A primera hora del vespre, a la seu de Trias per BCN hi havia poc moviment. Els primers sondeigs després del tancament de les urnes els situaven els últims al podi dels tres favorits. A l’Hotel Catalonia Ramblas no es respirava eufòria, però tampoc decepció. “Estem convençuts que aquestes xifres no són definitives, són un punt de partida que al llarg de la nit esdevindran dades més favorables”, assegurava, premonitori, el portaveu de la formació i regidor Jordi Martí. “Trias per BCN no renuncia a res, avui no es decidirà res”, afegia.
Martí no s’equivocava. A mesura que les hores i l’escrutini avançaven, l’ambient formal i seriós de la seu de Xavier Trias s’anava deixant anar. La militància es treia les americanes i els gestos d’emoció anaven apareixent: els resultats, per a Junts, eren cada vegada més favorables. Superant el que auguraven les enquestes, el partit de Carles Puigdemont s’acostava cada vegada més al primer lloc del rànquing barceloní.
Si la prudència havia marcat les primeres hores de la nit electoral, la celebració marcaria el to de les restants. Trias per BCN acabà obtenint els 11 escons i 149.200 vots que li donaren el primer lloc. “Em presentava per ser alcalde de Barcelona i seré alcalde de Barcelona”, “ha sigut un èxit total!”, deia un Xavier Trias eufòric, amb més del 95% de l’escrutini completat. I la militància, que ara ja omplia la sala, responia: “Alcalde, alcalde, alcalde!”.
Però la victòria de Xavier Trias podria no ser prou per donar-li l'alcaldia. Amb onze diputats, un més que el PSC de Jaume Collboni i dos més que els Comuns de Colau, l'aritmètica presenta moltes possibilitats. Al final de la nit, una hora després de l'eufòria a la seu de Trias Per Barcelona, també se sentia “alcalde, alcalde” a la seu del PSC mentre parlava Collboni i “alcaldessa, alcaldessa” a La Paloma, on havien passat la nit els seguidors d'Ada Colau.
A la seu de Barcelona en Comú, l’evolució de l’ambient havia estat la contrària que a l'Hotel Catalonia. A primera hora, a La Paloma es respirava un aire festiu. La històrica sala de festes del Raval —també escenari de l’inici de campanya dels Comuns i de l’acte final d’Esquerra—, agrupava desenes de persones que se saludaven, optimistes, en arribar. Les cerveses i els entrepans passaven de mà en mà i els militants s’agrupaven, més fora de la sala que a dins, per comentar il·lusionats els comicis que just es tancaven.
Tanmateix, amb les hores, la situació es capgirà. Els de Colau passaren de campions als sondeigs a subcampions, amb els primers escrutinis, i a tercera força, a mesura que es contaven els vots de la capital catalana. I el nerviosisme de seguida entrà a la sala amb els fumadors, que anaven apagant els cigarrets i feien via cap a l’interior per seguir-hi, actualització a actualització, els resultats. D’entre el mig miler de persones que omplien la seu, hi havia cares conegudes, com Gala Pin, Jaume Asens, Gerardo Pisarello o la regidora Laura Pérez.
Quan, amb un quaranta per cent de l’escrutini, Xavier Trias superà Colau, a la seu dels Comuns es va sentir un crit. “Aaaaai!”, va fer la militància, en un esglai compartit. Així, regidor amunt, regidor avall, la tensió a La Paloma anava escalant a mesura que passava l’estona. L’esperança d’atrapar els socialistes —els separaven poc més d’un centenar de vots—, pels de l’alcaldessa, durà fins a l’últim segon. El tancament de l’última mesa electoral de Barcelona donà pas, al final, a les cares llargues i a les abraçades tristes. Cent quaranta-dos vots els sentenciaven tercera força i els atorgaven nou regidors, un menys dels que tenien ara.
No fou fins llavors que Ada Colau aparegué per fer el seu discurs. Va ser l’última dels candidats a fer-ho, després de Jaume Collboni. “Ha estat un plaer ser vuit anys la primera alcaldessa de Barcelona, i ser-ho amb aquesta formació”, va dir, amb els ulls brillants. Malgrat el passat perfecte de la declaració, Colau no pretén abandonar el govern del consistori. “És cert que Xavier Trias ha quedat primer, però només amb onze regidors, i les forces progressistes en sumem 24”, va dir de seguida. I va afegir que sentia que era una obligació interpel·lar Esquerra i el PSC per un pacte de govern.
A la seu del PSC, Jaume Collboni havia vist el ball de resultats amb el secretari general del PSC, Salvador Illa, l'expresident de la Generalitat de Catalunya José Montilla i Meritxell Batet, entre d'altres. El ball de vots entre PSC i Comuns, que va mantenir els dos partits frec a frec fins al cent per cent escrutats, va retindre Collboni i Illa allunyats de les càmeres. Però, quan van sortir, ho van fer amb cares de victòria i optimisme. Salvador Illa va celebrar que havien estat la força més votada a Lleida, Girona i Tarragona, també al cinturó roig de Barcelona, en un canvi d'inèrcia que ara els fa recuperar-se com a força més votada a les municipals, a Catalunya.
Illa va encomanar el triomfalisme també a Collboni, que va afirmar que Barcelona “ha iniciat una nova etapa i ha votat progressista”. Entre crits d'”alcalde, alcalde”, Collboni va dir clarament que “el PSC no renuncia a res” i que el partit té “l'oportunitat i el deure d'obrir una nova etapa a Barcelona de progrés i d'estabilitat”. “Els millors anys de Barcelona estan per venir”, va afegir.
Els possibles acords
L'aritmètica ofereix diverses possibilitats, però bàsicament se n'obren dues de molt clares: com que Trias per BCN i PSC sumen 21 (la meitat més 1 de l'Ajuntament), la sociovergència és la més fàcil, tot i que implicaria que Collboni sí que renuncia a l'alcaldia.
En canvi, la unió de les forces d'esquerres haurien de donar a Collboni l'alcaldia, com a líder de la força més votada de les tres (PSC, Barcelona en Comú i ERC). Aquesta situació dona la clau de l'alcaldia de Barcelona al quart jugador, ERC. Ernest Maragall, que fa quatre anys va guanyar les eleccions i va veure com Colau li arrabassava l'alcaldia amb els vots de Manuel Valls, tindrà, possiblement, la clau per fer alcalde Jaume Collboni o negar-li aquesta possibilitat i obrir el pas a Xavier Trias.
Al seu discurs, Maragall va dir dues coses significatives: que Trias té “la iniciativa” i que Barcelona necessita un “govern estable i fort”.