Esquerra Republicana i Junts per Catalunya no han tingut problemes per arribar a acords amb el PSC als consells comarcals i a les diputacions. De les quatre diputacions, ERC governarà Lleida i Tarragona amb els vots dels socialistes. Pel que fa als consells comarcals, en tretze Junts o ERC manarà amb el PSC i en cinc ho farà el PSC amb el suport de Junts.

Quatre diputacions, tres models
De les quatre diputacions catalanes, només una serà governada per una majoria independentista. Es tracta de la Diputació de Girona, on Junts per Catalunya i Esquerra han arribat a un acord per repetir l’aliança que els ha funcionat els darrers quatre anys. Així doncs, el president tornarà a ser l’alcalde de Banyoles, Miquel Noguer. El seu vicepresident serà d’ERC, en concret, el nou alcalde de Cassà de la Selva i un dels perfils amb projecció dels republicans a comarques gironines, Pau Presas. Tots dos junts sumen 18 dels 27 representants de l’organisme. A l’oposició hi serà el PSC amb 5 consellers, la CUP amb 2, i Independents per la Selva i Tots per l’Empordà amb un cada un.
Una suma similar s’hauria pogut repetir a les diputacions de Lleida i Tarragona. De fet, aquesta coalició ja havia funcionat durant el darrer mandat. En aquest cas, però, ERC ha preferit sumar amb el PSC en totes dues demarcacions. Junts havia quedat per davant dels republicans a Lleida i les posicions s’havien invertit a Tarragona. Així, sobre la taula hi hauria hagut la possibilitat de repartir–se els mandats.
No obstant això, ERC ha optat per un pacte amb el PSC que li permet conservar la presidència de tots dos organismes. Així, a Tarragona la presidenta serà Noemí Llauradó, mentre que a Lleida, on el pacte inclou també Ara Pacte Local, vinculat al PDeCAT, i Unitat d’Aran —lligada al PSC—, la presidència serà per a Joan Talarn.
On sí que s’hauria treballat per aconseguir una majoria independentista hauria estat a la Diputació de Barcelona, després que els últims quatre anys hi hagi governat una aliança entre el PSC i Junts per Catalunya. Finalment, però, els socialistes han estat capaços de bastir una aliança alternativa amb el suport de Catalunya en Comú, dos díscols de Junts per Catalunya i Tot per Terrassa (que governa la ciutat vallesana amb el suport de Junts i ERC).
Per part de Junts per Catalunya, es tracta de l’alcalde d’Igualada Marc Castells i l’alcalde de Torrelles de Foix, Sergi Vallès. Tots dos són independents propers al PDeCAT que es van vincular a Junts a través de la plataforma Impulsem i, per tant, el seu vot no està vinculat a les decisions de la direcció de Junts per Catalunya.
Així, la presidenta de la Diputació de Barcelona serà l’alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret, i la seva número dos serà Candela López, de Movem Castelldefels i coordinadora de Catalunya en Comú.

Les ofrenes independentistes al PSC
Fins a 5 consells comarcals estaran governats pel PSC els pròxims quatre anys gràcies al vot de Junts per Catalunya.
El cas que sobta més és el del Montsià, on ERC és el partit amb més representants, 8 d’un total de 25. Junts és la segona força amb 7 i el PSC la tercera amb 6. Els juntistes, però, han decidit donar la presidència al PSC. Així, el responsable de dirigir el Consell serà el regidor socialista de Mas de Barberans, Sergi Guimerà.
Al Tarragonès, es repeteix la fórmula que manava fins ara a la institució comarcal. Hi haurà una coalició formada pel PSC, amb 10 consellers; Junts, amb sis, i En Comú Podem, amb dos. L’acord preveu que el PSC ocupi la presidència els dos primers anys i que els dos segons aquesta sigui per a Junts per Catalunya. La mateixa fórmula, PSC, Catalunya en Comú i Junts per Catalunya serà la que permetrà que els socialistes encapçalin el Consell Comarcal del Baix Llobregat.
Un acord similar ha servit per rubricar el pacte entre socialistes i juntistes a la comarca de l’Anoia. L’alcaldessa socialista de Vilanova del Camí, Noemí Trucharte, seria la presidenta els dos primers anys i l’alcalde dels Hostalets de Pierola, Gerard Parcerisas, ho seria els dos següents. Aquest acord, de fet, remet a l’acord de la Diputació, en tant que Marc Castells és una de les figures destacades del paraigua Impulsem a l’Anoia que va servir per incorporar a les llistes de Junts persones vinculades al PDeCAT.
L’altra comarca on hi ha acord perquè Junts doni la presidència del Consell al PSC és també una comarca amb força d’Impulsem, el Baix Penedès. Les dues formacions governaran conjuntament sota la batuta de l’alcalde socialista de Calafell, Ramon Ferré.
Un cas a banda és el del Consell Comarcal del Vallès Occidental: el socialista Ignasi Giménez repetirà com a president. Ho farà gràcies als vots d’ERC, Junts, Catalunya en Comú i Tot per Terrassa en un acord que suma 30 dels 38 consellers totals.

Millor un altre soci(alista)
Un altre cas és el dels consells comarcals en què, tot i ser possible una aliança entre partits independentistes, aquests han preferit obtenir el mandat gràcies al pacte amb el PSC, com a mostra del desgast de les relacions entre totes dues formacions. Junts per Catalunya ho ha fet a sis comarques, mentre que ERC ha apostat per aquesta aliança en altres sis. En un altre consell, tots dos partits han pactat entre ells i amb el PSC.
Al Vallès Oriental, un pacte de Junts amb el PSC i els comuns donarà l’alcaldia del Consell Comarcal a Francesc Colomé, alcalde de les Franqueses per part de Junts, durant els dos primers anys. Els dos anys següents, serà per al socialista Emilio Cordero, alcalde de Canovelles. El darrer mandat, ERC, que és la força més votada amb el PSC, havia ostentat la presidència del Consell.
Els socialistes també donaran a Junts la presidència del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. El govern comarcal l’encapçalarà l’alcalde de Sant Pere Pescador, Agustí Badosa. Al Ripollès semblava que l’acord estava fet perquè Junts donés la presidència a Esquerra. Finalment, però, els republicans s’han decantat per una aliança amb el PSC i la CUP. La decisió està marcada per la incapacitat de trobar un acord alternatiu a l’extrema dreta a la capital comarcal, Ripoll.
A l’Alt Penedès, d’on és Sergi Vallès, un altre dels díscols de Junts a la Diputació de Barcelona i vinculat al paraigua Impulsem, socialistes i juntistes han rubricat un acord de govern. Com en el mandat passat, la presidència recaurà sobre Junts. Els de Puigdemont haurien pogut sumar majoria, també amb els vots d’ERC.
Un acord semblant, també en zona d’influència d’Impulsem, en aquest cas a les comarques de Lleida, es dona al Consell Comarcal de les Garrigues. La suma de Junts amb el PSC donarà l’alcaldia a l’alcalde de Juneda, Antoni Villas, i la vicepresidència al socialista Ramon Solé, d’Arbeca.
Una situació similar es dona al Segrià on cinc dels regidors de Compromís Municipal, la marca blanca de Junts, són del partit de Carles Puigdemont i cinc d’Impulsem. Així, el pacte amb el PSC —tot i haver-hi alternativa de majoria independentista— farà president l’alcalde de Maials, David Massot.
Sense anar-se’n de les comarques lleidatanes, a l’Urgell, una coalició entre ERC i el PSC, on Junts és primera força i Esquerra segona, donarà la presidència al republicà José Luis Marín, regidor de Tàrrega. ERC tampoc ha optat per la majoria independentista al Pallars Jussà, on ha arribat a un acord amb el PSC per retenir-hi la presidència.
A l’Alta Ribagorça, el pacte és entre ERC, el PSC i Tothom - Agrupació Electoral del Pont de Suert. L’aliança farà recaure la presidència sobre el regidor republicà de la Vall de Boí, Albert Palacín.
A la Segarra, Junts i PSC han fet un acord a dues bandes. Junts ha facilitat que l’alcaldia de Cervera quedi en mans socialistes. Com a contrapartida, el PSC permetrà que el juntista Ramon Augé sigui el president del Consell Comarcal.
A les comarques tarragonines, el regidor de l’Aldea, Antoni Gilabert, presidirà el Consell Comarcal del Baix Ebre gràcies a un acord entre el seu partit, ERC, i el PSC, que situarà Mercè Pedret, alcaldessa de Benifallet, com a vicepresidenta. Una situació similar es dona a la Ribera d’Ebre, on el republicà Francesc Barbero i Escrivà, alcalde de Flix, serà president comarcal gràcies als vots socialistes.
Un cas curiós és el del Baix Camp on ERC i Junts es repartiran la presidència del Consell Comarcal, dos anys per a cada partit. Tot i sumar majoria entre les dues formacions, han decidit incorporar el PSC a l’executiu. El motiu que han exposat és que el PSC governa les dues ciutats més grans de la comarca, Reus i Cambrils, i volen sumar el màxim de sensibilitats.
Xarxa sobiranista
Malgrat aquests casos, les formacions sobiranistes també han estat capaces d’arribar a acords entre elles en deu consells comarcals.
Així, a l’Alt Urgell, Junts tindrà la presidència gràcies a l’abstenció de la CUP. A la Garrotxa, Junts, Esquerra i Estimem les Planes d’Hostoles han fet un acord que dona la presidència als puigdemontistes. En les mateixes mans quedarà la presidència del Consell Comarcal del Gironès gràcies a l’acord amb ERC. El mateix acord es replica a la Selva, on Jordi Camps serà el president.
En el cas del Baix Empordà, Junts i ERC es repartiran la presidència amb mig mandat per a cada un. Per part dels juntistes, Glòria Marull, alcaldessa de Serra de Daró, es convertirà en la primera dona que presideix la institució. Els dos partits també es repartiran la presidència a Osona; el primer tram serà per a Gerard Sancho i el segon per a Marçal Ortuño.
La mateixa situació es repeteix al Maresme, on l’alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro, serà el president del Consell Comarcal durant el primer tram de mandat per part de Junts. Al Pla de l’Estany, els dos primers anys de mandat seran per a l’alcalde de Porqueres, Francesc Castañer, d’ERC, i els altres dos anys seran per a l’alcalde de Vilademuls, Àlex Terés, de Junts.
En el cas del Berguedà, els partits han pactat un acord asimètric que dona més mesos de presidència a ERC que no pas a Junts. Moisès Massanas d’ERC i Ramon Caballé de Junts seran els encarregats d’alternar-se.
També a la Catalunya central, al Bages, ERC i Junts han arribat a un acord que farà que la institució quedi en mans independentistes. En aquest cas, amb presidència per als republicans. La situació es repeteix a la Noguera, on els dos partits sumen 16 dels 19 consellers comarcals. L’alcalde d’Algerri, Miquel Plensa, serà l’escollit d’ERC per encapçalar el mandat.
Finalment, ERC tindrà el Consell de la Terra Alta gràcies a un acord amb UPTA, amb qui es partiran la presidència, i Movem. Mentre, a la Baixa Cerdanya, Junts ha aconseguit la presidència amb els vots de l’agrupació d’electors Fem Llívia i a l’Alt Camp amb els d’Alcoverencs pel canvi.
Pel que fa a majories absolutes, després de les darreres eleccions, en té 2 el PSC, al Garraf i al Conselh Generau d’Aran, i 5 ERC: al Priorat, al Moianès, al Pla d’Urgell, al Pallars Sobirà i al Solsonès.
En el moment de tancar aquesta edició, encara no se sap qui governarà al Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
Un bon grapat
A Catalunya, el conjunt dels consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran gestionen un pressupost que ronda els 700 milions d’euros. Amb dades de 2021, les darreres consolidades segons l’Idescat, el pressupost de la Diputació de Barcelona és de 1.195,86 milions d’euros, el de la de Girona de 146,81 milions, el de la de Lleida de 137,30 i el de la de Tarragona de 154,06. El 2023, el pressupost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és de 2.470 milions d’euros. Tot i no rebre l’atenció mediàtica i la manca de coneixement del seu funcionament per bona part de la ciutadania, les institucions supramunicipals gestionen una part gens menyspreable dels fons que acaben revertint en els municipis catalans. De fet, l’acció de govern de molts municipis petits, amb pressupostos ajustats, depèn estretament dels fons que aconsegueixin captar d’ens com els consells comarcals o les diputacions.