Una de cada tres persones que va votar ERC el 2019 ha decidit no fer-ho en aquestes eleccions municipals. Aquests 300.000 votants són l’exemple més clar de la derrota de l’independentisme. Fins ara, la manca de rumb i la picabaralla constant no havien passat factura al sobiranisme català de manera clara.
En aquests comicis, però, sembla que les bases independentistes han dit prou. Bé perquè han decidit votar fent cas a una clivella que no és la nacional, bé perquè han escollit quedar-se a casa.
Tot i que, per confirmar-ho, caldrà esperar les enquestes postelectorals, no és estrany pensar que els 9 punts percentuals que creix l’abstenció a Catalunya pertanyen significativament a votants independentistes. Més, per exemple, si a la demarcació on es vota més independentista, Girona, és allà on ha caigut més la participació, 14 punts.
Es tracta, doncs, d’una esmena important a l’estratègia independentista dels darrers anys —i, significativament a l’aposta pel diàleg d’ERC que mana a la Generalitat. Pere Aragonès és un dels perfils afeblits després de la nit electoral. Un primer toc d’atenció que podria tenir una rèplica significativa a finals d’any a les eleccions estatals.
Més encara, si es té en compte que la nit del 28 de maig ha servit per reafirmar el creixement del PSC. D’ençà del 2019, els socialistes esgarrapen a cada pas per les urnes un pam de terreny a l’independentisme. El 2021 ja es van alçar com a força més votada a les eleccions catalanes i després de la nit de diumenge són també la formació amb més suports a l’àmbit municipal.
Sobretot, gràcies a la consolidació del seu fortí a l’àrea metropolitana de Barcelona on ha mantingut o ampliat importants majories absolutes.
Les males notícies per al sobiranisme s’han reblat amb el creixement de l’extrema dreta, sobretot representada per Vox, que ha obtingut més de 140 regidors i representació als principals consistoris de Catalunya. Ocupen, especialment, l’espai de Ciutadans, que pràcticament ha perdut tota la seva representació a Catalunya, tal com ha passat a la resta del país.
Tres prismes
En les lectures de la nit electoral, però, els tres principals partits podran trobar-hi motius per reclamar-se vencedors. El PSC, és clar, pel fet que és la força més votada en el còmput total, amb el 23% dels vots. A més, es queda a una cadira de la majoria absoluta a la Diputació de Barcelona i és també primera força a les de Girona i Tarragona, on empata amb ERC.
D’altra banda, els republicans poden dir que són la formació amb més regidors, amb un total de 2.895. A més, és la força més votada a la Diputació de Lleida, on podria governar amb un acord amb Junts per Catalunya. Molt més difícil ho té a Tarragona, on, tot i tenir més vots que el PSC, les formacions espanyolistes sumen un representant més que no pas les independentistes. A més, ERC també pot seguir reivindicant ser la primera força independentista a l’AMB.
Finalment, des de Junts per Catalunya poden reivindicar el fet de ser la força que ha guanyat en més municipis, un total de 342. Sobretot, els puigdemontistes treuen pit de la victòria de Xavier Trias a Barcelona, tot i que, per ara, no té assegurat governar i dependrà dels pactes.
Tot i la forta davallada a les comarques gironines, els de Junts conserven opcions per controlar la Diputació de Girona si ERC i la CUP li donen suport com a partit independentista més votat a la demarcació.
Girona enamora els cupaires
Fins i tot la CUP, quarta força municipalista en regidors, podria tenir motius per a l’alegria si Lluc Salellas aconsegueix els suports necessaris per dur els anticapitalistes a l’alcaldia de Girona. Els de Guanyem Girona han recollit 8 regidors i són segona força per darrere del PSC de Sílvia Paneque, que en té els mateixos.
Els de Salellas necessitarien els vots de Junts per Catalunya i Esquerra. Junts, amb Gemma Geis al capdavant, han perdut tres regidors i l’alcaldia, i ERC s’ha mantingut en quatre electes.
La vara d’alcaldia de la capital gironina serviria per rebaixar la decepció de perdre prop de 40.000 vots i una vintena de regidors. Els anticapitalistes, que ja n’havien perdut 50.000 el 2019 no han aconseguit recuperar presència a ciutats importants com Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Lleida o Terrassa, on sí que en tenia el 2015 o a Tarragona, en què fins ara en tenien 2. També és un cop fort la pèrdua de l’alcaldia de Ripollet, on eren part de la candidatura que governava, Ara Decidim Ripollet, que també ha patit el creixement del PSC.
El PSC domina les grans ciutats
Els motius per l’alegria dels socialistes també són en ciutats com Lleida, Tarragona o Reus.
A la capital del Segrià, el PSC recuperarà l’alcaldia que el 2019 va perdre en mans d’Esquerra Republicana. Els socialistes han passat de 7 a 9 regidors, mentre que ERC ha caigut dels 7 als 5. Per fer Fèlix Larrosa paer major, els val la primera posició, perquè l’aritmètica fa impensable un pacte de l’oposició que sumi els vots necessaris. El PP i Junts per Catalunya tenen cinc regidors cada un; Vox, en té dos, i els Comuns, un altre.
També a Tarragona tenen la batllia encarrilada. El pas de 7 a 9 regidors deixa ERC —que passa de 7 a 6— sense possibilitat d’intentar construir majories que permetin arrabassar l’alcaldia a Rubén Viñuales. Els socialistes veuen així com triomfa la seva estratègia de fitxar com a alcaldable el que havia estat cap de files de Ciutadans a la ciutat.
A Reus també han aconseguit ser primera força després d’anys de victòries convergents i postconvergents. Els 8 regidors aconseguits haurien de servir a Sandra Guaita per quedar-se l’alcaldia si no hi ha un pacte a quatre rocambolesc. Aquesta opció passaria perquè ERC, segona força amb sis electes, aconseguís el suport de Junts (6 regidors), la CUP (2) i Ara Reus (2) —aliança del partit local homònim i el PDeCAT.
La marxa marcial dels socialistes és encara més impactant a l’àrea metropolitana de Barcelona. El PSC ha aconseguit mantenir importants majories absolutes. Per exemple, la de Santa Coloma de Gramenet, amb Núria Parlon al capdavant; la de Cornellà de Llobregat, amb Antoni Balmón, que farà d’alcalde per sisè mandat consecutiu; la de Cerdanyola del Vallès, o la de Sant Boi de Llobregat, on Lluïsa Moret ha ampliat la majoria absoluta de la qual gaudia en l’anterior mandat, passant de 13 a 16 regidors.
A l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín ha perdut un regidor i, amb ell, la majoria absoluta que va guanyar el 2019. No obstant això, cap dels partits de l’oposició té possibilitats de forjar una alternativa.
Els socialistes també tenen majoria absoluta a altres ciutats, com Sabadell. A la capital vallesana han pres l’alcaldia a Esquerra i tornen al poder després dels anys de patir el desgast del cas Bustos. També a Granollers o Pineda de Mar, Alba Barnusell i Xavier Amor tindran majoria absoluta.
El PSC guanya també a Mataró, Vilanova i la Geltrú o Rubí, però necessitarà recollir suports per governar. Al seu torn, Unitat d’Aran, vinculat als socialistes, s’ha imposat al Conselh Generau d’Aran i a Vielha.
Excepcions metropolitanes
Més enllà dels feus socialistes, a l’AMB destaca la victòria de Xavier Garcia Albiol. El líder del PP a Badalona ha aconseguit una majoria absoluta àmplia, passant d’11 a 18 regidors. El PP també ha guanyat a Castelldefels, on Manu Reyes es queda a un regidor de la majoria absoluta.
També destaca el triomf de Junts per Catalunya a Sant Cugat del Vallès. Ho fan conservant els 9 regidors que tenien. El 2019 no els van servir per governar, però la caiguda de 6 a 4 diputats d’ERC els hauria de facilitar la tasca.
A Terrassa, el partit independent de l’ex PSC, Jordi Ballart, Tots per Terrassa, s’ha tornat a imposar amb 11 regidors, a tres de la majoria absoluta.
ERC, Junts i la Catalunya no metropolitana
De nou, lluny del territori metropolità, ERC i Junts per Catalunya s’encarregaran de repartir-se les alcaldies més rellevants.
A Junts per Catalunya no els ha passat massa factura la competència amb les candidatures vinculades al PDeCAT sota el paraigua d’Ara Pacte Local. Ara bé, els puigdemontistes han caigut lleugerament en vots —aguanten gràcies als 60.000 vots més que guanyen a Barcelona— i s’han deixat uns dos centenars de regidors pel camí, si fa no fa, la mateixa xifra que ha recollit Ara Pacte Local. El xoc s’ha vist clar en poblacions com Mollerussa, on han empatat a cinc regidors amb un lleuger avantatge per a l’alcalde de la ciutat, Marc Solsona, del PDeCAT.
Sí que ha estat fructífera per als de Junts l’aliança amb els ex PDeCAT a Igualada, on Marc Castells ha aconseguit la majoria absoluta. Una majoria absoluta que els juntistes s’emporten també a Figueres, on el darrer mandat un pacte d’esquerres els ha allunyat de l’alcaldia. Banyoles també tindrà una majoria absoluta de Junts.
Guanyen, però perden la majoria absoluta a Olot, on la CUP ha passat de 2 a 4 diputats. També a Vic, on passen d’11 a 8 regidors. Els podria haver afectat la competència amb Ara Pacte Local, que s’endú dos electes, i la renovació al capdavant de la llista amb el canvi d’Anna Erra per Albert Castells.
A Tortosa, on hi ha un pacte similar al d’Igualada, Meritxell Roigé s’ha quedat a un regidor de la majoria absoluta, passant de 7 a 10 electes. Al seu torn, a Vilafranca del Penedès perden la primera posició en favor del PSC, però la majoria independentista els podria dur a l’executiu local.
Al seu torn, ERC amplia la seva victòria de 2019 a Manresa, tot i perdre un regidor, i es queda amb 7. Junts, però, passa de 8 a 6 electes, afectat també per la participació d’Ara Pacte Local, que en guanya 2.
Els republicans també manaran a Amposta, on tenen majoria absoluta. També són primera força en capitals de comarca com Solsona i la Bisbal d’Empordà. Perden la primera plaça a Blanes en favor del PSC, però els pactes encara els podrien dur a l’alcaldia. Revaliden, però, la primera plaça a Sant Sadurní d’Anoia, amb un regidor més que el 2019.
Berga seguirà en mans de la CUP, que, tot i perdre dos regidors, continuarà sent primera força.
L’extrema dreta irromp amb força
El 2019, a Catalunya només hi havia 4 regidors de partits nítidament d’extrema dreta, 3 d’ells de Vox. Quatre anys després, Vox aconsegueix 124 regidors. El partit d’extrema dreta espanyolista tindrà representació a les quatre capitals de demarcació i la majoria de ciutats importants. També destaquen els 2 regidors de Som Identitaris, encapçalats per Josep Anglada, a Vic.
A la vegada, l’extrema dreta independentista sorprèn obtenint 6 regidors a Ripoll, on Aliança Catalana serà primera força, i també entrarà amb 1 a Manlleu. L’extrema dreta catalanista també en tindrà 2 a Manresa de la mà del FNC. El Front Nacional tindrà també l’alcaldia del petit municipi de la Masó a l’Alt Camp, on té 4 regidors.