Els crítics

Que visqui la República: rebel, lliure i feminista

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Més èpica, més divertida, més frenètica i més emotiva. Divises que queden exposades només d’entrada, en l’inici de la gran òpera de  Star Wars. Un Poe Dameron (Oscar Isaac) sobrat de testosterona aplica la màxima de “la millor defensa és un atac” i corre desbocat contra els destructors del Primer Ordre, que ataquen la resistència rebel amb la intenció de liquidar-la per sempre. Al límit de la destrucció, com a presagi de tot el que vindrà —lleugeresa, nous camins i frescor—, Rian Johnson —a qui ja s’ha encarregat la direcció d’una nova trilogia, a partir de 2020— obre el film més esperat de l’any amb dos personatges que estableixen una telecomunicació al llindar de l’absurd, on l’equívoc rellegeix les trucades a l’estil Gila, entre explosions. Touché: ens fa riure, ens deixa atònits i ens guanya per sempre. La resta, un espectacle digne de veure. Potser (només potser, valga’m la força dels Sith) un dels dos millors capítols de tota la saga.

Això té un mèrit incommensurable, perquè el curs de la “força” semblava que ja no podia donar més de si, sobretot quan el mateix pare de la criatura, George Lucas, va ser el culpable de perpetrat els episodis I, II i III, una tirallonga de vel·leïtats new age que es valien d’una mística de fireta per fer-nos creure que tot era molt seriós, amb una història d’amor sota zero i amb el pes d’una trama política excessiva i carregosa. Anys després, i ja sota l’ègida de Disney, havia de ser J.J. Abrams, l’any 2015, qui demostrés que aquella història inspirada en el western, les aventures clàssiques, els samurais, la mitologia i JRR Tolkien, encara era capaç del millor.

Star Wars: Els últims Jedi
Direcció i guió: Rian Johnson 
Títol original: Star Wars: The last Jedi
Estats Units, 2017

Durada: 150 minuts
Música: John Williams
Repartiment: Daisy Ridley, John Boyega, Adam Driver, Oscar Isaac, Mark Hamill, Carrie Fisher, Kelly Marie Tran, Domhnall Gleeson, Benicio del Toro, Laura Dern, 
Andy Serkis, Lupita Nyong’o
Aventura galàctica.

En primer lloc, de reinventar-se: Johnson s’apropia l’ànima i allò que ha de venir en el futur. Ens ofereix un relat fidel a l’origen, però amb noves solucions. Ens presenta girs inesperats —inesperats de debò, perquè fugen d’oferir un calc actualitzat deL’imperi contraataca, tal com passava entre l’episodi IV i El despertar de la força—; ens regala la consagració d’un dolent com Kylo Ren, rabiüt i amargat, contradictori i maldestre, però implacable; ens demostra no tenir miraments en plantejar noves relacions, noves reaccions i nous marcs mentals; ens planta dubtes sobre allò que fa bellugar la força i el revers obscur, perquè, al capdavall, parteixen de la mateixa ambició; però, sobretot, Johnson ens ofereix una lectura política que no es fa gens pretensiosa, sinó que és part mateixa de l’essència de la història que vol explicar. 

I ho fa ara, que vivim la convulsió d’un 2017 de prealerta nuclear, de líders a l’estil Trump, de retallades, de regressions a la foscor i de cops de porra. Ara, que clamem per l’apoderament femení i que és tan necessari no callar, ni afluixar, ni abaratir el somni de la llibertat. Ara, que sembla que ningú es veu amb cor de lluitar per uns ideals, que tot és estrany, confús, desorbitat. Ara, justament ara, arriba Star Wars amb el seu panegíric republicà i ens convida a ser rebels, sense oblidar que la revolució serà protagonitzada per dones.

Per dones que no deixen d’actuar com a dones i que esdevenen el punt de mira més fiable de la revolta (Leia Organa, Amilyn Holdo), al mateix temps que poden ser l’heroi d’acció a qui tots els nens es volen assemblar (Rey). Una manera d’entendre el mapa geopolític d’un món —la galàxia, potser no tan llunyana— dominat per la compravenda d’armes, per la rancúnia i l’ofec, per imperis absolutíssimament desbocats. Star Wars: Els últims Jedi, una deliciosa dosi d’entreteniment que ens fa creure en un cinema on conviu acció, humor i aventura. I que encara és capaç d’emocionar-nos.  

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.