El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, ha insistit aquest dimarts, durant la presentació de resultats dels primers nou mesos de 2017, que el consell d’administració de l’entitat no ha informat que el canvi de seu social a València siga una qüestió passatgera. “Si el consell haguera volgut transmetre que es tractava d’un trasllat era temporal, ho hauria dit, però no ha estat així”, ha explicat Gortázar davant els nombrosos mitjans de comunicació que s’han donat cita a l’edifici històric del desaparegut Banc de València, absorbit per CaixaBank en 2012.
“La decisió de traslladar-nos a València ha estat estrictament tècnica, a fi de protegir els interessos dels nostres clients”, ha afegit Gortázar, alhora que ha recordat que la mesura va adoptar-se “per unanimitat del consell d’administració” i sense la convocatòria d’una junta d’accionistes que hauria dilatat i encarit la decisió. Malgrat que el consell d’administració es reunirà a València de manera ordinària i que la ciutat acollirà també la junta d’accionistes de l’entitat, no és previst, de moment, el trasllat del personal que ara mateix desenvolupa la seua activitat a les oficines centrals de Barcelona.
En qualsevol cas, el conseller delegat de CaixaBank ha indicat que la conjuntura política que travessa Catalunya “no és bona per a l’economia”, perquè “contribueix a diferir decisions de consum i d’inversió”, raó per la qual espera que “els governants aconseguesquen que no es prolongue gaire més”. “Si aquesta situació es prolongara molt, tindria unes conseqüències molt negatives per a l’economia”, ha etzibat.
De fet, Gortázar ha admès que la polèmica que va envoltar el referèndum de l’1 d’octubre va tenir un “impacte negatiu moderat” en els dipòsits de l’entitat, una tendència que assegura haver-se “revertit” i que ha donat pas, novament, a una etapa de “creixement”. “Vam detectar intranquil·litat i nervis entre els nostres clients, i com a resultat d’això el nostre consell va prendre una decisió tan important com era el trasllat de la seu social, amb què preteníem esvair dubtes”, ha destacat, “tot garantint la nostra permanència a la zona euro i la cobertura del Banc Central Europeu, com qualsevol altra entitat que opera a Espanya”.
Pel que fa als 4.000 milions d’euros que, segons la ministra Dolors Montserrat, les entitats catalanes van perdre en un sol dia com a conseqüència de la por generada pel procés sobiranista, el conseller delegat de CaixaBank s’ha negat a precisar-ne la xifra. En canvi, ha criticat les estratègies de “boicot” que “no aporten solucions de cap tipus i són injustes per als nostres empleats”. Unes pors infundades, segons que ha subratllat, perquè “CaixaBank disposa de més de 70.000 milions d’euros de liquiditat, d’una plantilla extraordinària i d’una seu social a València”.
En aquest sentit, el dirigent de l'entitat tampoc no ha quantificat el benefici exacte del canvi de domicili. “Confiem en la Comunitat Valenciana, perquè, si no, no ens hi hauríem traslladat”, s’ha limitat a afirmar, “hi tenim més d’un milió de clients i dos milers d’empleats i hi estan radicades unes empreses magnífiques, líders en els seus sectors”. “És una mostra de suport i d’alineament amb una comunitat tan important com aquesta”, ha reblat.
1.488 milions de guanys en nou mesos
Gràcies a l’adquisició del banc portuguès BPI, una transacció que es va materialitzar el febrer passat, CaixaBank ha obtingut el benefici trimestral més gran de la seua història, amb 649 milions d’euros entre els mesos de juliol i setembre. Des del gener, el benefici net creix fins els 1.488 milions d’euros, un 53,4% més que en els primers nou mesos de l’any anterior. Uns “molt bons resultats” que caldrà confirmar en acabar l’exercici, quan els efectes del procés sobiranista es podran copsar en plenitud. Ara mateix CaixaBank compta 15,8 milions de clients i una xarxa de 4.697 oficines i 192 centres especialitzats (stores) repartits per més de 2.000 municipis de l’Estat espanyol. En total, els actius líquids de CaixaBank ascendeixen a 71.581 milions d’euros.
El creixement de Portugal, del 3%, així com un dèficit públic cada cop més controlat, ha retornat el país a les èpoques prèvies a la crisi que va colpejar-lo de valent. Tot plegat ha redundat “molt satisfactòriament” en les dades de BPI, que equivalen a prop de la meitat dels beneficis de CaixaBank. I és que, sense els guanys provinents de la filial lusa, l’increment dels beneficis de l’entitat en els primers nou mesos de 2017 en relació al mateix període de 2016 no hauria estat del 53,4%, sinó del 34,8%.
El ràtio de morositat del grup CaixaBank també ha caigut del 6,9% al 6,4%, mentre que l’acció (a data de 20 d’octubre de 2017) s’ha revaloritzat d’un 23%, malgrat la baixada produïda per la situació política que es viu a Catalunya. Els accionistes rebran dos pagaments en efectiu en concepte de dividend, el primer dels quals aquest mes de novembre a raó de 7 cèntims per cada títol.