 es va tancar amb 8.702 festejos. El rècord l’ostenta 2017, amb 9.512. Com més actes, més possibilitats que es produïsca un incident. Els serveis d’atenció mèdica, de fet, no donen l’abast. La normativa obliga que allà on se celebre un acte taurí hi ha d’haver servei mèdic, infermeria, ambulància i un espai on poder fer una intervenció mínima.
«Si no fem més serveis, és perquè no tenim prou infraestructura», explica Vicent Sánchez, que és cap de l’equip de Sersan, una companyia d’ambulàncies i serveis medicosanitaris que dona cobertura a molts actes taurins a València, Castelló i també Terol. Aquest estiu han fet un poc més de 500 serveis amb les 40 ambulàncies de què disposen. En el seu cas, a més, sempre porten un cirurgià. «Considerem que és indispensable per la seguretat dels aficionats», explica el representant de Sersan. De mitjana, un servei té un cost de 700 euros. N’hi ha, clar, dies ensopits, però la situació els obliga a estar sempre alerta. Una mala caiguda, un volteig d’una vaca o una cornada d’un bou pot requerir una intervenció instantània i l’hospitalització posterior.
Les asseguradores es van plantar després que l'any passat nou persones van resultar mortes i quasi mil, ferides.
N’hi ha qui ha romàs de per vida en una cadira de rodes. N’hi ha qui ha perdut parcialment la vista. N’hi ha que queden tocats de per vida. Força conegut és, entre els aficionats, el cas de Juanjo López, el Peño, un retallador a qui, el 2010, un bou de la ramaderia de Germán Vidal va arrancar-li la femoral de la cama esquerra. De resultes de tot plegat, i després d’estar a punt de perdre la vida a causa de l’hemorràgia, van haver de seccionar-li la cama. «Per on entra la banya, pot entrar la mort», diuen els cirurgians especialitzats.
«Les ferides per banya de bou poden ser molt variables quant a localització i gravetat, però sempre són politraumatismes degut al pes dels animals. Poden ser traumatismes tancats, oberts (puntades, cornades) o mixtos. Solen ser ferides contuses, amb vores anfractuoses, moltes voltes amb diverses trajectòries que produeixen grans danys tissulars, i, per descomptat, molt contaminades per gèrmens, la qual cosa en condiciona el tractament», explica Ignacio Cisneros, que és cirurgià a l’Hospital de la Plana de Vila-real. Aficionat als bous, va complementar els seus coneixements convencionals col·laborant amb Gustavo Traver, una eminència dins la cirurgia taurina a les comarques del nord. El cas més complicat que ha hagut d’atendre, diu, va ser la d’un aficionat que va patir set cornades, amb afectació vascular, toràcica i en ambdues cames. Una malesa en tota regla.
L’increment dels requisits mèdics ha provocat, també, que proliferen els cursos d’especialització. La Universitat de València, per exemple, disposa d’un curs en línia en assistència medicoquirúrgica integral per ferida per banya de bou.
La finta inesperada
Aquest 2023, ha resultat, fins al moment, menys sangonós que el 2022. L’any passat, la xifra de morts es va disparar: van morir nou persones i 984 van resultar ferides. Enguany, el registre és prou menor: fins a la segona setmana de setembre havien mort dues persones: un jove de Castalla i una septuagenària d’Almàssera que va ser cornejada per una vaca que s’havia escapat del recinte taurí de Tavernes.
Siga com siga, l’alta mortalitat registrada l’any passat va fer saltar les alarmes entre les companyies asseguradores, fins al punt que algunes van rebutjar donar cobertura als esdeveniments taurins com havien fet fins aleshores, especialment en el cas dels bous embolats. A Calp, Teulada, Sagunt, Picassent, Puçol... ajuntaments i colles taurines es van trobar amb la porta tancada per la negativa de les asseguradores a donar cobertura a aquests esdeveniments. «D’una banda, el model era molt arriscat per a les companyies, a la vista de l’increment de la sinistralitat —explica una persona que treballa en el sector i coneix bé aquesta problemàtica—. D’una altra banda, el fet que cada volta hi haja més sensibilitat animalista provoca reticències entre els qui, en última instància, marquen les directrius».
Tot plegat, propicià la mobilització tant de la Federació de Bous al Carrer, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies com de la mateixa Generalitat, en especial, de l’Agència Valenciana d’Emergències, comandada pel socialista José María Ángel. Els bous penjaven d’un fil.
Fins aleshores, l’atenció sanitària de les persones ferides durant les celebracions dels bous al carrer era abonada íntegrament pels organitzadors i les asseguradores contractades. Quan l’import de la intervenció sanitària excedia el que estava contractat amb la pòlissa, corresponia als organitzadors dels esdeveniments abonar l’excedent de despesa. És a dir, que la sanitat valenciana facturava a l’organització el cost de l’atenció sanitària.
Consellera Elisa Nuñez: els bous són "part essencial del patrimoni cultural de la regió i de tot Espanya".
La solució va arribar amb la llei d’acompanyament que s’aprova tots els anys a les Corts Valencianes. I ho va fer de la mà de PP, Ciutadans, Vox i PSPV. Els quatre partits van votar plegats per tal que, a partir d’aleshores, fora la sanitat pública qui es fera càrrec d’aquesta despesa extra, de forma que es va desbloquejar la negativa de les asseguradores a donar cobertura als festejos taurins. La decisió va ser un privilegi concedit a les associacions taurines i als molts ajuntaments que, arreu del territori valencià, celebren esdeveniments taurins i, l’any passat, es van veure entre l’espasa i la paret.
Fou la segona claudicació dels socialistes. Abans, el 2019, els mateixos partits van votar a favor de derogar una disposició aprovada el 2017 pel Botànic per la qual aquells municipis amb més de 5.000 habitants on es fera un bou cerril requeririen dos metges i no un sol.
Totes dues mesures foren concessions al lobby taurí que van tenir lloc en temps de govern progressista. La pregunta és fins on arribarà aquest grup de pressió ara que té en les institucions un govern molt més procliu i, fins i tot, un conseller de Cultura que ha estat torero. La consellera de Justícia i Interior, Elisa Nuñez, va assegurar, durant una reunió l’agost passat, que els bous al carrer són «part essencial del patrimoni cultural de la regió i de tot Espanya», i els va prometre tot el suport que els calga. Temps al temps. El que és segur és que als responsables de la Federació Darwinista Valenciana, de feina, no els en faltarà.
La connivència pública
La implicació dels ajuntaments en l’organització dels esdeveniments taurins ha estat i continua sent fonamental en el manteniment de la festa taurina. Són els governs municipals els que, en la majoria de les ocasions, adquireixen els animals a través dels seus pressupostos de festes o bé a través de les ajudes públiques que concedeixen a les penyes taurines.
Les organitzacions animalistes AnimaNaturalis i CAS Internacional han investigat quants diners públics es va destinar a aquest tipus de festejos. La complicitat de les institucions públiques valencianes amb el sosteniment de la festa és innegable. De fet, el País Valencià representa quasi el 40% dels diners públics que, a tot l’Estat, s’hi destinen. Castelló és la demarcació que se situa al capdavant, amb una despesa que aplega als 8,7 milions d’euros, mentre que, a València, la xifra aplega als 6 milions d’euros. Al darrere li queda Alacant, amb 2 milions d’euros.