De nou, Catalunya és socialista. Les eleccions espanyoles han servit per constatar la dinàmica que s’havia començat a dibuixar en les darreres eleccions municipals. El PSC centralitza el vot estratègic davant la por de la victòria dretana i es consolida com a primera força. En paral·lel, ERC és la principal afectada per la desmobilització del vot en clau independentista i perd més de quatre-cents mil vots, però seguirà sent clau en la investidura.
Els socialistes, que tenien dotze diputats el 2019, ara en tindran dinou i s’imposen a totes quatre demarcacions i les principals ciutats del país. En canvi, els republicans passen de ser primera força amb tretze electes a tenir-ne set i quedar relegats a tercera posició, per darrere de Sumar que, tot i perdre uns dos-cents mil vots, aguanta set diputats. És més, tot i tenir sis diputats, també el PP ha obtingut més vots que no pas ERC. Més suau hauria estat la caiguda de Junts per Catalunya que, tot i l'escissió dels diputats del PDeCAT, només cau un diputat, passat de vuit a set.
Més enllà d’això, Vox es manté amb dos electes i la CUP i el PDeCAT es queden fora. També Ciutadans que tenia dos electes i, en aquesta ocasió, no s’ha presentat.
Tot i que caldrà esperar a les enquestes postelectorals i les anàlisis més detallades, sembla que una part del votant independentista s’hauria decantat per votar a PSC o Sumar en un moment de forta polarització en què les opcions de la dreta i l’extrema dreta de governar a l’Estat espanyol els haurien fet decantar per reforçar el bloc progressista unionista.
Aquesta primera lectura, també convida a pensar que l’abstenció, que ha crescut quatre punts percentuals (del 30,6% al 34,6%), podria haver afectat relativament els partits independentistes després de la campanya que han fet els darrers mesos certs sectors del moviment.
Malgrat tot, la lectura dels resultats en clau estatal torna a situar a ERC i Junts com actors claus a l'hora de construir majories. El PSOE es veurà obligat a negociar amb ells si Pedro Sánchez vol revalidar la presidència i no és descartable que el sobiranisme pugui forçar una repetició electoral. "No ens mourem ni un mil·límetre", ha avançat la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha recordat a Pedro Sánchez que "va fer fora Xavier Trias pactant amb la dreta". Gabriel Rufián, d'ERC, ha demanat revertir el dèficit fiscal, el traspàs de Rodalies i negociar el referèndum.
Gir conservador
Els resultats podrien fer pensar que Catalunya s’escapa de les dinàmiques de la resta del país. El gir a la dreta del País Valencià i les Illes Balears és, potser, més explícit. No obstant això, lluny dels grans titulars, si s’observa el detall, es fa palès que Catalunya també segueix aquesta tendència. No tant per un creixement significatiu de la dreta tradicional, sinó per una desactivació del vot independentista i el creixement del PSC. El creixement del PP, sobretot, i Vox, més lleuger, és, sobretot, a remolc de la retirada de Ciutadans, com ja es va veure a les municipals.
En canvi, el Partit Socialista creix, recollint els mateixos vots que perdria Sumar, que no vol dir que procedeixin directament d’aquesta formació. En el cas català, els de Meritxell Batet representen una opció més dretana que no pas Esquerra Republicana que va guanyar les darreres eleccions o el mateix Sumar -que perd 200.000 vots tot i mantenir el nombre de diputats. També són una opció conservadora des del punt de vista nacional, lluny de l’independentisme o qualsevol defensa del dret a decidir.
Cal sumar-hi, clar, la desaparició de la CUP, que és el partit català més escorat a l’esquerra, que podria ser la més afectada per la pinça entre l’abstenció i el vot útil. Una mostra de la dificultat que han tingut els anticapitalistes per activar el seu vot és a la ciutat de Girona, on tenen l’alcaldia. Allà, els cupaires han recollit uns 3.200 vots, 2.000 menys que el 2019 i molt lluny dels prop de 8.000 que van obtenir a les municipals, on es presentaven amb la marca de Guanyem Girona.
Senat
Al Senat, la patacada independentista s'ha materialitzat amb el pas d'ERC d'onze a tres senadors. Junts, també en perd dos i passa de tres a un electe a la cambra alta. En canvi, el PSC fa un salt considerable passant de duess a dotze cadires.