Els crítics

El paradigma ‘Star Wars’

Sobre les versions interactives de Star Wars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan el maig de 1626 els Canarsee van acceptar quatre andròmines a canvi de l’illa de Manhattan, es pensaven que havien fet el negoci del segle: la terra —igual que l’aire que respirem—, no es podia comprar ni vendre... Que innocents, aquells holandesos!

Una sensació que devien també experimentar els directius de la 20th Century Fox quan aquell jove, George Lucas, els va dir que renunciava a part dels seus honoraris pel film que acabava de dirigir —una estrambòtica òpera espacial titulada Star Wars— a canvi del marxandatge. Marxandatge? Al cinema es guanyen diners venent entrades, i prou. Què innocent, aquell tabalot!

Què us he de dir que no sapigueu ja? George Lucas va fundar una subsidiària de Lucasfilm, LucasArts, destinada a produir els efectes especials digitals necessaris per a les seves nissagues (Star Wars i Indiana Jones). LucasArts es va especialitzar en jocs de gènere aventura, i tot l’entramat fou adquirit per Disney el 2012 al mòdic preu de 4.000 milions de dòlars. Coi, si fins i tot Pixar havia estat, al seu dia, part de Lucasfilm...

L’impacte de l’univers Star Wars, salvant les distàncies, no deu ser massa diferent del que provocà a Barcelona la Tetralogia de l’anell de Wagner. Sensacions que van molt més enllà de l’argument, que esdevenen estat d’esperit, que impregnen i fins i tot inspiren el nostre imaginari.

He comptat, pel cap baix, uns 126 videojocs de Star Wars. Això, descomptant-hi els jocs de telèfon mòbil, les expansions i les compilacions. Aquests jocs es poden dividir, bàsicament, en dos grups: les històries que segueixen l’argument d’alguna de les pel·lícules estrenades i les històries que formen part del que en un sentit molt ampli podríem anomenar “univers Star Wars”. I encara així, aquí s’entrecreuen nissagues com Lego Star Wars —força canònica—, franquícies com Angry Birds Star Wars, o la dotzena llarga de simuladors de pinball d’obediència starwarsiana.

I en aquest marasme que afecta tots els gèneres del videojoc, destaca el primer arcade, Star Wars (1983), que consistia a disparar a tie fighters imperials dibuixats amb gràfics vectorials i destruir l’Estrella de la Mort. Una experiència obsessiva que ha sobreviscut, latent, en una pila de jocs.

Per això cal agrair que, trenta-quatre anys més tard, al mode campanya de Star Wars Battlefront II encarnem la comandant Iden Versio —la veu i el rostre de l’actriu Janina Gavankar—, experimentada pilot d’un tie fighter de l’armada imperial. Per primera vegada sabrem com es veuen els rebels amb els ulls de la llei.

L’acció se situa en paral·lel a El retorn del Jedi i fa de pont amb El despertar de la Força. No en desvelaré l’argument, però bàsicament haurem de jugar al gènere aventura i disparador —es pot escollir entre tercera i primera persona—, amb breus fases de sigil i infiltració. Com podeu imaginar, tractant-se d’un producte d’EA DICE —artífex de la nissaga Battlefield—, les infinites opcions del multijugador, amb combats de fins a vint contra vint persones, és el fort d’aquesta proposta.

L’altre punt fort, la fidelitat a l’univers Star Wars: gràfics increïbles; armes, naus i personatges que són recreacions no fidels, ans idèntiques; i una banda sonora digna de superproducció. Fins i tot us recomanaria de jugar-hi amb els auriculars posats.

Té cap entrebanc, aquest joc? Potser un. Les famoses capses de botí, lligades a un sistema de micropagaments i el desblocatge de personatges. Hi ha hagut molta polèmica. Vam començar pagant el preu d’un videojoc físic. Després, pagant les ampliacions o DLC. Més endavant, la capacitat multijugador amb season’s pass i servei en línia de pagament per consola. I ara els micropagaments a l’estil free to play (però sense free)... Els ho explico als indis que es van vendre Manhattan i no s’ho creuen! 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.