Els Crítics

Meiselas, una fotògrafa entre la intenció i la intuïció

De la Nicaragua rebel contra Somoza fins al Kurdistan que vol votar, la fotògrafa nord-americana Susan Meiselas (Baltimore, 1948) ha acumulat una obra que va més enllà de la fotografia, perquè es complementa amb històries vitals, dels protagonistes dels seus retrats o dels seus escenaris.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Per això l’exposició que presenta la Fundació Tàpies mostra també algunes d’aquestes històries, a les quals els visitants poden accedir de maneres diverses: les històries dels kurds estan resumides en quadernets plastificats penjats físicament d’un enorme mapa d’Europa fins al mar Negre; als protagonistes d’altres fotografies, s’hi pot accedir mitjançant una app (Look and listen) només vàlida per a iPhone: s’escaneja la foto i s’hi pot veure i escoltar el protagonista en el seu escenari.

L’exposició és una coproducció de la Fundació Tàpies i el Jeu de Paume de París, on viatjarà al febrer, quan hagi tancat a Barcelona. Al maig travessarà l’Atlàntic, i tot Estats Units, fins a San Francisco per exposar-se al SF Image.

Susan Meiselas conserva una modèstia envejable. Va ser la primera a publicar un llibre de fotografia en color sobre la revolta sandinista de Nicaragua i això li va crear no poques crítiques. Havia entrat el 1976 a la prestigiosa Agència Magnum de fotografia gràcies a la seva tenacitat en el fotoperiodisme de denúncia, sobretot gràcies a un projecte: Strippers de fira ambulant, un reportatge extens sobre les strippers que es despullaven en fires ambulants de Nova Anglaterra. Va passar amb elles tres estius seguits (1972-1975) i va acompanyar les fotografies d’enregistraments sonors de les noies, els clients i els seus mànagers. A l’exposició es poden veure imatges d’aquell reportatge i també dels titulats Noies de Prince Street, els retrats d’un grup de joves del barri Little Italy (Nova York) i com van creixent i canviant, de físic i de costums i 44 Irving Street, sobre els veïns de la pensió on va viure mentre estudiava.

Meiselas no és gelosa del seu treball sinó una treballadora incansable, una professional honesta que vol ensenyar tants detalls de la seva feina com sigui possible, per tal de fer entendre la situació dels retratats. No presumeix d’estil ni dóna transcendència a les seves obres. Molt sàviament, Meiselas explicava en la presentació de la mostra a la Fundació Tàpies que les fotografies són fruit de “la tensió entre la intuïció i la intenció. La primera és la que em va portar, als anys vuitanta, als escenaris de revolucions l’Amèrica Central; la segona és la que em fa treballar la fotografia d’una manera o una altra”. I el resultat “és el treball de quaranta anys, una feina molt diversa perquè tu vius la vida, no la planifiques”.

La intenció de Meiselas ha estat canviant. Explica que a Nicaragua anava amb una càmera per fer color i una altra per blanc i negre. I també al Salvador. Però va fer Nicaragua en colors i, per contra, el Salvador en blanc i negre perquè “no s’hi podia ser tan optimista; encara ara no s’hi pot ser respecte al Salvador”.

L’altre gran escenari de les fotografies de Meiselas, aquest més recent, ha estat el Kurdistan. Amb tot el treball fet allà va presentar el 1997 El Kurdistan: a l’ombra de la història, una obra multimèdia feta amb fotografies i vídeos. Paral·lelament a l’exposició la Fundació Tàpies va organitzar un taller amb kurds residents a Catalunya i dirigit per l’artista resident a la Fundació Guevara Namer, una siriana filla de kurds que també es dedica a la fotografia i la realització de documentals.

Meiselas va destacar la ironia que el dia 10 d’octubre presentés a Barcelona la seva obra, entre un català —el comissari Carles Guerra— que acabava de votar en un referèndum d’independència l’1 d’octubre, i una kurda, Guevara Namer, els familiars de la qual havien votat al referèndum d’independència del Kurdistan una setmana abans. Com no podia ser d’una altra manera, Meiselas va aprofitar que era l’1-O a Barcelona i va anar a fotografiar les votacions en diversos col·legis.

Susan Meiselas. Mediacions

Susan Meiselas

Fundació Tàpies de Barcelona

Fins al 14 de gener de 2017

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.