CaixaBank tanca el primer semestre de l'any amb un somriure. L'entitat financera ha anunciat aquest divendres a València uns resultats extremadament positius. No debades, ha obtingut un benefici net atribuït de 2.137 milions d'euros en els sis primers mesos del 2023, la qual cosa suposa un augment del 35,8% en comparació al mateix període d'exercici anterior, quan va aconseguir uns guanys de 1.573 milions d'euros.
Aquestes xifres han estat originades, segons ha exposat el conseller delegat de la companyia bancària, Gonzalo Gortázar, «per una dinàmica comercial molt positiva, en la plena consecució de les sinergies derivades de la integració amb Bankia, i en la reducció dels saldos dubtosos». «En un context de normalització de tipus d'interès, els marges avancen de manera significativa. Aquest resultat és conseqüència de la bona marxa de l'activitat comercial, com també de la gestió prudent del risc de crèdit, i situa la nostra rendibilitat sobre fons propis en nivells del 10% després d'un llarg període de rendibilitats molt baixes», ha desgranat.
«La fortalesa financera i la recuperació d'una rendibilitat raonable permet a l'entitat mantenir una retribució adequada a l'accionista, que es reforçarà després d'anunciar la intenció de dur a terme un nou programa de recompra d'accions per un import de 500 milions d'euros», ha comunicat, per insistir: «Aquesta fortalesa ajuda CaixaBank en una cosa encara més important: continuar donant suport a famílies i empreses, desenvolupant plenament la seua funció social».
Creixement comercial
La bona evolució comercial s'explica per un primer semestre on els ingressos core, aquells relatius a l'activitat principal d'una empresa, creixen un 31,3% en taxa interanual, fins a assolir els 7.110 milions d'euros. Si es baixa al detall, destaca la dinàmica experimentada al capítol del marge d'interessos, que se situa en 4.624 milions d'euros, un 55,2% més que un any abans.
El creixement del marge d'interessos, la millora del resultat del servei d'assegurances, amb un augment del 18,5%, i l'augment dels ingressos de les participades de bancassegurances, amb una pujada espectacular del 59,2%, compensa la caiguda de les comissions d'un 4,2%. En concret, les comissions bancàries recurrents mostren una reducció interanual del 7,6%, impactades, fonamentalment, per la supressió de les comissions de custòdia de dipòsits de grans empreses.
Les xifres en verd també s'han traslladat als recursos dels clients, els quals s'incrementen en un 2,7% envers l'any anterior i abasten els 627.824 milions d'euros. Les causes d'aquest augment són l'estacionalitat habitual positiva de l'estalvi a la vista a finals del segon trimestre i la bona evolució en els productes d'estalvi a llarg termini.
CaixaBank, al seu torn, augmenta els actius sota gestió en un 5,5%, fins a situar-los en 156.111 milions d'euros, atesa l'evolució favorable dels mercats i de les subscripcions netes positives. L'increment, tanmateix, no és tan fort en la cartera de crèdit sana, ja que l'augment és del 0,8%. El creixement sostingut en la cartera de crèdit a empreses, d'un 2,2%, i la bona evolució del crèdit al consum, d'un 1,2%, han compensat la reducció del despalanquejament més elevat en crèdit d'adquisició d'habitatge, amb una disminució de la cartera del 2,6%.
Morositat baixa, funció social
L'altre punt assenyalat dels comptes de CaixaBank per al primer semestre ha estat la dada de morositat. Amb aquest indicador al 2,6%, la companyia financera aconsegueix un guarisme que supera tots els registres des de fa tres lustres. La reducció de la morositat ha estat possible gràcies a uns saldos dubtosos que descendeixen fins als 10.317 milions d'euros, atesa una dinàmica positiva en els indicadors que determinen la qualitat de l'actiu. Els fons per a insolvències se situen al tancament del juny del 2023 en 7.880 milions d'euros i la ràtio de cobertura s'incrementa fins al 76%. El cost del risc continua moderat i se situa en el 0,27%, en dades dels últims dotze mesos. CaixaBank disposa, a més, d'un fons col·lectiu de provisions que ascendeix a 874 milions d'euros en data 30 de juny.
El conseller delegat de l'entitat bancària, a banda d'explicar els bons resultats de CaixaBank, també ha volgut insistir en l'impacte de l'activitat d'aquesta empresa financera. En el primer semestre, segons ha assenyalat la firma, s'han rebut 5.600 sol·licituds que encaixen en el Codi de Bones Pràctiques, de les quals 1.900 ja estan signades o en curs de signatura. Així mateix, s'han realitzat 3.500 novacions d'hipoteques a tipus fix, i, des de l'inici de la pujada de tipus, s'han realitzat 10.000 refinançaments a particulars i altres acords de pagament addicionals.
Contra la penalització fiscal
Després d'una exposició on el directiu financer ha detallat «el model de banca diferent de CaixaBank», s'ha mostrat prudent envers la possibilitat d'un bloqueig institucional a l'Estat espanyol i ha retret la penalització fiscal que sofreix la banca. «La banca ha de contribuir amb un 40% mentre la resta de sectors amb un 25%. Per què volem penalitzar a les entitats bancàries, quines conseqüències té això?», ha preguntat.
«No té sentit gravar a la banca més que altres activitats», ha insistit el conseller delegat de CaixaBank. «Cal pensar si volem penalitzar la banca. Si hi ha algun motiu de fons econòmic perquè això siga una bona mesura», ha assegurat, per destacar que «Espanya ha de tenir una banca sana i rendible, perquè el contrari no acaba sent bo per a l'economia». «Els resultats són bons perquè estan creixent i ho fan perquè parteixen de nivells molt baixos. Els nivells no són més que raonables», ha dit per desarticular els discursos sobre els elevats beneficis del sector bancari.
Amb la mirada fixada en els deures i les obligacions del pròxim executiu espanyol, siga del color polític i ideològic que siga, ha afirmat que «cal mantenir l'actual creixement, el qual està per damunt de la mitjana de la Unió Europea, i una inflació menor», així com les bones dades d'ocupació, a pesar d'assenyalar que estan lluny de convergir amb la mitjana comunitària. La necessitat d'impulsar reformes estructurals i l'assignació prioritària dels fons europeus Next Generation són les altres peticions del dirigent financer.