Urbanisme valencià

Benidorm i la fascinació per l’urbanisme

L'exposició «Gran Benidorm», de l’artista i arquitecte català Òscar Tusquets, reflecteix l’encant i la visió de l’autor sobre la capital turística del País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Benidorm no és una ciutat qualsevol. La constant ebullició dels seus carrers i la seua ubicació privilegiada a la vorera del Mediterrani l’han posicionat entre les localitzacions turístiques predilectes de tot Europa. Una de les principals destinacions favorites per als britànics i sempre abarrotat en estiu, el municipi desperta tantes passions com desamors entre els seus visitants. Potser hi tinga a veure la seua estructura vertical tan característica, que l’ha convertida en la segona ciutat amb més gratacels per habitant del món després de Nova York, o que durant l’estiu arribe a multiplicar per sis la seua població. Entre els seus atractius destaquen els baixos preus i un clima càlid que actua com a imant per als viatgers. No en va, és la tercera ciutat amb més oferta hotelera de tot l’Estat espanyol, tan sols per darrere de Barcelona i Madrid.

L’arquitecte Òscar Tusquets, un dels grans admiradors de la ciutat, defensa aferrissadament el seu urbanisme a l’exposició «Gran Benidorm», que es pot visitar fins el 5 de novembre a l’espai cultural Rambleta, al barri de Sant Marcel·lí de València. La mostra plasma la visió de l’artista català sobre Benidorm a través de pintures als olis, collages fotogràfics, panoràmiques i vídeos en què es pot apreciar la forma arquitectònica de la metròpoli i la seua efervescència.  

«Des de la meua primera visita, el 1976, vaig sentir fascinació per Benidorm; de fet, un col·lega sempre em recorda les meues primeres paraules en arribar-hi: ‘Osti, que maco’». Així evoca Tusquets el seu primer contacte amb la meca turística de la Mediterrània. A més, remarca que la seua visió de la ciutat és fruit d’un diàleg de 10 anys. Per  a ell, l’estructura de Benidorm es tradueix en una bona dinàmica en tots els aspectes, que és allò inspirador: «No hem de quedar-nos només amb les postals llunyanes que mostren gratacels, sinó que també hem de fixar-nos en les plantes baixes, en el bon rotllo que emana la gent, en el caos ple de vida... És allò que m'interessa i m’inspira».

Beneficis de la verticalitat

Tusquets subratlla un tret molt important del caràcter de Benidorm: ha estat com un invent per a una nova necessitat, la del turisme massiu i les vacances pagades. És per això que la sostenibilitat de l'urbs és essencial, ja que «és un objecte de masses perquè tota la gent que ho desitge puga passejar i gaudir de la platja». Segons l’arquitecte, el plantejament vertical és positiu perquè evita l’ocupació massiva de l’espai de l’horta i els suburbis pròpia de les extensions horitzontals. Igualment, defensa que aquesta distribució promou un estalvi d’energia i en la recollida del fem, i permet la creació de vastes extensions de jardins i zones d’oci comú, unes dotacions que no es podrien aconseguir amb un reguitzell d’edificis baixos i bungalous. «Si s’observa des de fora, pot semblar que els edificis estan molt atapeïts, però així que t’hi acostes, veus que l’espai i l’harmonia entre ells és immens», afirma. Fart de les crítiques rebudes a causa de la fascinació que sent per la Gran Poma benidormera, Tusquets detecta un cert classisme en la crítica a Benidorm, amb comentaris com ara «ui, aquest no és el lloc on estiueja Belen Esteban?».

Ell, però, no és l’únic que s’ha erigit en un defensor acèrrim de Benidorm. A l’exposició es poden llegir, gravades en un marc, les paraules de l’arquitecte local José Luis Camarasa: «En la zona urbana costera de Benidorm l’ocupació del sòl és tan sols del 15%, deixant la resta per a jardins, piscines o altres equipaments. En uns altres municipis, en els quals s’ha crescut en horitzontal, construint cases apariades, l’ocupació del territori pot arribar al 70%».

Tusquets es manté ferm en la seua famosa afirmació que «amb 13 Benidorm, alliberaríem la costa Mediterrània». Amb tot, admet que no sempre és possible traçar un mapa com aquest, ja que l’emplaçament excepcional sobre una geografia concreta afavoreix el seu tipus d’urbanisme. Tanmateix, recalca que, malgrat tenir unes condicions propícies, podria haver-se construït amb un mal enfocament, com s’ha donat en altres casos.

A pesar de l’admiració que sent envers l’urbanisme de la «Nova York mediterrània», l’artista barceloní assegura que no tornaria a elegir la professió d’arquitecte, perquè troba que s’ha allunyat de la gent. «José Luis de Vilallonga va escriure La nostalgia es un error, però jo crec que dir això sí que és un veritable error. I estic nostàlgic, sí», comenta Tusquets. Aquesta actitud melancòlica potser siga la que confereix una dimensió pròpia a «Gran Benidorm», conjuntament amb les vivències de la seua joventut, estretament lligada a la gauche divine i al fet d’estar envoltat de personatges molt reconeguts com ara Dalí o Vargas Llosa. «Dalí va ser una de les persones que més m’ha marcat en la vida», sentencia.

Les altres visions

L’arquitecte Ramon Esteve, un dels convidats a la taula redona de la presentació de «Gran Benidorm» junt a l’arquitecta Sonia Rayo i el doctor en disseny Manolo Bañó, opina que «a mesura que el nombre de població creix, la verticalitat cada vegada sembla més sostenible» i que «Benidorm, per la seua forma de condensació, s’adapta molt a les necessitats socials actuals». De la seua banda, Bañó advoca per dues visions sobre Benidorm: una des de dins, amb grans espais, i una altra des de fora, amb un apilonament irreal.

El discurs de Sonia Rayo és l’únic que s’allunya de l’apologia de Tusquets sobre la ciutat. I és que, a ella, Benidorm únicament li agrada «en blanc i negre», ja que les seues vies àmplies i la seua estètica «pareixen inhòspits» i «no imprimeixen un caràcter suficient a l’urbs». Sosté, a més, que l'ambient tan bulliciós dels seus carrers té molt a veure amb la mida dels habitatges, reduïda en general, raó per la qual la gent s’estima més de passar el temps fora de casa. «A mi no m’agradaria passar les meues vacances a Benidorm», assegura Rayo.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.