Han decidit dedicar aquesta edició al diàleg entre la globalització i la democràcia. Per què escullen aquest enfocament?
Ens sembla que són uns temes que són al fons del que passa al món en aquest moment i, per tant, també ens afecta als Països Catalans.
Com afecta als Països Catalans?
La globalització s’ha convertit en una eina perversa contra la ciutadania. Afecta, evidentment, la convivència entre els països, els pobles i els individus. Afecta, també, a la intensitat democràtica de la vida. En el món occidental era un element que ens semblava intocable i ara està en un perill important i imminent. De seguida parlem de Vox, i em sembla que se n’ha de parlar, i del PP que tenia a Vox dins seu. Ara, també s’ha de parlar del comportament dels individus. En aquesta agressivitat, es converteix en un comportament cada vegada més utilitarista i menys democràtic.
Això posa també dificultats a la llengua i el país?
Un dels aspectes importants és l’agressió a la diferències. La reivindicació de la diferència s’està convertint, cada vegada, en un element més revolucionari. Als Països Catalans, tenim un exemple plurisecular, que no és d’ara.
Dins aquest marc hi fan també un homenatge a Pau Casals…
A Pau Casals pels cinquanta anys de la seva mort i a Pompeu Fabra als 75 anys. Són testimonis de com es construeix un país i com se’l defensa. I, després, de resistència. Els dos en el seu camp. En el cas de Pau Casals, amb una projecció mundial important. Cap altre català ha tingut una medalla de l’ONU. En aquest sentit, amb els números rodons, era imprescindible fer-ho.
En aquest acte hi participaran la majoria de presidents de la Generalitat catalana de després de la Transició. És un acte, també, de reivindicació de la Universitat com a espai referent en termes polítics?
És un acte on la Universitat s’està reivindicant. Fem 55 anys. Ens reivindiquem com un espai de cultura universitària i política de Països Catalans.
Contrasta amb el fet que els darrers anys havien lamentat la poca participació institucional. Sembla que hi ha hagut una reacció.
Sembla ser. No ho diria tan així, però sí una espècie de consigna de dir que això no anava bé. Havia estat, fonamentalment, ERC que s’havia esborrat. Jo penso que per no contrastar la política que havia seguit en relació amb la col·laboració amb el govern central. Per evitar problemes majors, imagino, no venia. Ara, la lliçó inaugural la fa Oriol Junqueras, al qual se li va dir “ja està bé” i ho va entendre. Després bé el president, la vicepresidenta, alguns conseller. La presidenta del Parlament, que és de Junts. Sí que pugen. Això ens fa contents, perquè s’han d’explicar i dir coses.
Si ja era complicada la presencia institucional de les Illes i el País Valencià altres anys, ara deu haver estat impossible. Els preocupa l’ascens al poder de Vox i el PP en aquests territoris i com això pot afectar l’UCE?
Sense comentaris. Ja es veu. De tota manera, s’ha de dir que la representació oficial de les Illes i el País Valencià era molt minoritària. No així, per segons quin cantó polític, la cordialitat interna. L’expressió que estaven al nostre costat, però els era impossible anar més enllà per la força d’aquesta pressió anticatalana. Nosaltres, de tota manera, donem el premi Canigó a la Fina Salord i ens seguim identificant amb el concepte Països Catalans.
Per què han pensat que era important premiar la Fina Salord?
Ho mereix individualment. I pel recolzament que ha fet en tot moment a l’UCE.
Una cosa que es pot penjar una mica amb els nous governs és la salut de la Xarxa Vives. Com és la seva relació amb la Xarxa i com tenen la qüestió del reconeixement universitari pel que fa a crèdits?
Ja serà el tercer anys que venen rectors a Prada. Per discutir sobre temes universitari i per veure com s’incardina l’UCE dins la xarxa universitària. De moment, amb un pes fonamental de les universitats de Catalunya. Però, estem, també, amb la Xarxa Vives. És complicat perquè hi ha universitats molt diferents i arribar a acords unitaris és complicat.
Com és la relació actual amb les institucions de la Catalunya del Nord?
Com sempre. En aquest moment hi ha hagut una col·laboració important per l’Alberg Pau Casals i pel retorn de la universitat a l’institut. Tenen una part de la propietat en les obres de reorganització de l’alberg i van ajudar. Les relacions són bones.