L'octubre passat, el Teatre Xesc Forteza de Palma va acollir la primera trobada de creadors digitals en català. Una cinquantena de joves creadors, entre els quals youtubers, instagramers i influenciadors, entre molts altres, van explicar les seues estratègies de comunicació i la importància que la seua llengua sigui visible en la jungla de les xarxes. “Ha quedat palès que la xarxa de joves creadors digitals en català batega, creix i s’interconnecta cada volta més i amb més vitalitat”, va assegurar la presentadora abans d’acomiadar la cita.
A aquesta trobada, les direccions de Política Lingüística dels governs de les Illes, País Valencià i Catalunya, impulsores de la iniciativa, la van batejar com La Troca. La reunió va servir per intercanviar les experiències d’aquests joves, però també per evidenciar com és d’important que el català estiga present en aquest àmbit de socialització i intercanvi. I també fins a quin punt, en un context de minorització lingüística, resulta decisiu que els creadors de Catalunya, País Valencià i Illes fagen pinya.
La segona edició de La Troca estava previst que se celebrara a València aquest octubre vinent. No pareix probable, però, que la trobada arribe a produir-se. Els resultats de les eleccions del diumenge 28 de maig passat ho ha canviat tot. La imatge d’un conseller de Cultura del Partit Popular (o de Vox?) inaugurant, a València, una trobada de joves creadors en català procedents de Catalunya, País Valencià i les Illes és altament improbable. Altíssimament improbable, potser resultaria més realista de dir a la vista que per a la dreta valenciana tota iniciativa que tinga a veure amb la promoció de llengua és catalogada de “catalanista”.
Perquè el canvi de govern que es produirà en les pròximes setmanes tapona moltes de les vies de col·laboració que s’havien obert darrerament entre els governs de Catalunya, País Valencià i les Illes. L’arribada de Marga Prohens i de Carlos Mazón als governs balear i valencià obre una nova etapa en les relacions d’ambdós territoris, entre ells, i també, i sobretot, amb Catalunya.
Perquè si bé és cert que tant Francina Armengol com Ximo Puig van mantenir una relació institucional distant amb la Generalitat de Catalunya, en bona mesura, per l’impacte del procés i la inestabilitat política posterior, durant els darrers vuit anys, en el segon escaló, entre tots tres territoris es van obrir vies de col·laboració i diàleg que haurien estat impensables en l’etapa en què el Partit Popular va comandar el País Valencià i les Balears.
La signatura de la Declaració de Palma, l'any 2017, va significar un punt d'inflexió.
Els àmbits de la cultura i la llengua han estat els més beneficiats de l’entesa. Important va ser, el gener de 2017, l’aprovació d’una ordre per la qual la Generalitat eliminava els entrebancs que, fins aleshores, havien dificultat l’homologació dels títols de llengua catalans i balears al País Valencià. Era, a la pràctica, un pas que deixava de qüestionar la unitat de la llengua, tal com havia fet el Partit Popular.
Palma, epicentre
En aquesta mateixa línia, i només un mes després, la signatura de la Declaració de Palma, l'any 2017, va significar un punt d’inflexió. Oficialment, el document certificava “la voluntat d’iniciar una nova etapa de relacions per enfortir els lligams històrics i culturals i la col·laboració pel benefici comú dels tres territoris”.
La Declaració va ser la bastida sobre la qual els darrers anys s’ha anat construint una política de col·laboració i entesa. L’objectiu era construir un mercat comú de plena normalitat lingüística pel qual pogueren circular els productes culturals de tots tres territoris. I si bé els avenços van ser tímids de bon començament, han anat agafant embranzida en la darrera legislatura.
Tot i que la Generalitat Valenciana no se va integrar a l'Institut Ramon Llull, el departament de Vicent Marzà li va destinar 537.000 euros entre 2018 i 2021
Els camps en què s’ha avançat són diversos: en l’àmbit escènic, per exemple, s’han establert mecanismes d’intercanvi d’espectacles i companyies entre tots tres territoris, igual que ha passat en el camp musical.
En el camp de les lletres, ni el primer Botànic ni el segon no han fet el pas per incorporar-se a l’Institut Ramon Llull —com sí que havia fet Balears—, institució impulsada per la Generalitat de Catalunya per a la promoció de la llengua més enllà de les fronteres catalanoparlants. Tanmateix, des del mateix any en què s’oficialitzà la Declaració de Palma, la Conselleria de Cultura signà un conveni amb aquest ens per tal de contribuir econòmicament al manteniment dels lectorats. Només entre els anys 2018 i 2021 el departament dirigit aleshores per Vicent Marzà va destinar-hi un poc més de 537.000 euros.
En el camp audiovisual, els vuits anys de govern progressista no han servit per solucionar el problema de la reciprocitat que Francisco Camps va desencadenar quan va obligar Acció Cultural del País Valencià a apagar els repetidors que fins aleshores havien remès el senyal de TV3 al País Valencià. Ha estat un dels deures que han quedat pendents per fer al Botànic.
Amb tot, però, sí que s’han fet passos importants per connectar l’espai comunicatiu. Un d’ells és l’intercanvi de continguts i les coproduccions entre IB3, TV3 i À Punt, cosa que, des de 2018, ha fructificat en la generació d’espais com les sèries Favorits, La fossa o Després de tu. Igualment significativa va ser la posada en marxa, el novembre de 2021, de Bon dia TV, una plataforma digital que emet continguts de caràcter social i cultural d’IB3, TV3 i À Punt. Aquests avenços són responsabilitat de les direccions de totes tres cadenes, per bé que no haurien estat possibles sense un clima polític com el que ha existit a les Illes i el País Valencià els darrers vuit anys. I una cosa semblant es podria dir de coproduccions com ara La mort de Guillem, en què van participar tant l’Administració valenciana com la catalana.
La bona sintonia entre les direccions generals de Política Lingüística de tots tres territoris també va fructificar, l’any 2018, en la publicació del llibre Fabra, Moll i Sanchis Guarner: La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat, d’Antoni Ferrando, un llibre que posa en relleu la tasca de normativització de la llengua catalana protagonitzat per Pompeu Fabra i els treballs dels lingüistes Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner per adaptar-les a les necessitats de les Illes i el País Valencià.
Igualment notable va ser la participació de tots tres territoris en la commemoració de l’Any Fuster, declarat pel Govern valencià amb motiu del centenari del seu naixement, tal com es va escenificar en l’acte que va tenir lloc ara fa tot just un any a Sueca, un esdeveniment en què participaren els consellers de tots tres territoris.
La darrera reunió dins el marc de la Declaració de Palma va tenir lloc a finals de l’any passat. Fou per parlar de la situació de la llengua, del tractament del català en les institucions europees i també de la possibilitat d’explorar mecanismes per fer, conjuntament, la subtitulació de continguts en altres idiomes. Tot això, però, ha quedat en aigua morta després de la nit del 28M.
Puig-Armengol, un tàndem en retirada
La victòria del Partit Popular tant a les Illes com al País Valencià inaugura un nou escenari. Tant Mazón com Prohens estan cridats a convertir-se en pesos pesants del seu partit i resta per veure quines aliances territorials optaran per desplegar. Quan cadascú d’ells s’instal·le en el seu nou despatx, trobarà en el dossier que li deixe el seu antecessor una carpeta amb una etiqueta on hi ha escrit “Acords de la I Cimera Illes Balears-Comunitat Valenciana”.
Perquè la sintonia entre Ximo Puig i Francina Armengol aquests vuit anys ha estat molt bona. En tant que territoris de la perifèria han unit la seua veu per fer-se escoltar a Madrid i reclamar una visió menys centralista de l’Estat. Mentre Mariano Rajoy va ser a la Moncloa, també van unir la seua veu per reclamar la reforma del sistema de finançament, per bé que aquesta reivindicació es va apaivagar quan Pedro Sánchez guanyà la moció de censura.
Siga com siga, la bona sintonia de tots dos mandataris ha cristal·litzat en la celebració de múltiples reunions, per bé que ha estat en la recta final del seu mandat quan la relació ha pres les més altes cotes d’institucionalització. Així, el juliol de 2021, el Govern valencià es va desplaçar a Palma per celebrar la primera trobada entre tots dos territoris. Fou una cimera en la qual també van participar agents econòmics i socials. El desembre de 2022, la trobada, al més alt nivell, va tindre lloc a València.
Els camps en què valencians i balears han col·laborat durant aquests anys són diversos. Entre les mesures acordades aprovades en aquestes trobades figuren programes d’intercanvi d’estudiantat i de reserva de places per a alumnes de l’altra autonomia; enfortiment de les relacions entre els serveis d’ocupació —Labora i SOIB—; l’augment de la protecció de les reserves marines; la implantació d’impostos verds; la creació d’un organisme conjunt de formació i innovació turística; la creació de paquets d’experiències turístiques conjuntes fora de temporada; la potenciació de l’anomenada “economia blava”, vinculada a les activitats marines...
Resta per veure què faran de tot aquest dossier de col·laboració els nous inquilins del Consolat de Mar i el Palau de la Generalitat. La coincidència de color polític fa preveure una bona sintonia. Ja va passar en l’etapa en què Francisco Camps i Jaume Matas van coincidir en el poder. Junt amb el Madrid d’Esperanza Aguirre van configurar l’anomenat Eix de Prosperitat, un artefacte ideològic que, en última instància, desvinculava ambdós territoris de la seua realitat mediterrània i l’allunyaven de Catalunya. Potser ara, amb Isabel Díaz Ayuso com a líder madrilenya, els ideòlegs del partit reediten una nova aliança. Sembla poc plausible l’opció que Mazón i Prohens reprenguen la relació i els compromisos territorials i estratègics en el punt en què Puig i Armengol els van deixar.