La campanya electoral entra en la seva recta final i a Balears l’aberració democràtica que sofreix Eivissa no ha merescut l’atenció dels caps de les candidatures al Parlament. Com si no existís el problema.O per ventura seria més precís dir que no els preocupa, a la vista de tant de silenci.
I no és que sigui poca cosa: l’illa tria un diputat menys que Menorca a pesar de tenir una tercera part més de població. Quelcom únic a tot l’Estat. És cert que el sistema electoral basc atorga a cada un dels tres territoris igual nombre de diputats al Parlament -25-, al marge de la població, però no menys, com passa a Eivissa en relació a Menorca. L’únic cas comparable era el de les Illes Canàries: Fuerteventura elegia un diputat menys que La Palma a pesar de tenir més població, però això va ser resolt amb una reforma de la Llei Electoral que obliga a que cap circumscripció electoral pugui tenir una xifra de diputats menor que una altra amb menys població.
Petició. El novembre passat tots els grups polítics representats en el Consell d’Eivissa -PP, amb 6 escons, PSOE amb 4, Podem/Esquerra Unida amb 2 i Ciutadans amb 1- votaren a favor d’una moció que exigeix la reforma de la llei electoral balear, amb la finalitat de corregir la representativitat de l’illa en el Parlament balear.
Eivissa tria ara 12 escons al Parlament -i 13 al Consell Insular -, mentre que Formentera n’elegeix 1. Originàriament se suposava que les dues Pitiüses feien un sol cos d'electors. I institucional, no debades compartien un únic Consell. Però això ha canviat. D'ençà el 2007 existeix el Consell de Formentera i, sobretot, la demografia ha mudat força al llarg dels quaranta anys que han transcorregut d'ençà que s'aprovà l'Estatut, el 1983. El problema ha estat que amb l’evolució demogràfica de les darreres dècades larepresentació eivissenca s'ha convertit en una aberració democràtica, perquè té prou més població que Menorca -un terç més-i tanmateix tria un representant menys.
El doctor en Dret Josep Maria Castellà va redactar un informe jurídic al respecte, per encàrrec del Consell, que fou lliurat amb el títol de «Eivissa: representació constitucionalment adequada en el Parlament de les Illes Balears» en el qual s’exposa que l’illa té un diputat al Parlament per cada 12.326 habitants, quan Menorca el té per cada 7.184. Al parer d’aquest expert bastaria reformar la Llei Electoral balear i no l’Estatut d’Autonomia per acabar amb «aquest desequilibri».
La injustícia de la situació es palesa si s’observa l’evolució dels respectius censos electorals. Si el 1983 existia pràcticament igualtat entre els dos grups d'electors, ara l'eivissenc és un 37% superior al menorquí. I a pesar d'això, Eivissa tria un diputat menys que Menorca.
Malgrat ser un cas únic que el novembre tots els partits representants en el Consell d’Eivissa demanaren que se solucionés i que objectivament erosiona l’essència de la democràcia -la representació popular- la campanya electoral entra en la recta final i cap dels líders de candidatures ha fet menció de la qüestió. Com si fos quelcom sense cap importància.