Inicialment sembla que serà la història d’un segrest i, per tant, una història directa i transparent: uns segrestadors demanen una quantitat de diners a canvi d’alliberar un adolescent i es tracta de saber de si els pares aconseguiran recuperar-lo. Però aviat queda clar que Full Circle, que s’ha estrenat recentment a HBO Max, no pretén traçar un camí recte. Pretén traçar múltiples camins que es desenvolupen alhora i es creuen entre ells, sent molt més enrevessada que altres sèries similars. La pregunta que emergeix de seguida és si aquesta complexitat val la pena i si la inevitable pèrdua de pistonada que provoca el fet d’haver de moure fins a quatre trames al mateix temps (de les quals només una és la principal) té la seva recompensa. La resposta, havent vist a l’avançada els dos primers episodis de la minisèrie, és que no. El que es guanya en possibilitats de fer créixer la tensió de la història en diversos punts es perd quan es percep l’artificialitat del constructe, amb el creador, Ed Solomon, creuant i connectant aquestes quatre trames a través de coincidències molt convenients. Dit d’una altra manera: porta la història a tenir massa moments forçats que salven únicament el talent de Claire Danes i de Jharrel Jerome, capaços de vendre qualsevol escena, i del naturalisme de la direcció d’Steven Soderbergh, que dota de veritat el conjunt.
El centre d’aquest conjunt és el segrest que ja hem mencionat. El fill adolescent d’una família de classe alta desapareix i als pares reben la demanda d’un rescat. Demanen una quantitat molt concreta, 314.519 dòlars, que ja ens fa sospitar que aquí hi ha quelcom d’estrany. Claire Danes interpreta la mare de l’adolescent, fent un personatge molt semblant al que va fer a Fleishman Is in Trouble i disposada a pagar el que faci falta. En paral·lel seguim els segrestadors, una banda de criminals entre els quals hi ha un noi jove que no veu clar res del que està fent i que interpreta Jharrel Jerome. L’actor de When They See Us ofereix la millor interpretació en un repartiment on hi ha altres noms de pes com Timothy Olyphant o Dennis Quaid, transmetent l’angoixa del seu personatge, que es troba en una situació límit. També seguim un altre personatge que investiga aquesta organització per motius que no tenen a veure amb el segrest. I, finalment, qui hi ha realment darrere del segrest, que està guiat per la venjança. No entraré en més detalls per no aixafar res, però són aquestes motivacions les que inspiren el títol de la sèrie: la necessitat de tancar un cercle que va quedar obert al passat.
El que és més dubtós és que la minisèrie acabi amb un final tan tancat i tan net com el que suggereix la idea del cercle que es tanca. És habitual que aquest tipus d’històries que posen tants elements en marxa acabin arribant a l’últim episodi deixant molts fronts oberts o tancats de forma poc satisfactòria. La manera com el guió ha gestionat les connexions entre les trames dels dos primers episodis revela un equip de guionistes que no es preocupa gaire per filar amb precisió la història, i disposats a forçar elements que es podrien haver relacionat de forma més natural. La sensació és que Full Circle ha volgut construir un tipus d’estructura, amb trames connectades entre si, que és molt difícil de fer, però sense posar-hi el treball que faria que despertés admiració en veure com les diferents peces connecten entre si. Exigeixen a l’espectador mantenir l’atenció en trames que tenen un interès desigual però no s’han exigit a si mateixos el treball necessari com perquè el conjunt funcioni i sigui perfecte com un cercle.
Full Circle
Creador: Ed Solomon
Repartiment: Claire Danes, Jharrel Jerome
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: HBO Max