Ningú no dubta que el PP de Balears travessa un període difícil. Des de la forçada dimissió de Gabriel Cañellas –com a president del Govern i del partit a les Illes– el PP s'ha enfrontat, durant aquests quatre mesos, a diversos problemes. Primer fou la "rebel·lió" d'alguns diputats contra la política lingüística del nou president Cristòfol Soler. Després, les lluites internes prèvies al futur congrés –que serà posterior a les eleccions generals– i ara, i conjuntament amb l'anterior, l'aparició d'un manifest crític a l'actual direcció.
En el rerefons de totes les disputes, la llengua –directament o indirectament– hi apareix. Siga com a excusa, siga com a part afectada. Del futur del PP depèn el futur de Soler, i del futur de Soler –si més no en aquestes circumstàncies depèn el futur immediat de la política lingüística a Balears.
Evidentment es tracta d'afers interns del PP, però la transcendència per a tot el poble de Balears és inqüestionable. El PP va tenir les passades eleccions autonòmiques la majoria absoluta al Parlament. No és només això. Governa, també amb majoria absoluta, als Consells de Menorca i d'Eivissa i Formentera, a Palma i a nombrosos pobles de totes les Illes. De com es resolguen les lluites internes depèn no solament el futur del partit i del Govern, sinó el de totes aquestes institucions, totes elles bàsiques a l'hora d'emprendre un seriós procés de normalització.
Des que Cristòfol Soler és el president del Govern i Joan Huguet del partit, el PP ha entrat en una situació de normalitat lingüístico-legal que mai, en els dotze anys anteriors, no s'havia produït. És a dir, el president ha dit que complirà i farà complir les lleis que el Parlament aprovà en matèria lingüística (Llei de Normalització Lingüística de 1986) i respectarà i farà respectar el mandat estatutari ("La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la i ningú no podrà ésser discriminat per causa de l'idioma", article 3 de l'Estatut) que massa sovint ha estat oblidat.
Curiosament, fins que el president Soler ha recordat que la legislació existeix perquè siga acomplerta, els sectors gonelles –anticatalanistes– no deien res. Ja els anava bé el laissez faire, laissez passer de Cañellas en matèria lingüística. La "no imposició" significava que només existia una imposició: la de la llengua castellana. Ara, quan el Govern anuncia que la llei serà acomplerta, retorna la veu de les cavernes a parlar "d'imposicions catalanistes", anuncien la recollida de signatures per forçar un al·lucinant referèndum lingüístic i organitzen davant el Consulat de la Mar, seu del Govern, fantasmagòriques manifestacions contra Soler que es pressuposen massives i que després, sortosament, no passen d'aplegar una dotzena d'individus.
I tot això, naturalment, sempre en castellà. Soler rep fortes pressions –externes però també internes– per intentar fer avortar aquesta normalitat lingüística. Per això, de com es resolguen els problemes interns, dependrà en bona part el futur de les Illes. La llengua és una part imprescindible de la identitat del poble. Les Balears no poden continuar perdent més anys. No poden continuar deixant que el procés de substitució cultural es faça realitat. L'obligació de les institucions públiques és complir les lleis, i en la qüestió lingüística les lleis són prou clares.
Al marge de les estratègies polítiques –del PP i de tota l'oposició– que són legítimes i lògiques, hi ha una cosa clara: no es pot jugar amb la llengua pròpia de les Illes Balears, el català. Jugar amb la llengua és jugar-se el futur. Així ho ha entès bona part de la societat civil, que dóna un clar suport a Soler. I no són precisament persones o institucions "sospitoses" de poder votar el PP. Ben altrament. Per això és necessari que el PP supere els seus problemes i, en tot cas, que aquestes disputes no afecten la política lingüística anunciada pel president Soler. Seria massa trist tornar a perdre una altra oportunitat. Seria massa dramàtic. Seria imperdonable.
El PP de les Balears passa per una època de certa tensió i crisi, provocada per la dimissió forçada de Canellas a l'estiu. Soler es va consolidant, però les pressions internes i externes són intenses. Del futur de Soler depèn el futur immediat de la normalització lingüística a les Balears.