Jaume Collboni té presa. Sap que en un moment o altre haurà de negociar amb els comuns i, per tant, fer cessions. Davant aquest horitzó, en el primer mes de mandat, el nou alcalde de Barcelona s’ha afanyat a deixar clar que ell no és Ada Colau.
Ho ha fent, amb girs importants en alguns dels temes sensibles per a Barcelona en Comú els darrers vuit anys, com la qüestió del manters, la seguretat, els grans esdeveniments i les apostes o l’urbanisme tàctic.
El que pot sobtar més de tot plegat és que Jaume Collboni es desmarca d’un llegat del qual ell ha participat activament. O, com a mínim, per omissió mentre ha estat part del Govern municipal la major part d’aquests vuit anys. Des dels socialistes, de fet, han defensat que la coalició amb els comuns s’ha acostat més a dos governs municipals paral·lels que cada un s’ocupava de la seva part de competències que no pas d’una unitat d’acció cohesionada.
El mateix Collboni, de fet, ara no fa altra cosa que reforçar el relat de desmarcar-se del llegat del seu propi govern que va començar amb la sortida d’aquest pocs mesos abans de les eleccions municipals. El gest no va ser prou per impedir que els comuns li donessin suport per ser investit el passat 17 de juny, sense entrar a l’equip de govern i acompanyats del PP. Un dels arguments que se sostenien des dels comuns era que un ajuntament liderat per Collboni i el PSC seria menys destructiu amb el llegat de Colau que un liderat per Trias.
Aquest és un escenari que no es podrà dirimir mai. Tot plegat, però, sembla que ha fet posar les piles als comuns que ja han demanat a Collboni que posi sobre la taula una proposta perquè puguin entrar a govern si vol garantir el seu suport en els pressupostos municipals. Les converses hi són i, a més, implicarien a ERC, tal com va reconèixer Ernest Maragall la setmana passada.
Mentre, el PSC treballa a marxes forçades per marcar el to de la legislatura.
Repintar
Un dels primers emblemes del govern Colau a rebre ha estat l’urbanisme tàctic. Es tracta d’una de les mesures que Barcelona en Comú havia dut endavant sota el precepte de “recuperar” per als vianants diferents espais de la ciutat fent-los aptes per caminar. Així, a partir del confinament de 2020, les pintades de colors al terra per delimitar espais de calçada per als vianants van proliferar arreu de la ciutat, no absentes de crítiques.
Collboni no s’ha fet enrere amb totes elles, però sí que ha escollit una de les més significatives per impactar-hi. Així, la setmana passada van començar a circular per les xarxes les imatges d’operaris pintant amb negre asfalt per sobre dels característics cercles que hi havia al carrer Pelai, entre plaça Universitat i plaça Catalunya. Aquest espai es reconvertirà en aparcaments per a motos, bicicletes i càrrega i descàrrega de mercaderies. També un carril bici-moto pensat per a accedir als aparcaments que ha aixecat les crítiques dels defensors del transport en bicicleta.
L’encarregada d’abanderar aquestes accions per revertir l’urbanisme tàctic ha estat la primera tinent d’alcalde Laia Bonet que recordava que quan aquestes intervencions, començades amb la Covid, “esdevenen permanents i no només temporals acaben generant confusió a l’espai públic”. Des del PSC, a més a més, ja han avançat que el procés no acabarà al carrer Pelai, sinó que és un pla per a tota la capital catalana.
“Més enllà de les gesticulacions o accions de màrqueting que el nou govern municipal vulgui tirar endavant, clarament això és un retrocés pel que fa a la proposta del model de ciutat”, replicava Janet Sanz, que havia estat responsable de l’àrea d’urbanisme durant el mandat de Colau.
Endreça
Aquesta acció s’emmarca dins del pla ‘Endreça’ anunciat a finals de juliol per part del nou consistori i que pretén millorar “la neteja, la convivència i la seguretat” a través de l’acció dels serveis municipals. Una estratègia que es vehicula a través d’un enduriment de les sancions i una major persecució a les anomenades “conductes incíviques”.
En una segona fase d’aquest pla, a partir d’octubre, de fet, Collboni es planteja tirar endavant la modificació de l’Ordenança del Convivència per tal d’endurir-la i estudia buscar suport en Trias per fer-ho. Les sancions podrien créixer fins un 55 %, segons les previsions del nou govern local. Cal tenir en compte que, tot i que al final es va estancar per manca de suports, un dels objectius del primer mandat de Colau va ser revisar l’ordenança de civisme heretada de Trias.
El dos d’agost, la Guàrdia Urbana de Barcelona feia un tuit afirmant que en el marc del pla Endreça, s’havien fet, en un cap de setmana, 584 denúncies per consumir begudes alcohòliques, 102 per molèsties a via pública i 11.255 productes havien estat comissats provinents de venda ambulant amb l’objectiu de “garantir la convivència a la ciutat”.
Darrere els decomisos hi ha, però, la persecució als manters. Un tema que havia estat àmpliament denunciat pels moviments socials durant els anys de Xavier Trias i que, tot i seguir, s’havia rebaixat una mica durant el mandat de Colau. Des d’inicis d’agost, els manters denuncien un creixement de la pressió policial i les batudes a la zona de la Rambla.
Tras la Manta, el col·lectiu de suport als Manters, piulava el passat vuit d’agost: “Collboni s’iguala a Trias. L’augment de la presència policial al centre posa pressió als manters, tot i que es manté lluny de les xifres d’activitat de la venda ambulant prèvia a la pandèmia a Barcelona”. Al seu torn, des del Sindicat de Manters han recordat la implicació del col·lectiu en l’ajuda social durant els mesos de la pandèmia i han criticat l’acció de l’ajuntament: “La desmemòria és un acte de covards i el món —i Barcelona— necessiten valentia per afrontar de manera global el conflicte de les desigualtats, Jaume”.
Macro Apostes
El PSC de Jaume Collboni també ha anunciat aquest agost que el 2025 aterraria a Barcelona l’ICE (International Casino Exhibition), una de les fires referents de la indústria internacional vinculada al món de les apostes i els casinos. Es tracta d’un macroesdeveniment, dirigit especialment a empresaris del sector, que fins ara es fa a Londres.
De nou, és una contradicció relativa amb el relat del Govern Colau pel que fa als macroesdeveniments, tot i que els comuns van apostar per dur la Copa Amèrica a Barcelona i gradualment van anar rebaixant les crítiques al Mobile World Congres que els havien caracteritzat en la primera campanya de 2015.
Allà on sí xoca de front amb la marca Colau és en la marxa enrere en la lluita contra les apostes i el joc patològic. El 2019, per exemple, Colau va bloquejar durant un any les noves llicències a cases d’apostes. De fet, el PSC va ser un del partits que el 2021 va votar a favor d’aprovar al ple de Barcelona un pla que limitava la possibilitat d’obrir noves sales de jocs i apostes.
Aquestes accions, a la vegada, estaven previstes dins el Pla per la prevenció de l’addicció al Joc 2019-2023. Amb la Salut no s’hi Juga. L’apartat d’objectius d’aquest pla s’obre exposant que: “Barcelona serà una ciutat pionera en la construcció d’un pla integral per fer front a l’addicció al joc. Les evidències sobre l’increment de l’addicció al joc, els seus impactes en la salut i els possibles efectes en la salut mental de la població fan imprescindible que Barcelona es doti d’un pla que contribueixi a que la ciutat es protegeixi de l’addicció al joc”. Entre les accions proposades, hi havia la de “treballar pel decreixement de les cases d’apostes, bingos i casinos de la ciutat de Barcelona”.
El PSC també va participar, a través del Regidor d’Infància, Joan Ramon Riera, de la redacció del pla d’Acció sobre Drogues i Addiccions de Barcelona 2021-24 de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. “Davant les evidències dels impactes del joc en la salut de la població i especialment en la salut mental, Barcelona vol ser una ciutat referent en la prevenció del trastorn del joc d’apostes”, esmentava una de les motivacions recollides al pla.
L’aposta per l’ICE sembla contradir aquesta mirada implementada els darrers anys per part de l’Ajuntament. No només això, sinó que també estreny els lligams entre el consistori i una de les empreses més significatives a l’hora de gestionar qüestions d’habitatge a la ciutat com és el fons d’inversió Blackstone, uns dels principals propietaris d’edificis a la capital catalana. Blackstone és propietària des de 2017 de Clarion Events, l’empresa que fa servir Clarion Gaming, responsable de l’esdeveniment, per organitzar la fira a Londres.