—Què s’extreu de la decisió de l’alt tribunal sobre els membres de la Mesa del Parlament?
—És el primer acte que fa el Tribunal Suprem. És la primera decisió que pren després d’escoltar els investigats. Les mesures cautelars són severes per a la presidenta del Parlament de Catalunya. Fa una valoració, en la interlocutòria, que és possible que el delicte de rebel·lió existeixi perquè per aconseguir la independència, o es fa pacificament, cosa que no és possible perquè la Constitució no ho permet, o es constitueix amb violència. Amb això, exposa que hi ha el requisit de violència que demana el delicte de rebel·lió.
—Com interpreta que Forcadell parlés de declaració política i acceptés el marc del 155?
—Clar, és que és el que va passar en aquell moment. No es va aplicar per la força. Una declaració que fos efectiva hauria implicat el requisit de la força per aplicar un trencament unilateral amb Espanya. El requisit d’agafar unes fronteres i controlar l’espai. El que tothom va veure per televisió i va sentir és que es declarava la independència. Però era evident, alhora, que la independència no es podia dur a terme en aquell moment i que s’obrien les portes de la negociació. Perquè Puigdemont volia evitar, tal com va dir a Brussel·les, una reacció violenta. És a dir, renunciava al control del territori. Per tant, Forcadell va fer les dues coses alhora.
—I el jutge ho interpreta així?
—El jutge reconeix que ja hi ha aquesta voluntat per part de Forcadell de no participar activament o política d’aquesta declaració d’independència i acata el 155. Això ha influït, perquè un dels requisits per anar a presó és la persistència del delicte.
—Pot tenir un impacte en les causes dels altres consellers?
—El jutge no entra en això. No esmenta el Govern que és part a la presó i part a l’estranger. Sí que esmenta el passat de Forcadell a l’ANC. No valora si és part d’una estratègia o no.
—I vostè ho pensa?
—No, jo crec que no. És un tema polític. Jo diria que no. Per part de la defensa jo crec que individualment cadascú s’ha de defensar. Valorar si és una estratègia només ho podrem fer amb el temps. El que crec és que no es pot endevinar. Si et diguessin que sí t’ho podries creure. I al revés, també.
—És possible que el Tribunal Suprem unifiqui la causa?
—Sí, en va demanar la inhibició. És molt probable que ho agafi tot el Tribunal Suprem. Les defenses van per aquí i és un error que sigui l’Audiència Nacional la que ho hagi portat. Aquest tribunal no tindria competències per avaluar-ho. Hauria de ser el Tribunal Suprem qui reclamés les competències com a pròpies. Això seria amb un recurs que han plantejat els advocats de bon principi. Crec que en breu es decidirà que sigui el Suprem qui ho porti.
—El Suprem ha fet el pas en aquesta línia?
—Si la defensa ho ha demanat, ara està en mans del ministeri fiscal contestar aquesta petició. No tardarem pas massa a saber si ho ha de portar o no.
—Què està implicant per als judicis en general l’estada de Puigdemont i els consellers a Bèlgica?
—Crec que no hauria d’influir. Influirà si cataloguen el procés com a estratègia conjunta del Govern, però no si ho fan com a estratègia individualitzada de cadascú d’ells. Si fan un delicte col·lectiu com a Govern sí que influeix, perquè es considera una estratègia. Si és individual no, perquè els que estan privats de llibertat no poden influir sobre els que no ho estan.
—Llavors, com s’explica que marxin a Bèlgica?
—Pel que va dir el president, van decidir internacionalitzar el procés. Però un cop arribat a aquest acord, els que són aquí no poden controlar el que fan els que són fora.
—Quines possibilitats hi ha que la justícia belga els extradeixi?
—Tot depèn del que diguin els mateixos tribunals belgues. L’avantatge d’aquesta estratègia és que hi ha un tribunal de fora que no valora tota la causa, sinó que en el país d’origen el delicte que s’imputa existeix. Això passa igual a Espanya. No es donarà extradició fins que no es tingui garantia que la persona jutjada ho serà d’acord amb la legalitat. I una legalitat que també sigui reconeguda al país que valora l’extradició. Per exemple, imagini que hi hagués un país que reclamés algú per ser homosexual perquè això està penat al país que reclama. En aquest cas no es donaria, perquè aquí no és un delicte.
—Per què la decisió del TS ha estat diferent de la de l’Audiència?
—És molt complicat de dir. Com que no veus la causa i no tens tots els elements, hi ha situacions en què un es pot perdre, però el jutge el que fa és valorar-ho globalment. A la interlocutòria del jutge apareix una cosa que no apareix a la de l’Audiència Nacional: diu que la presó en fase d’instrucció s’ha d’aplicar molt poques vegades. El jutge recorda que no es pot aplicar com un inici de compliment de la pena. És important que el Tribunal Suprem hagi recordat això.