Els crítics

Èpica de sofà

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com cada tardor, ha arribat un nou lliurament del videojoc de simulació futbolística FIFA 18. Potser us semblarà una dada banal. Però, des que l’any 1995 es va publicar la primera versió d’aquesta proposta d’Electronic Arts, n’han aparegut 30 edicions, que han venut, fins l’agost d’enguany, 182 milions de còpies. O sigui, 12.700 milions d’euros constants...

Us podeu imaginar què significa això? No estem parlant d’un videojoc. Som davant un fenomen que implica contractes d’imatge amb federacions, clubs —samarretes, l’arquitectura i el so dels estadis—, jugadors... fins i tot locutors. Davant d’una constel·lació de pràctiques que engloben el desenvolupament de motors gràfics —actualment, el Frostbite—, físiques, mecàniques, estadístiques de tota mena... 

La innovació és molt important, tenint en compte que el producte de l’any en curs podria semblar pràcticament idèntic al de l’any anterior. També el públic objectiu. L’any passat, per exemple, el públic nord-americà comprenia tan sols el 10,9% del total d’usuaris, l’europeu, per contra, el 73,3%. El Japó, un escadusser 1,1% i la resta del món —incloent-hi l’Amèrica del Sud, que té una gran afició però pocs diners per a un joc de 69 euros— un 14,7%.

El FIFA, en qualsevol de les seves versions —n’hi ha per a totes les consoles, incloses PS3, Xbox 360 i fins i tot la Nintendo Switch— és el joc més venut de l’Estat espanyol. I enguany la seva imatge mundial està encarnada pel rostre en èxtasi de Cristiano Ronaldo, el jugador més famós del Reial Madrid.

A aquestes alçades, la part fonamental del joc: passis, xuts, remats, retallades... és un element més. Cal implicar el jugador amb noves propostes. I si en un principi teníem un mode carrera on podíem escollir entre ser manager o llegenda, centrat en la gestió, ara s’ha atorgat més importància al mode “El meu Camí”, una barreja d’aventura, rol i joc amb decisions que influiran el nostre destí professional. O sigui, o gestió o emoció. A part de les lligues fora de línia i en línia on poden arribar a jugar onze contra onze jugadors.

Per cert, la versió per a Nintendo Switch ha rebut alguns pals perquè no conté tantes opcions com les seves germanes de PS4, Win i XO. No tot són desavantatges, jugar a dos pams de la pantalla atorga una intimitat especial... Però si anem a un altre exemple excels de simulador esportiu, NBA 2K18... la seva versió per a Switch és exemplar i deixa en evidència Electronic Arts.

NBA 2K18 és el gran simulador de basquetbol. En realitat, és el simulador esportiu que tothom mira de reüll per acabar imitant-lo l’any següent. Les xifres són molt més modestes: el 2017 va vendre sis milions de còpies (4,24 a Nord-Amèrica i 0,84 a Europa).

La nissaga NBA es va estrenar per a la Sega Dreamcast el 1999. I de la mateixa manera que, el segle passat a l’univers de simuladors esportius el rei del futbol era el Pro Evolution Soccer, de Konami, NBA Live, d’Electronic Arts, imperava al món de la cistella. Ja no és així.

Els NBA de 2K són pioners en la modalitat “la meva carrera”: l’aplicació del somni americà al món de l’esport. Fins ara, els NBA 2K havien dividit aquesta modalitat en dos vessants: el bàsquet de carrer i la carrera professional a l’NBA. Enguany, però, s’ha creat un univers compartit, el barri, que crea un entorn social en el qual podrem interactuar amb jugadors, visitar l’oficina del nostre agent, comprar ítems personalitzats a la botiga oficial de l’NBA, tatuar-nos o tallar-nos els cabells. També podrem participar en concursos de mats o apostar en partits reals de l’NBA, gràcies a una moneda virtual. Tot plegat, però, amb un argument força marcià: som una estrella del bàsquet que s’ha retirat per dedicar-se a la música i ara vol tornar al món de l’esport. El sentit de l’humor no és incompatible amb l’èpica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.