Des dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat 17 d'agost fins la jornada de l'1 d'octubre, la prèvia a l'efemèride i el que va desencadenar, les redaccions catalanes han esclatat en pànic i s'han embolicat en un batibull d'inputs informatius, s'han accelerat els ritmes i s'han multiplicat les hores de feina dels professionals. Els espais reposats i de reflexió, tan necessaris en moments com aquests, han estat escassos, per no dir pràcticament inexistents. I és per tot això que, enmig del soroll i els tsunamis monotemàtics, s'agraeixen iniciatives com les de l'Anuari dels Silencis Mediàtics promogut pel Grup de Periodistes Ramon Barnils.
Tot just avui s'engega la campanya de microfinançament per a un Anuari carregat de novetats. La primera, que abans de l'edició, impressió i distribució del document ja s'han publicat alguns dels seus continguts. L'Elisenda Rovira, responsable de l'Anuari, ho justifica davant la necessitat d'integrar la publicació amb el web de Mèdia.cat, els dos projectes part de l'Observatori Crític dels Mitjans que sosté el grup. Des d'aquest portal es fa metaperiodisme, avaluant el tractament que certes notícies reben a l'espectre de mitjans català i estatal des d'una perspectiva crítica. També hi ha una raó pragmàtica: "Pretendre situar 12 temes a l'agenda de cop és molt complicat, però anar-los traient al llarg de l'any permet dosificar-ne l'impacte i que altres mitjans se'n facin ressò", explica Rovira.
Un bon exemple d'això és la investigació del periodista Ferran Moreno sobre com fundacions del tercer sector paguen lloguers per sobre del preu de mercat a empreses participades per elles mateixes i amb diners públics. La publicació d'aquest reportatge desencadenaria una intensa cobertura periodística que acabaria amb la dimissió del director general de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), Ricard Calvo, qui també estava vinculat a alguna d'aquestes fundacions.
El cas d'en Ferran, alumne de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és paradigmàtic i il·lustra prou bé el salt que ha fet la proposta de l'Anuari. Ell és un dels estudiants de les universitats amb qui el grup Barnils hi té conveni per donar-los l'oportunitat d'iniciar-se en el periodisme d'investigació, prou absent a l’empresa periodística mainstream de casa nostra. Rovira assegura que s’estan provant de fer més contactes a altres centres universitaris dels Països Catalans per poder incrementar la participació a la iniciativa.
La dimissió de Calvo és només una de les medalles que els col·laboradors que han passat per l'Anuari es poden anotar. Quan gairebé ningú no parlava del cas Nóos d'Iñaki Urdangarín, l'Anuari dels Silencis Mediàtics en va escriure. També fou la plataforma que va destapar les ajudes de la Generalitat a les escoles de l'Opus Dei, que encara ara segreguen per gèneres. I en els set anys d'existència de la publicació, l'aposta per les noves narratives ha estat marca de la casa. Un dels reportatges que millor condensa aquesta aposta pel digital és la investigació sobre l'aïllament a presó després del suïcidi d'una interna que duia més de 200 dies reclosa. De cara aquest Anuari ens prometen més noves narratives visuals i millors.
Altres novetats, diu Elisenda Rovira, són la incorporació d’anàlisi entre les peces d’investigació a més d’un canvi de calendari. Abans, l’Anuari es publicava a la primavera, i ara es publicarà el novembre per no deixar que corri tant de temps i poder fer balanç de l’any.
El lema d’enguany, per cert, és “Respira”: tota una declaració d’intencions d’un projecte que ja du set anys d’experiència a les seves esquenes. De vegades cal descongestionar l’autopista informativa on els periodistes premem l’accelerador al ritme que ens dicta l’actualitat i fins el col·lapse de la via. Les últimes setmanes en són una molt bona mostra. L’Anuari dels Silencis Mediàtics, en canvi, ens convida a prendre camins molt menys transitats, sense dreceres. Ens du a explorar-los i posar altres professionals sobre la pista, a intercanviar i trobar-nos en un format més reposat, el del paper, i aportar, així, el nostre granet de sorra perquè els silencis deixin de ser-ho. Una iniciativa per la qual paga la pena gratar-se la butxaca.