Sota la pregunta de com, els alcaldes poden contribuir a la construcció nacional, la Universitat Catalana d'Estiu ha reunit aquest diumenge sis alcaldes d'arreu del país per discutir sobre la qüestió (n'havien de ser set, però en darrer moment ha fallat l'alcalde d'Elna (Rosselló), Nicolas Garcia).
Marc Buch, alcalde de Calella (Maresme) per Junts per Catalunya, ha deixat clar que un país només es pot fer “si disposem d’estructures d’estat” i que els ajuntaments en són una perquè “som l’administració més propera a la ciutadania”. Ha destacat que “si els ajuntaments tenim clar el marc mental de Catalunya com a nació, podem participar de la construcció nacional” i ha dit que han d’intentar “minimitzar la presència de l’Estat espanyol” als municipis. En l’àmbit de polítiques públiques, ha remarcat el paper de l’urbanisme que “en termes de construcció nacional és més important del que podem imaginar” perquè “tots tenim exemples de municipis que han crescut amb el boom urbanístic i són llocs on el sentiment de pertinença s’ha vist afectat”. Així, la visió nacional passa per “un creixement sostenible” per “garantir que podem créixer d’una forma que el poble pugui digerir totes les persones que venen a viure a casa nostra i tinguem capacitat de reproduir el sentit de pertinença a Calella i a Catalunya”. Proposa, també, “crear una economia per tal que les persones que venen a viure sàpiguen que serà un lloc de treball de qualitat i estable on poden arrelar”. Com a exemple, ha posat el País Basc on hi ha “indústria d’alt valor afegit” perquè “si som un país pròsper la gent s’hi sentirà a gust i voldran ser catalans”. Buch també ha reforçat la necessitat de programar cultura fonamentalment en català i que la comunicació de l’ajuntament sigui sempre en català.
Jordi Estiarte, alcalde de Bellpuig (Urgell) per Esquerra Republicana, ha situat sobre la taula tres eixos sobre els quals contribuir a la construcció nacional des dels municipis: “els valors republicans del municipalisme, garantir bases materials per l’existència de les persones i la fraternitat”. Sobre aquest darrer concepte, ha dit que “sovint queda com un terme naïf o passat de moda”, però que s’ha de basar en la voluntat que el dret a la ciutadania estigui a l’abast de tots els éssers humans.
Antoni Francès, alcalde d’Alcoi (Alcoià) pel PSPV, ha començat recordant que al seu poble “la cultura ha sigut molt important. Això fa construcció nacional, l’educació i la cultura. A través d’aquestes es va creant la identitat”. Francès ha destacat que aquests temes són clau com es demostra que PP i Vox hagin donat la conselleria de cultura a “un torero com Vicente Barrera” o que el primer que s’hagi fet des de la conselleria d’educació hagi estat derogar la llei del plurilingüisme. Ha criticat, amb ironia, la voluntat de secessionisme lingüístic anotant que per la xerrada feien servir una mena de servei de traducció simultània invisible. Per tot plegat, ha deixat clar que el nou Govern valencià apunta a tot allò que permet la “construcció nacional” i ha dit que “espanta prou la llei d’identitat” que l’executiu ha promès promoure el setembre que hauria de servir per diferenciar “entre valencians bons i pancatalanistes perillosos que volen acabar amb els valencians”. Davant d’això, en els municipis amb governs “de progrés” ens toca treballar amb la ciutadania per ser “un dic de contenció davant PP i Vox que intentaran fer un procés de desconstrucció nacional de País Valencià”. En una nota d’optimisme, ha remarcat que “ja hem passat un cop per això i hem sobreviscut”.
Josep Majoral, cònsol major de Sant Julià de Lòria (Andorra) per Unió Laurediana, ha remarcat que “el pes específic que tenim els comuns en la Constitució crec que va en favor de la construcció nacional”. Ha dit que ell s’esforça a fer créixer el país “des de la mera gestió del dia a dia”, tenint en compte que Andorra és un país petit de vuitanta mil habitants. Ha destacat que els darrers anys treballen per fer créixer Sant Julià des del món universitari i que han trobat el suport ple del govern tot i formar part de partits oposats. “Des del dia a dia, des del sentit comú, és la manera de fer avançar un país”, ha reblat.
Miquel Oliver, batlle de Manacor (Mallorca) per Més per Mallorca, ha explicat que com a país turístic i d’acollida, a la gent “cada vegada més li agrada quedar-se a viure a Mallorca i això és un repte que tenim”, això, pot ser “una nota discordant a l’hora de construir país” i provoca que hi hagi “un panorama de preocupació en la lluita de país per la llengua, la cultura i la identitat”. Des dels municipis, ha explicat, hi ha moltes “possibilitats per fer”. “La pressió demogràfica dels nouvinguts provoca uns reptes. Hem intentat que el tema cultural sigui el menys estrident possible i té a veure amb els nouvinguts perquè crec que l’única manera de seguir fent país és explicar a la gent que ve perquè se sentin integrats en aquesta identitat. Explicar-los que poden viure millor en un municipi que els acull i els regala un benestar i una manera de viure”, ha considerat Oliver. D’entre les eines dels ajuntaments, ha destacat que ho pot ser “qualsevol entitat o qualsevol tràmit”. També ha destacat que ells treballen fent el certificat d’arrelament en català, “cosa que sembla una obvietat, però que moltes institucions fan en castellà”. El seu objectiu és que “les persones que venen a viure vulguin més país” i ho fan “explicant Manacor des de Manacor i cap a fora”. Parla, doncs, de xerrar “de país en versió estesa vol dir eixamplar la lluita i eixamplar els lluitadors convencent els nouvinguts i convencent-nos”. Una altra acció ha estat la implementació del repartiment dels nouvinguts de forma igual a tots els centres perquè “les aules de Manacor s’assemblin més al Manacor de carrer”. També ha informat que treballen en la creació de la "figura del dinamitzador lingüístic, vestit de dinamitzador de joc" perquè els preocupa la situació de la llengua a les escoles.
Ivan Sànchez, alcalde de Berga (Berguedà) per la CUP, ha remarcat que “vivim una mica en una bombolla. No tenim gaires problemes de llengua, tot i que el castellà va en augment”. Partint d’aquí, creu que com a municipis es poden fer diferents coses per la construcció del país “des de la llengua, la cultura i donar exemple”. Berga, ha dit, programa gairebé tota la cultura en català, excepte el cicle Gaudí de la Generalitat on s’adhereixen els ajuntaments on es projecten pel·lícules dels premis on “aquest darrer any hem trobat que la majoria són en castellà”. Pel que fa a donar a exemple, deixa clar que als pobles “no s’hauria de pactar amb cap partit que no doni suport al dret a l’autodeterminació”. Finalment, ha remarcat la importància de mantenir el petit comerç per conservar l'ús de la llengua.