L’any 1973, Prada (Conflent) va ser la llar des d’on es va impulsar el manifest “El català llengua d’expressió científica”, a través del qual, diferents intel·lectuals del país, vinculats a les ciències, reivindicaven l’ús de la llengua catalana en la tasca acadèmica i d’investigació. Mig segle després, la Universitat Catalana d’Estiu ha acollit un acte de reivindicació dels valors d’aquell manifest.
Un dels fragments més destacats d’aquell manifest, constata que “en el moment actual, ens veiem coartats directament o indirectament per imposicions o pressions d’índole diversa quant a l’ús de la nostra llengua, MANIFESTEM que l’ús del català en el treball científic quotidià és irrenunciable per als homes de ciència de la nostra comunitat cultural, tant en les tasques de recerca com en les tasques de docència, tant en les petites reunions de treball com en les conferències d’auditori ampli”(sic).
De fet, el manifest neix en aquest mateix espai, en un seminari on van participar Gerard Vassails, físic; Oriol Casassas, metge pediatre; Enric Casassas,químic; Heribert Barrera, també químic; Ramon Folch i Guillen, biòleg; Josep Laporte, metge farmacòleg; Antoni Lloret, físic; Lluís Marquet, enginyer; i Joaquim Ramis, metge pediatre. També n’era part el biòleg Josep Maria Camarassa que ha participat de l’acte d’homenatge recordant que el seminari reblava tota una feina de catalanisme dins del món científic català iniciat als anys 60.
Ha recordat, també que “la llista abasta totes les generacions en aquell moment actives en el camp de la ciència” part d’una xarxa que s’havia començat a teixir a l’anterior edició de la Universitat Catalana d’Estiu, la de 1972. “El manifest de Prada anava una passa més enllà, tenia un plantejament clarament reivindicatiu i proclamava que l’ús de la llengua pròpia era un dret inalienable i, alhora, un dret indefugible”, ha destacat, recordant que un dels elements importants de l’escrit era recordar que el català no seria una “llengua adulta” si no era present, a més d’en el món literari, en el món científic.
Un dels responsables de fer el text base del manifest, al costat d’Oriol Casassas, fou Ramon Folch, present a l’acte de commemoració d’aquest diumenge. L’un estiuejava a Premià de Dalt i l’altre a Premià de Mar i des d’allà van treballar el text, motiu pel qual, Camarassa recorda que internament l’anomenaren “el manifest de Premià del Mig”.
Ramon Bartrons, secretari científic de l’IEC, anunciava que a l’ens acadèmic hi ha hagut un debat sobre els usos socials del català i ha remarcat que “cal dir que hi ha preocupació per l’accés a dades d’ús de la llengua catalana a territoris diferents que resulta de la fragmentació de l’administració de la comunitat lingüística”. Més enllà d’això, però, ha remarcat que “s’ha arribat al consens sobre les possibilitats de millora del català gràcies a la recerca en tecnologies lingüístiques”. Explica que també es consideren “greus els canvis demogràfics del país i que ha comportat que la llengua catalana reculi en termes relatius”, però que “els discursos catastrofistes topen amb l’expansió de l’ús en el ciberespai” i que, per exemple, programes com Chat GPT tingui en compte el català des de l’inici “és molt positiu”. Sobre la situació actual del català en l’àmbit universitari ha recordat el paper de revistes com Mètode de la Universitat de València i ha demanat que “cal assegurar la presència del català en el dia a dia dels grups de recerca i les universitats”. Ha destacat, també, la necessitat de seguir mantenint els diccionaris lexicològics per garantir l’ús del català en els treballs científics.
El text de Prada, cercava també un equilibri entre el català i l’ús de la llengua franca a la ciència, l’anglès. Acceptava la renúncia a “l’ús de la llengua pròpia en favor de l’anglès o d’alguna altra llengua majoritària a l’hora de publicar llurs treballs de recerca”, però remarca va que “la renúncia sistemàtica a favor d’altres llengües, científicament parlant, tan minoritàries o quasi com la pròpia, o la renúncia imposada, són actituds desafortunades o humiliants respectivament”. Oriol Ramis, secretari de la Societat Catalana del Diccionari de Medicina, ha exposat la situació de països com els nòrdics o a Sud-àfrica “on l’anglès tendeix a substituir les llengües pròpies. La reivindicació de les llengües pròpies està agafant cada vegada més volada”. Ramis, però, ha lamentat que en un moment com l’actual no ha estat possible fer un nou manifest per la manca d’acord entre els actors “molt més diversos”. Ramis també ha plantejat dues qüestions als presents en l’acte de 1973 amb relació a l’efecte que va tenir aquell manifest, si hi ha sigut, i sobre la necessitat o no d’un nou manifest.
Folch ha començat la seva intervenció recordant que el manifest “era sociolingüístic de clara dimensió política” i que no tindria sentit si no hi hagués una situació de llengua sense estat que pateix per la seva supervivència. “la majoria de les coses que hi ha al manifest són obvietats que només la situació del moment, prolongada a 2023, ens feien manifestar”. Ha lamentat, però que “és un manifest que només parla dels homes de ciència, i no ho haguéssim dit avui en dia” i ha dit que s’avergonyia d’aquest punt. Tanmateix, l’acte d’aquest diumenge no comptava amb cap dona entre els sis ponents. També ha recordat que el Congrés de Cultura Catalana “va heretar el manifest”. Folch ha dit no tenir clar la necessitat d’un nou manifest, però que, en tot cas, no els pertocava a ells dir-ho: “si vaig poder escriure el manifest de Prada amb 27 anys, hi ha d’haver molta gent del nostre país amb 27 anys que poden fer manifestos o iniciatives de la mateixa entitat”.
El químic Reinald Dedies, que va ser també a l’acte d’ara fa 50 anys, recorda que ell prenia les notes en català per evitar que els que el controlaven no ho poguessin entendre i que finalment va optar per fer la seva tesi en català per presentar-la a un premi i el que va guanyar ho va fer servir per les accions del seu grup cultural: “El fet en aquell moment de fer vetllades de cançons i poesia als pobles en català feia escàndol”. D’aquesta manera va arribar al grup firmant del manifest i recorda que el seu trajecte és una prova del “caràcter polític” de la iniciativa.