Balears segueix incrementant força la seva població. No pel creixement vegetatiu, només, sinó sobretot per la immigració. L’INE ha actualitzat les dades demogràfiques a 1 d’abril d’enguany i no hi ha sorpreses: el creixement vegetatiu és relativament comparable al de qualsevol altra comunitat, però la immigració el deixa en quasi no res i fa incrementar molt el nombre total de persones residents.
L’1 d’abril les Illes ja han superar la barrera del milió dos-cents mil habitants. Se sabia des de desembre passat, a través dels padrons, però ara es té la confirmació oficial de l’INE. El total d’habitants és de 1.209.722, dels quals 247.381 són nascut a l’estranger: gairebé el 23%. A l’any 2020 eren 204.987, és a dir un increment del 20,7% en només tres anys. Aleshores representaven el 17,8% sobre el total i ara, ja s’ha dit, quasi el 23%, més de cinc punt percentuals més. Però és que si es mira més enrere, a les dades de 1999, fa vint-i-quatre anys, sobre els 821.820 residents de les Illes únicament el 5% havia nascut a l’estranger.
En aquestes dades, per suposat, no s’hi comptabilitza la immigració espanyola. Si es té en compte, resulta que el 47% dels residents no són nascuts a les Illes. I entre el 53% restant cal entendre que una part important són fills de la immigració.
A pesar de la contundència de les xifres i el fàcil que és imaginar les conseqüències de tota mena -en especial lingüístiques- del fenomen sobre la societat prèvia a l’actual boom de la immigració -iniciat a finals dels anys noranta-, la classe política no ha tingut temps de dedicar a la qüestió ni un plenari del Parlament.
És cert que des del Govern s'accepta que no es pot seguir creixent indefinidament -vegeu al respecte l'entrevista a Francina Armengol publicada en aquest setmanari- però també ho és que durant aquesta campanya electoral el fenomen immigratori ha passat gairebé desaparecebut. Excepte pels candidats del PI que han reclamat buscar solucions de forma immediata.
Es dona la circumstància que Mallorca ja acumula 940.471 residents. La xifra del milió és a tocar. Entre l’1 d’abril d’enguany i la mateixa data de 2022 més de 13.000 estrangers han fixat residència a l’illa.
Per illes, Mallorca ja compta amb 940.471 habitats, Eivissa amb 158.616 i Menorca amb 99.381. Amb tota seguretat aquesta última superarà la barrera dels 100.000 els pròxims mesos. La més petita les illes, Formentera, és l’única que contravé la tendència general: perd població entre 2023 i 2022, passa de 11.640 a 11.254, una minva en números absoluts de 286 efectius, un 3,3%.
Mallorca s’apropa al milió de residents. Val a dir que un milió de persones era la xifra monstruosa que, ara fa quaranta anys, l’ecologisme emprava com a amenaça de futur apocalíptic si no es prenien mesures de contenció del creixement turístic i poblacional. Així ho deien els activistes verds a principis de la dècada de 1980. Ningú els va fer cas. A l’actual ritme de creixement demogràfic, en uns tres o quatre anys es romprà la barrera poblacional del milió a la qual aleshores pareixia aleshores que l'illa hi arribés.