Després de quinze anys, el 2025 hi haurà unes eleccions a la Xunta de Galicia sense Alberto Núñez Feijóo com a candidat del Partit Popular. L’hereu de Fraga va deixar el càrrec el maig de 2022 per centrar-se en la cursa que l’ha de dur a la Moncloa.
Les eleccions espanyoles seran a finals d’any, poc després de les municipals, i el PP s’ho juga tot. Feijóo compta a poder arrossegar el votant gallec que tant costat li ha fet. El que passi el 28 de maig, doncs, serà una prova de fins a quin punt hi pot confiar. Sobretot, tenint en compte que el seu relleu, Alfonso Rueda, també es voldrà enganxar a roda per no perdre la Xunta.
A la vegada, BNG i PSdG buscaran a les municipals l’embranzida necessària per llançar l’escapada que els porti fins al Govern gallec.
“El PP i el PSOE pensen en les eleccions espanyoles i el BNG en les gallegues”, explica el politòleg galaicocatalà Silvio Falcón. A parer seu, “el BNG ho veu com un trampolí per assaltar la Xunta i recuperar-se de la davallada de la dècada anterior”. Una dinàmica que ja va començar a revertir el 2019.
Pel que fa al PP, l’analista política gallega Ana Luisa Bouza pensa que “les municipals influeixen en el fet que indirectament Feijóo pugui continuar fent servir la seva fortalesa a Galícia”.
Si tot va bé per als populars el 28 de maig i les enquestes els porten bons auguris a les espanyoles, Bouza assenyala que “aquí no es descarta un avançament electoral” de les gallegues.
Set ciutats, quatre diputacions
Què és el que determina, però, un bon resultat a les eleccions municipals? En el recompte total de vots el 2019, PP i PSOE estaven frec a frec, amb un lleuger avantatge pels populars, però molt menor que el 2015.
Tanmateix, el que dictaminarà si hi ha plors o somriures a la seu de populars i socialistes són les quatre diputacions (Lugo, Ourense, Pontevedra i la Corunya) i les set grans ciutats gallegues (la Corunya, Vigo, Santiago, Ourense, Lugo, Pontevedra i Ferrol).
Feu socialista
“El gran poder del PSOE és el poder municipalista”, explica Falcón, que argumenta que hi ha una mena de vot dual socialista, que “té resultats importants a les municipals, retrocedeix a les gallegues i torna a les generals”. El fet que el PP no tingui cap partit fort a la dreta amb qui competir “permet al votant moderat surfejar”.
A les municipals de 2019, el PSdG “va tenir els millors resultats des de 2007”, recorda Bouza, que considera que el seu repte ara és “mantenir el poder local i les tres diputacions que governa. Les enquestes diuen que segueix, però, potser, a Ferrol és on hi ha més dubtes”.
De les set grans ciutats, el PSdG ha tingut aquest mandat l’alcaldia de Vigo, amb majoria absoluta; la de la Corunya en coalició amb exmembres de Ciutadans; la de Lugo amb el BNG, i les de Ferrol i Santiago de Compostel·la amb el suport extern de les formacions d’esquerres.
“La major part de les alcaldies del PSdG són per acords de govern, no és la més votada, però pot arribar a pactes. En canvi, el PP no té amb qui negociar, o treu majories absolutes o ho té molt difícil”, detalla Bouza.
L’enquesta de La Voz de Galicia del 15 de maig passat assenyala una victòria socialista assegurada a Vigo, on Abel Caballero recolliria més del 65% dels vots altra vegada. Les famoses campanyes amb les llums de Nadal donen fruit i permeten als socialistes imposar-se, “sobretot traient vots del PP”.
No serà tan senzill a les altres ciutats. En principi, a la Corunya i a Santiago de Compostel·la, els socialistes no haurien de tenir problemes per encapçalar de nou una coalició d’esquerres amb el BNG i les Marees. “Una aliança que no s’ha trencat en cap moment”, destaca Falcón.
L’aritmètica pot ser més complicada a Lugo i a Ferrol, on l’enquesta esmentada indica que la majoria dels socialdemòcrates i les esquerres quedaria només un regidor per sobre del PP.
Una mica més
El repte del PP en aquestes eleccions serà “aconseguir una mica de poder local”, perquè “no governen cap ciutat malgrat ser la força més votada en tres”, destaca Bouza. “Si el PP aconsegueix l’alcaldia d’una ciutat, podrà vendre bons resultats. Guanyar una altra diputació també seria molt important. Aquí són molt importants perquè tenen molts diners, i molts ajuntaments petits no tirarien endavant sense les seves ajudes”, remarca l’analista.
La que tenen més a prop és Ourense, on ja governen la Diputació. La ciutat la governa Democracia Ourensana (DO) de Gonzálo Pérez Jacome en coalició amb els populars amb qui van empatar a vots. Les enquestes situen ara, però, els populars com a primera força, amb 9 regidors, un més que el PSOE i dos més que DO. “Caldrà veure què passa amb Jacome, si els àudios de corrupció li treuen vots o no”, destaca Bouza.
Les bones notícies a Ourense, però, són agredolces per a la direcció de Feijóo-Rueda, enfrontada a la direcció regional de Manuel Baltar. Bouza recorda que “la família Baltar és com una espina clavada dins el PP. Els dona vots i diputats, però no són ben vistos per la direcció del partit. Feijóo els va voler treure i no ho va aconseguir”.
Al punt de mira dels populars també hi ha Ferrol, ara en mans socialistes. L’analista gallega creu que “és el que tenen més a prop perquè hi ha molta fragmentació i el PP és la llista més votada amb diferència”. El 2019 van recollir el 41% dels vots i hi van obtenir 12 regidors, a un de la majoria absoluta. Ara, l’enquesta de La Voz de Galicia preveu un lleuger creixement popular, que els valdria per aconseguir la cadira que els falta per manar a la ciutat.
A Galícia, però, els populars no pateixen gens per la irrupció de l’extrema dreta. “Em sorprendria molt que Vox tingués un regidor a ciutats grans gallegues”, destaca Facón. On poden tenir més opcions és a la Corunya, però els sondejos els deixen per sota del llindar del 5%. A més a més, Ciutadans, que fins ara tenia regidors a quatre de les set ciutats, també quedaria fora a tot arreu.
Preparar l’assalt
El tercer partit amb aspiracions de tocar poder en aquestes municipals és el Bloc Nacionalista Gallec. Volen consolidar el creixement dels darrers comicis i “recuperar-se de la davallada de la dècada anterior. El 2019 ja ho recuperen una mica”, detalla Falcón.
Sobretot, però, el BNG veu les eleccions “com un trampolí per assaltar la Xunta”, assenyala el politòleg català. En els darrers comicis gallecs, el BNG es va situar com a segona força, per davant dels socialistes. Una posició que els interessa consolidar per si el nou PP de Rueda punxés i perdés la majoria absoluta.
Les dinàmiques sembla que li van a favor. “El BNG està en ratxa ascendent. Des del 2007 ha baixat a cada convocatòria municipal, però la nova líder, Ana Ponton, i la gairebé desaparició de les Marees ho ha revertit”, descriu Bouza.
Falcón explica que, tot i que el 2019 el BNG comença a recuperar una mica l’espai perdut en favor de les Marees, el 2015, “és cert que les Marees arriben a un lloc on mai havia arribat el nacionalisme gallec”. Així, “una part torna al BNG el 2019, però encara té una representació molt petita a molts ajuntaments. Aspira a acostar-se als resultats de les Marees”. Les enquestes assenyalen que, a diferència del 2019, a Compostel·la, Vigo, la Corunya i Ferrol el BNG quedarà per davant de les candidatures municipalistes que abans havien estat dins les Marees, però que ara funcionen autònomament.
El fortí dels nacionalistes gallecs és Pontevedra, on governen des de 1999. El 2019 van obtenir 11 regidors i el 39,8% dels vots. Les enquestes pensen que encara podria obtenir un representant més i superar el 40% dels sufragis.
Falcón detalla que no aspiren “a cap altra ciutat, però es podrien acostar a Lugo”. En aquesta ciutat, el PP va guanyar amb 10 regidors i Cs en va treure dos. No prou per evitar que governés l’aliança entre socialistes, amb 8 electes, i nacionalistes, amb 5.
Amb tot, l’objectiu del BNG és, al final de la nit, haver pogut acostar-se al 23,7% dels vots que van obtenir a les darreres eleccions gallegues.