Cada any, amb so de tabals, molts ajuntaments costaners del país fan saber als seus conciutadans que la seva gaia vila han obtingut tantes banderes blaves. Treuen pit de l’estendard que distingeix les platges amb millor estat de salut i que les converteix en un reclam turístic de primera.
Al nostre país, n’hi ha un total de 295. Vuit a Eivissa, vint-i-una a Mallorca, tres a Menorca, nou a la Catalunya del Nord, noranta-nou a Catalunya i cent cinquanta-cinc al País Valencià. Valoren la gestió de l’aigua, la qualitat ambiental i la seguretat i els serveis. Cal tenir present que només reben aquesta certificació aquelles platges que hi presenten candidatura, compleixen els requisits i fan el pagament corresponent.
Reclam
Aquest segell, però, ha estat objecte de crítica constant per part dels moviments ecologistes. Alhora, critiquen que el guardó té una finalitat turística més que no pas de conservació de la salut de les platges i les costes. La mateixa Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor, l’entitat privada que concedeix les banderes a l’Estat espanyol, explica al seu web que la missió de la bandera blava és “promoure la sostenibilitat al sector turístic a través de l’educació ambiental, la protecció ambiental i altres pràctiques que fomenten el desenvolupament sostenible i la cura de medi ambient”.
Les crítiques també arriben per part dels ajuntaments, com el de Begur, que va decidir deixar d’optar al distintiu l’any 2017 en interpretar que es basava en criteris “subjectius”, que les inspeccions no eren “serioses” i que “no deixa de ser una marca publicitària”.
És destacable el cas de Formentera, que l’any 2002 “va decidir apostar per les seves platges com a recurs natural sense aplicació d’etiquetes ambientals”. Ho recull l’informe “Evolución espacio temporal de las playas con Bandera Azul en las Islas Baleares (1987-2018), consecuencias en su mejora y recuperación morfológica”, elaborat per geògrafs de les universitats de Girona i les Illes Balears. Aquest estudi revisa l’evolució de les 20 platges illenques guardonades entre 1987 i 2018 per concloure que el guardó “per si mateix, no ha contribuït a la millora geomorfològica d’aquests sistemes platja-duna”.
Tot i que l’informe considera que els criteris van ser “interessants en els seus inicis”, també destaquen que aquestes banderes estaven pensades per a platges urbanes on la “importància prioritària no era donada a les qualitats naturals, sinó a la millora de la higiene i els seus serveis”. Destaca que amb els anys s’han incorporat més criteris ambientals, si bé aquests “no són prou per acreditar la sostenibilitat del recurs litoral en conjunt ni una correcta gestió del medi amb caràcter multianual”, i retreu que siguin criteris “homogenis per a tot el món” o que no exigeixi “renaturalització”. És a dir, avaluen les platges prioritzant “la seva qualitat com a servei, entenent la platja com un mer espai receptor d’usos, serveis i activitats i obviant les seves funcions com a ecosistema”.
Pirates turístics
Per fer front a la pompa de les banderes blaves i posar de manifest el mal estat de salut d’algunes de les platges, anualment, l’organització Ecologistes en Acció publica un informe de banderes negres. Concedeix aquest antiguardó a dues platges de cada demarcació que, per diverses raons, presenten una situació preocupant. “Un dels majors problemes als quals hem de fer front és la turistificació i la urbanització del nostre litoral”, assenyala l’informe.
Tot i que les casuístiques són molt diferents, reparteixen les banderes entre aquelles vinculades a qüestions de mala gestió i les que estan relacionades amb la contaminació. En la primera categoria, al nostre país hi ha la platja de Vallcarca, el delta de l’Ebre, la platja de Begur, la de l’Arbre Gros de Pinedo (València) i la del Fortí de Vinarós, així com la cala Mosca d’Oriola o la proliferació de les motos nàutiques a les illes Balears.
Entre les distingides amb la bandera negra de la contaminació, hi ha la platja de Badalona i la de Roses, el preventori de la Savinosa a Tarragona, la Colònia de Sant Jordi de Ses Salines, l’Arenal de Xàbia, les platges de València o la platja del Surrach a Benicarló.
“En podrien ser moltes més. Cada any les canviem, però hi ha platges que hi eren l’any passat que encara tenen la problemàtica”, explica Lluís Falcó, d’Ecologistes en Acció al País Valencià. Falcó destaca que el tema del turisme és rellevant i explica que “han tret les dues banderes blaves de Benidorm i estem estudiant donar-los una bandera negra l’any que ve. No compleixen els requisits per la pressió turística que hi ha”.
Seguint el fil, Laia Serra, d’Ecologistes en Acció de Catalunya, destaca que, derivat del turisme, “s’ha deixat de veure la platja com un ecosistema natural on gaudim de l’entorn. S’han convertit en parcs aquàtics”.
Motors al fons
Potser, una de les casuístiques que reflecteix més la metàfora dels parcs aquàtics és la “proliferació i el descontrol de les motos nàutiques” a les illes Balears. Neus Matamalas, responsable de l’Àrea Marina del GOB, que tot plegat “ve d’es model turístic que cada vegada s’està obrint més al medi marí i la indústria nàutica”. Constata l’increment de negocis que s’hi dediquen els darrers anys, així com “el lloguer d’embarcacions sense llicència” que sovint duen “persones que no tenen coneixements nàutics i causen problemes a altres embarcacions, tiren l’àncora allà on no poden o s’apropen molt a sa costa”.
Pel que fa a les motos nàutiques, malgrat que sempre n’hi ha hagut, l’increment porta que són més les que se salten la normativa. “Han d’estar a 200 metres de la costa i això moltes vegades no passa, sobretot quan són motos de particulars. Cada estiu comencen a anar a fer virolles a badies tancades. Això, a part de ser un perill, també té un impacte acústic i remou els sediments del fons, fa que hi hagi mala qualitat de l’aigua i té un impacte sobre les espècies vegetals del fons”, destaca Matamala.
En paral·lel, és habitual, com a la Colònia Sant Jordi de Ses Salines, que les embarcacions fondegin prop de les cales per fer-hi festes. “No es respecta es medi com hauria de respectar-se. Quan no saps en quin espai et trobes, és important ser responsable i respectuós. És important garantir, també, es silenci. No pots generar actuacions que posin en perill s’estat de conservació de ses espècies que estan allà. La música o ses festes nocturnes no estan permeses”, recorda Matamala. Creu que la gent ho hauria de saber, però, que, a més, “els controls no són suficients”.
També hi ha dubtes sobre l’impacte que podria tenir en el fons marí el cas del parc eòlic marí de Tramuntana que afectaria la zona del golf de Roses. Serra reconeix que es tracta d’un cas “que pot ser una mica polèmic”, perquè, “evidentment, cal que a Girona es produeixi energia atès que molta ve de Tarragona on ja s’han instal·lat molts parcs”. Amb tot, pensa que en la projecció d’aquest parc no s’està “tenint en compte la participació necessària i la creació d’energia a escala de sobirania energètica”. Destaca que l’oligopoli energètic “es manté intacte amb el plantejament de fer macroparcs”. D’altra banda, considera que caldria “valorar la destrucció de la biodiversitat que poden produir unes instal·lacions com aquestes”.
Sediments i nidificació
Tot i que no formen part de l’informe, les platges de la Catalunya del Nord tampoc s’escapen de les problemàtiques ambientals, tot i les nou banderes blaves obtingudes el 2023. Una de les principals preocupacions és l’erosió de les platges, combinada amb l’augment del nivell del mar.
Segons un informe de l’Observatori de la Costa Sorrosa Catalana, “el 2050 el 13% del litoral haurà avançat i el 87% d’aquesta línia litoral haurà retrocedit. Això correspon a un guany d’aproximadament 13.000 m2 i una pèrdua d’aproximadament 400.000 m2”. El mateix informe, del 2022, destaca una altra qüestió que contribueix al retrocés de les dunes costaneres. Posa l’exemple de la conca del riu Tec. En els darrers trenta anys, expliquen, s’han aprofitat 4 milions de metres cúbics de sediments del riu “per urbanitzar la plana i construir complexos litorals, és a dir, l’equivalent a 400 anys de trànsit natural. El dèficit de sediments és generalitzat, des de les capçaleres de les conques fins a les platges”.
També hi ha la qüestió de la protecció de les aus, com el xatrac i el corriol petit, que fan la seva posta a les platges del Rosselló. Si el confinament h+auria animat una revifalla d’aquestes postes, el retorn de l’activitat ho ha revertit. Segons explicava el diari L’Indépendant, la prevenció no ha estat suficient per “salvar les cries després del confinament, excepte en determinats municipis que han establert perímetres segurs”.
Les aus també pateixen per la qüestió de les motos nàutiques, tal com explica Matamala, del GOB Mallorca. Aquelles que nidifiquen en illots o penya-segats veuen com “moltes motos s’hi acosten moltíssim i això pot suposar la pèrdua de la cria. S’espanten, marxen i llavors es queda el poll o l’ou sol”.
Urbanisme salvatge
Laia Serra destaca que “el tema de l’especulació urbanística ha estat molt rellevant en moltes banderes” i és “un dels grans motius de la destrucció del litoral”. Posa d’exemple el cas de Vallcarca, on “es vol permetre que FCC hi faci un macrocomplex turístic. Diuen que hi haurà habitatges també, però l’objectiu és especular i vendre-ho com un espai turístic amb habitatges de luxe”.
Entre les parts del projecte hi ha un hub audiovisual que es vol desenvolupar on abans hi havia la cimentera de Vallcarca. Serra ho considera “innecessari” i desgrana que “a tot arreu on es vol fer una superinfraestructura i grans intervencions urbanístiques ho venen com que volen fer hubs, centres capdavanters amb tecnologia i que, suposadament, seran focus de coneixement i creació”.
Posa, també, l’exemple del preventori de la Savinosa, on “s’està venent que es farà un hub cultural per portar els esdeveniments culturals fora de la ciutat. Això suposa més mobilitat amb vehicles contaminants i allunyar la cultura de l’accessibilitat de la gent”.
També el cas de Begur va lligat a l’especulació urbanística, segons Ecologistes en Acció. Es tracta dels projectes d’urbanització d’entorns com Aiguablava o Sa Tuna. “Enguany, la fiscalia s’ha pronunciat per un possible delicte penal”, explica Serra que descriu que “la pressió constant està destruint els últims boscos de la zona. Són espais que s’havien declarat protegits i no s’estan respectant”. “Fa anys que l’Ajuntament s’ho salta tot”, rebla l’activista.
En aquest mateix paquet hi ha cala Mosca, a Oriola. Una zona pendent d’urbanitzar i que Falcó recorda que és “l’últim quilòmetre de la part de Torrevella i Oriola sense construir”. Denuncia que, “quan faltava un mes perquè s’activés el pla de protecció litoral hi ha hagut mogudes administratives per tenir abans un informe positiu”. A l’informe de les banderes negres, Ecologistes en Acció denuncia que “els permisos per reprendre les obres han estat concedits per l’Ajuntament d’Oriola, malgrat que des del mateix consistori es van denunciar pressions per part de l’empresa promotora per a evitar informes tècnics desfavorables”.
Per a acabar de reblar la llista, Falcó denuncia que un altre dels problemes que tenen les platges valencianes és el dels residus. És el cas de la bandera negra de l’Arenal de Xàbia. “Quan hi ha temporal hi apareixen mocadors, tovalloles, de tot. La capacitat de les depuradores a l’estiu es desborda i tot el que no es pot tractar arriba a les platges i tot queda brut”. Això també passa a la platja del Fortí a Castelló. La situació es complica quan hi ha pluges i les depuradores “se saturen”. Els sistemes per a “alleugerir fan que des de l’emissor es facin servir altres vies per a enviar aigua al mar”.
La contaminació derivada de la gestió de les aigües residuals també afecta les platges del sud de València; una contaminació que afecta de retruc l’Albufera. En el cas de la de l’Arbre Gros de Pineda se sumen les obres que s’estan fent a la zona de protecció especial per a les aus, que volen reomplir de sorra i allargar-hi l’espigó per fer front al desgast de les dunes. A l’informe d’Ecologistes l’etiqueten de “tirita caníbal territorial” perquè és “curtterminista, ineficaç i devora recursos propis del territori (el banc d’arena marí proper) sense resoldre res”.