Els veïns d’İkizköy tenen les esperances posades en el Barça. Confien en un gest del club català que els ajudi a salvar el bosc Akbelen. O, com a mínim, a mantenir la voluntat de ser “més que un club”.
Des del 2021, els habitants d’aquesta zona del sud-oest truc han bastit una resistència per evitar la tala de 74 hectàrees de bosc. Les protestes comencen quan YK Energy, que opera dues centrals tèrmiques turques, obté els permisos per convertir la zona en una mina de carbó a cel obert d’on extreure lignit, un material necessari per al funcionament de les centrals.
Aquí és on intervé el Barça. YK Energy és copropietat de d’İÇTAŞ i Limak Holding. Des d'aquest gener, aquesta empresa és l’encarregada de la construcció del nou Camp Nou. Una adjudicació que ha portat cua perquè l’empresa no té experiència fent camps de futbol i el club hauria rebaixat, segons explicava El Confidencial, els requisits que demanava per tal de poder-los donar la concessió. Recentment, Limak ha obert oficines a la ciutat de Barcelona.
Aquest dimarts, 1 d’agost, una vintena de persones es van personar a les portes de la botiga del Barça a passeig de Gràcia. Convocades pel Partit dels Treballadors de Turquia, reclamaven posar fi a la relació entre el club i l’empresa Limak. Aquesta companyia és la que s’ocupa de fer les tasques de desforestació i vendre la fusta. Un cop acabada aquesta part, és previst que sigui també la responsable de l’extracció del lignit que tractarà a les seves pròpies centrals tèrmiques i distribuirà l’energia.
Incoherències
En una visita a Sueca l’any 2004, el president del Barça, Joan Laporta, es va declarar seguidor de l’obra de Joan Fuster. És possible que conegui, doncs, aquell aforisme que diu “les meves contradiccions són les meves esperances”. La pregunta, però, és recurrent, fins a quin punt és assumible la contradicció?
L’activista turc i membre de l’organització European Lawyers of Democracy and Human Rights, Ozan Mirkan Balpetek considera que el que passa a Akbelen és un bon exemple de greewnwashing: “Limak s’ha adjudicat la licitació del nou estadi del Futbol Club Barcelona, que té com a objectiu ser un estadi sostenible amb l’“voluntat de neutralitat climàtica”. Tanmateix, l’empresa no defuig cometre actes il·legals en nom del lucre al seu país d’origen”.
Mirkan, de fet, pensa que el que passa a Akbelen és una bona mostra de la realitat turca i el seu model econòmic. “L’estat hi és per protegir el benefici de les companyies a qualsevol preu de forma molt metòdica”, critica. Durant els quatre anys de resistència veïnal, per totes les vies possibles, l’única resposta que han rebut, diu, ha estat “la criminalització”. Destaca el fet que s’ha revertit decisions judicials que abans prohibien el projecte i que s’ha fet servir una contundent acció policial i un bloqueig de l’accés a internet per foragitar els activistes que són sobre el terreny.
“Limak ha dut a terme centenars de projectes al llarg dels anys, tots de manera similar: privatitzant béns comuns, explotant o extraient recursos naturals, menyspreant la vida humana i el treball”, descriu l’advocat que recorda que “no hi ha cap projecte de Limak que no impliqui un ‘accident laboral mortal’”. Segons el diari turc Hurriyet, cinquanta-cinc persones van morir durant la construcció de l’aeroport d’Istanbul que va acabar el 2019.
Per fer front això, han jugat la carta de la pressió diplomàtica al Barça. Ara mateix, les obres del Camp Nou són un dels grans projectes de Limak i, segurament, dels que pot tenir més projecció internacional. Per entendre el pes d’aquest gegant turc cal mirar a les relacions d’aquesta empresa amb l’Estat turc i, per extensió, amb Erdogan.
Limak és part de l’anomenada Gang of five. Un grup de cinc empreses que concentren la majoria de licitacions estatals, especialment d’infraestructures i electricitat. L’oposició política a Erdogan denuncia que aquestes empreses es van endur la meitat del producte interior brut turc l’any 2022. Segons Mirkan, “operen de manera descarada sota la protecció dels aparells estatals, des dels tribunals fins als mitjans, passant pel mateix president Erdongan”. Ho rebla, doncs, recordant que Akbelen "no és part d’una estratègia més àmplia, sinó de l’única estratègia que s’ha executat des de l’inici del govern d’Erdogan".
El CEO honorífic de Limak és l’oligarca Nihat Ozdemir. Segons Forbes, la seva fortuna s’acosta als dos mil milions de dòlars. Es coneixen dels anys en què Erdogan era el batlle d'Istanbul i és considerat un amic proper del mandatari turc. Limak, l’empresa d’Ozdemir, experimenta un gran creixement a partir de 2003, quan Erdogan arriba al poder. “Durant aquests anys, se’ls ha concedit grans incentius estatals”, explica Mirkan que afegeix com, avui dia, “el seu poder també s’ha convertit en projectes internacionals que van de Rússia a Qatar passant pel nou estadi del Barcelona. Res d’això hauria estat possible sense que Limak tingués el suport d’Erdogan i el seu règim des del primer dia”.
Per a l’activista i advocat, un altre vincle evident rau en la forma com Erdogan assenyala l’oposició als projectes impulsats per Limak: “sempre ha estat clar als mitjans de comunicació, titllant la gent que resisteix als macroprojectes de saquejadors, terroristes, separatistes i fins a una amenaça per la seguretat nacional”.
En un missatge adreçat al Barça, el Comitè Ambiental d’Ikizköy, que defensa el bosc d’Akbelen, informava al club que “aquesta és la nostra lluita, no volem que se’ns despulli de casa nostra, on vivim des de fa milers d’anys”. Demanaven a Laporta que determinés la seva postura “davant el crim comès per l’empresa Limak contra nosaltres i el planeta, i que cancel·li la licitació per la renovació del Camp Nou si la companyia Limak no desisteix en aquest comportament”. Esperen, reblaven, “que el Barça segueixi sent ‘Més que un club’”.
Per ara, Laporta i la junta directiva del Barça han optat per fer cas omís a les reclamacions dels activistes d’Akbelen. En joc hi ha el missatge que quedarà al voltant de la principal obra de mandat que té prevista l’actual president del Barça i que serà la casa del club els pròxims anys. El llegat extraesportiu del fusterià Laporta. “Tot el que fem és irreparable”, deia, també, el savi de sueca.