El festí dels focs

Les Riberes -Alta i Baixa- són comarques de la regió de València, travessades pel Xúquer. Alzira és el cap de la Ribera Alta i hi trobem també Carlet, l'Alcúdia, Alginet, Benimodo, Llombai, Alfarb, Montserrat, Vilanova de Castelló, la Pobla Llarga, Càrcer, Antella, Massalavés, Alberic, Carcaixent, Algemesí -famós per la seva Muixeranga, convertida en himne nacional- Benifaió...

Al camp i a l'horta hi trobem taronges, figues, préssecs, albercocs, cacauet i hortalisses de gran qualitat: fesols, carxofes, creïlles, alls, cebes... S'hi produeix mel de taronger, arrop, pa de figues -i, modernament, també de dàtils-. Si aneu a Alberic, no deixeu de fruir de la coca d'aire o mona. I a Alginet, les botifarres i llonganisses. També hi ha coca de llanda, de carabassa, tortada morena, arnadí i més dolços deliciosos, alguns d'origen àrabo-berber.

La cuina, sòlida i equilibrada, presenta el bullit valencià, l'olla, la paella amb pilotes, amb bacallà i col, l'arròs al forn, la paelleta, les pilotes dolces, així com els tradicionals i sòlids esmorzars dels llauradors i vilatans -sardinada (arengades fregides), suc d'anguiles, llisses torrades, xulles torrades, cabeçola de corder, llobarro, freixura amb alls tendres, o bé els esmorzarets, que poden ser una truita d'alls o un entrepà de blanc i negre, amb olives i pimentons salats. A les cases es fan coques de bescuit, de cucarrons, fogassetes i torrons: de clara, de rovell, negres, torronada...

La festa de la Muntanyeta d'Alberic té lloc el diumenge de Rams, amb una fira-romeria a l'ermita de Santa Bàrbara. Del 6 al 8 de setembre hi ha les fetes majors d'Algemesí, de gran anomenada, la festa major de Sant Bernat a Carlet (15 de setembre),la  fira de Guadassuar (22 de gener), etc.

El Camp de Túria és una comarca que, com indica el seu nom, és travessada pel Túria, en la seva conca mitjana. Hi ha també la Serra Calderona. La capital és Llíria, i compta també amb  nuclis com Casinos, Olocau, Serra, Nàquera, la Pobla de Vallbona, Benaguasil, Riba-roja de Túria i l'Eliana, pobles tots atepeïts de segones residències. Molts són d'origen musulmà, amb restes d'alqueries i castells.

S'hi donen productes de secà i de raiguer: hortalisses diverses, com ara cebes i carxofes, bresquilles o préssecs, albercocs, cireres, ametllers, raïm moscatell, taronges, olives. També hi trobem bestiar oví. L'arrop amb carabassa hi és molt característic, així com els congrets o sequets, la coca amb pinyons i els trons. Les peladilles (confits) i torrons de Casinos són famosos.

La cuina es basa en els arrossos (amb fesols i naps, amb bledes) i les olles de verdures, de carn, de dejuni, en les xulles de corder, les creïlles amb ganyes de bacallà o amb caldo, l'arròs empedrat i, és clar, paelles. Els dolços, a part dels esmentats, es completen amb l'exquisida tortada imperial o el braç de gitano. Gaudeixen de fama els refrescos, com l'aigua de taronja o de llima.

Les festes patronals i majors més importants són les de Benissanó (8 10 desembre). És famosa la festa de les Alfàbegues de Bétera, del 12 al 22 d'agost. Llíria -ciutat musical- celebra Sant Miquel el 29 de setembre i Sant Vicent ferrer, amb una romeria, el 23 d' abril.

El Camp de Llíria ofereix vins de la DO València, subzona Valentino. Pedralba i Casinos ens ofereixen vins lligats a la història de la Cartoixa de Portacoeli, que era famosa pel seu muscat (com el que trobem al Rosselló).

La Costera és  una comarca de la regió de Xàtiva, que és la capital i, alhora, una vila monumental. Hi trobem zones muntanyoses, com les de la serra Grossa, valls, costeres i hortes. D'altres nuclis són Barxeta, Llosa de Ranes, l'Alcúdia de Crespins, Canals -on va nàixer el futur Calixt III de Borja- Montesa (vall de Montesa, orde militar) Vallada, Moixent i Font de la Figuera.

Hi trobem oliveres, ametllers, taronges, figues, prunes, raïm de taula, melons, cacauets i hortalisses de secà i de raiguer com ara cebes, carabasses, moniatos, carxofes, tomaques i creïlles. La muntanya i el camp ens ofereixen pebrassos, xonetes i roselles. A Moixent són famoses les botifarres i els botifarrons, així com a Xàtiva. Excel·lent el formatge de cassoleta (ovella, cabra i vaca).

La cuina ens ofereix, com arreu dels País Valencià, arrossos, com l'arròs caldós amb roselles, l'arròs blanquet, l'arròs amb tanda, amb bombes i banderes, el bullit, l'olla, els gaspatxos (la Font de la Figuera, Moixent), els pebrassos torrats, la borreta de bacallà i les exquisides almoixàvenes d'origen àrab, així com el també antic arnadí de Setmana Santa, la Tortada morena -a base d'ametlles-, les fogasses de la Llanera de Ranes, de Torrella, de la Granja de la Costera o els panellets, rosegons, cocotets i rotllets d'anís o cassalla, coquetes de sagí, cristines, deliciosos acompanyats amb mistela.

Les festes de més anomenada són les de Sant Antoni, particularment brillants a Canals (amb el "vítol") i Xàtiva (16 al 18 de gener). La Font de la Figuera celebra la festa de la Mare de Déu del Rosari i dels Infants la setmana del 8 de setembre. Moixent celebra les festes patronals els darrers dissabte i diumenge d'agost. A Llanera de Ranes, s'hi fa el Concurs d'Arnadí (novembre). A Xàtiva cal destacar les festes patronals i la Fira d'Agost, de l'1 al 15 i del 15 al 20 d'agost, respectivament.

S'hi produeixen vins de la DO València, subzona Clariano.

La Vall d'Albaida és una comarca de la regió de Xàtiva, província de València. La capital és Ontinyent. Compta amb més viles i pobles d'interès, com Ontinyent, Albaida, Montitxelvo, l'Olleria, Bellús, Quatretonda, Pinet, Alfarrasí, la Pobla del Duc, Fontanars, Atzeneta, Agullent, Llutxent, Benigànim i Aielo de Malferit.

Té serres i terres de secà i horta, amb productes d'excel·lent qualitat com les olives, els melons, el raïm, l'albercoc, la pruna, les nous, les ametlles. Són molt famoses les botifarres en oli de Bocairent. També hi trobem arrops -el de Benigànim té una antiga i acreditada fama- confitats de raïm, les exquisides nous fondants, les gemes o rovellets.

La cuina i la dolceria ens ofereixen arrossos caldosos -com l'arròs amb fesols i naps-, olles -incloent-hi la que du fassedures o pilotes- la pericana, gaspatxos, la cassola al forn i la cassola amb naps, les coques de dacsa, la coca de llonganissa i pebrassos,  els  sequillos, les fogasses, tortades, els pastissets de moniato, les coques d'aire, panellets de Sant Blai i d'altres.

Algunes de les festes més remarcables són la de la nit de Sant Joan, les de moros i cristians (a Bocairent són del 2 al 5 de febrer,  la darrera setmana d'agost a Ontinyent, del 7 al 10 de setembre a l'Olleria) les de la Mare de Déu d'Agost (Aielo de Rugat), el carnestoltes de Bèlgida, Sant Pere, a Pinet, la Puríssima Concepció a Ontinyent i Sant Blai (amb la seva olla) a Bocairent.

És una zona de vins, adscrits a la Denominació d'Origen València, subzona Clariano, del nom del riu que travessa la comarca. Hi trobem les varietats merseguera, tortosí i malvasia (blancs) i les negres monestrell, garnatxa, tintorera i forcallat, a més de varietats de nova introducció.

Hi ha dues comarques de parla castellana -els Serrans i la Foia de Bunyol-, comarques de muntanya que formen part de la constitució primitiva del Regne de València, arran de la conquista de Jaume I, originàriament de repobladors de llengua aragonesa i després de llengua espanyola però amb força catalanismes -al Villar (Villar del Arzobispo), per exemple, n'hi ha més de dos mil. Comarques  de secà, d'interior i d'altiplà, amb els productes propis: blat, vinya, olivera, ametlla, naps de la Canal, alls de Villena, xais d'Utiel. Al Baix Segura destaquen  els alficossos, les carxofes i les patates. Hi trobem algun formatge d'ovella i embotits com els xoriços, el perro, la gueña. Té fama l'aguamiel, una mena d'arrop.

La cuina és una síntesi entre elements aragonesos o manxecs i valenciano-catalans: robellones asaus, migas, gachamigas, pucheros, gazpachos, morteruelo, trigo picao, pisto, mojete, olla podrida, ajo, grullos, cocido, tortas, toñas, rollos, rosquillas...

S'hi celebren nombroses festes que segueixen el calendari ritual, i que sovint s'associen a pans, dolços o plats -torrada de carn, sardinada, bacallà, ajetao, reguiño, a Sant Blai (San Blas), Sant Isidre, Sant Antoni, Carnestoltes, Pasqua, Sant Joan, Sant Roc.

València és una denominació d'origen constituïda el 1932 per a vins procedents de les comarques centrals valencianes.

En l'actualitat la DO València compta amb un potencial vitícola de 18.060 hectàrees de vinya repartides en quatre subzones de producció que són: Alt Túria, Clariano, Valentino i moscatell. També cal afegir-hi la DO Cava (Torís), d'escassa producció.

La producció mitjana és de 650.000 hectolitres de vi. S'hi produeixen vins negres, rosats, blancs i vins de licor moscatell. La DO València agrupa més de 80 cellers, dels quals 46 són embotelladors. El sector productor està agrupat en un 85 per cent en cooperatives i compta amb prop de 12.000 viticultors.

En els darrers anys s'hi ha dut a terme una profunda transformació: plantació de noves vinyes, renovació dels mètodes d'elaboració, construcció de cellers moderns i cooperatives dotades amb les tecnologies més avançades. S'hi ha incorporat la producció de vins ecològics, cada vegada més demanats pels consumidors.

A això s'uneix el Pla de Millora de Qualitat que ha posat en marxa  aquest consell regulador amb la finalitat d'augmentar l'elaboració de vins d'alta gamma.

Les zones de producció es divideixen de la manera següent:

• Subzona Alt Túria. Comprèn els municipis d'Alpont/Alpuente, Ares dels Oms/Aras de los Olmos, Calles, Xelva, la Iessa/La Yesa, Titagües/Titaguas i Toixa/Tuéjar. La seva àrea geogràfica s'identifica amb el punt més avançat del Nord-oest de la província de València. Zona muntanyosa amb vessants molt assolellades al migdia, on la vinya es conrea a altituds que van dels 700 als 1.000 m. Produeix uns vins blancs brillants, frescos, afruitats i aromàtics amb una graduació alcohòlica de 10º a 11º.

• Subzona Valentino. Comprèn els municipis d'Alboraig/Alborache, les Alcubles/Alcublas, Andilla, Bugarra, Bunyol, Casinos, Xest, Xiva, Xulella/Chulilla, Domenyo/Domeño, Estivella, Gestalgar, Godelleta, Figueroles, Llíria, Llosa del Bisbe, Macastre, Montserrat, Montroi, Pedralba, Real de Montroi, Torís, Vilamarxant i el Villar. És la subzona més àmplia i la que compta amb més gran varietat de vins a causa de la variació de sòls i climes. Està situada a la part central de la província de València, i comprèn les comarques de Xiva, Foia de Bunyol, part del Camp de Túria i dels Serrans. S'hi conrea la vinya en altituds que van des dels 250 fins als 650 m. Els vins produïts són blancs lleugers, afruitats i aromàtics de graduació entre 10,5º i 12º i negres suaus i rodons de 11º a 13º. També s'hi elaboren, a partir del raïm Pedro Ximénez, vins rancis de color fosc, amb alta graduació alcohòlica.

• Subzona Moscatell de València. Inclou els municipis de Catadau, Xest, Xiva, Godelleta, Llombai, Montroi, Montserrat, Real de Montroi i Torís. Situada a la part central de la província de València, s'encasta amb la subzona Valentino. Són terres càlides i assolellades, amb influència de l'aire marí en què vegeta perfectament la varietat de raïm moscatell romà, amb el qual s'obtenen uns mosts naturalment rics en sucre. Els mètodes d'elaboració estan dirigits a obtenir un vi de licor amb una graduació alcohòlica mínima de 15º i una aroma fluida i suau, pròpies de la varietat de raïm. També s'utilitza en l'elaboració de vins secs de moscatell, vins escumosos i també per potenciar les aromes de moscatell en altres vins blancs.

• Subzona Clariano. Comprèn els municipis d'Atzeneta d'Albaida, Agullent, Alfarrasí, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Aiora, Bèlgida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Benissoda, Benissuera, Bocairent, Bufali, Castelló de Rugat, Carrícola, Xella, Énguera, Fontanars dels Alforins, la Font de la Figuera, Guadasséquies, Llutxent, Moixent, Montaverner, Montesa, Montitxelvo, l'Olleria, Ontinyent, Otos, Palomar, Pinet, la Pobla del Duc, Quatretonda, Ràfol de Salem, Sempere, Terrateig i Vallada. Es troba situada al sud de les comarques centrals de València. Inclou els municipis situats a la totalitat de la comarca de la Vall d'Albaida i part de la comarca de la Costera. El terreny és abrupte i suaument ondulat, amb altituds que van des dels 400 fins als 650 m. Els vins produïts són blancs lleugers,  aromàtics, de 11 a 12º i negres color robí, francs de nas, d'extens aroma, gustosos  en boca i amb graduació de 12 a 13º.

Varietats i vins

Blanques: macabeu, malvasia, marseguera, moscatell, Pedro Ximénez, planta fina, planta nova, tortosí, verdil, chardonnay i semillon blanc.

Negres: garnatxa, bonicaire, monestrell, ull de llebre, tintorera, forcallat, bobal, cabernet sauvignon, merlot, sirà i pinot noir.

L'expansió i el reconeixement dels vins de la DO València dins el panorama vitivinícola mundial ha començat a donar els seus fruits. Al voltant del 60 per cent de la seva producció es destina actualment al mercat exterior. La Unió Europea és la principal destinació dels seus productes; el mercat alemany se situa al capdavant, seguit de França i el Regne Unit. Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Dinamarca i Finlàndia són altres països en els quals són presents aquests vins valencians.

El mercat asiàtic, i  particularment  Japó -on entusiasmen els vins de licors s'ha convertit en una destinació molt important per als vins d'aquesta denominació. També les exportacions als EUA, Canadà i Austràlia comencen a ser notables.

Arreu de les zones i subzones tenen lloc diverses manifestacions relacionades amb la cultura del vi: visites guiades, rutes enoturístiques, tastos, etc. Es fan presentacions amb tast, com les realitzades in situ  al Mercat Central de València. Entre de les diverses accions promocionals que el Consell Regulador va duent a terme, amb l'objectiu de posicionar la seva imatge de marca, divulgar la qualitat dels seus vins, i incrementar el seu consum en el mercat local, es va  posar en marxa la Ruta del Maridatge. Es tracta d'un esdeveniment gastronòmic que converteix  la ciutat de València en el millor aparador dels vins de la DO València, a més de promocionar la gastronomia, amb una selecció de tapes gurmet que acompanyaran els vins valencians, al llarg de diverses rutes, pels locals més a la moda de la ciutat.

El maridatge d'aquests vins tan variats, dels blancs i rosats als negres, passant per algun escumós i incloent-hi els grans vins de licor, és molt fàcil amb la gastronomia local, que és prou variada. Els blancs són perfectes per als peixos i el bacallà, els rosats i negres joves per als arrossos i plats de llegums i carns de corral, però també per a plats  com la sardinada, la borreta, etc. i el negres reposats per a plats més contundents: freixures, tanda, cabeçoles, embotits, algunes olles, alguns arrossos caldosos i gachamigas, etc. Els vins de licor -moscatells, misteles- són perfectes per a la rica rebosteria de la zona: almoixàvenes, tortades, rosegons, coques, braç de gitano, fogassetes, torrons, pastissets de moniato, arnadí...