—L'any transcorregut des de les eleccions europees deu haver estat molt llarg per al PSOE...
—Ho ha estat tota la legislatura, llarga i dura. Els desastrosos resultats de 2011 a les eleccions locals, autonòmiques i a les generals ens portaren a la coneguda crisi: la marxa d’Alfredo Pérez Rubalcaba, el congrés, l’arribada de Pedro Sánchez, problemes i, per afegitó, les eleccions europees amb la irrupció de Podem i, després, la contínua publicació d’enquestes en les quals se’ns augurava que seríem agranats pertot i a Balears també, és clar. Ha estat difícil de superar, però al mateix temps també ens hem endurit i tenim una militància més activada que mai.
—M’està dient que el PSIB-PSOE s’enfronta les eleccions en una situació immillorable?
—No diré tant però sí que és ver que estem millor que fa quatre anys. Ve més gent que el 2011 a tots els actes públics, de molt; quan anem a fer campanya per mercats, fires, carrers i places la gent ens accepta la propaganda electoral amb un somriure i no com abans... Sí, ja sé que són sensacions personals, però crec de veres que emboquem cap a les eleccions molt millor que fa quatre anys.
—O sigui: ja es veu investida presidenta.
—M’hi veig, sí. Seré presidenta.
—Les enquestes no avalen tant d’optimisme.
—Les enquestes són enquestes. Ja veurem què passa el dia de les eleccions. Els ciutadans estan cansats del Govern de Bauzà, estan farts de perdre drets i de patir retallades en els serveis bàsics... Aquest descontentament social és percep parlant amb la gent pel carrer, que és el que nosaltres feim des de fa molt de temps. La majoria vol un canvi. I tothom sap que el canvi de veres només pot venir a través d’un sol partit: nosaltres.
—Amb pactes amb d’altres, però.
—No penso en pactes. El meu objectiu és guanyar. Llavors passarà el que passi, però sortim a guanyar.
—Quantes vegades s’ha penedit de no haver estat la candidata a presidenta el 2007 en comptes d’enguany? Perquè aleshores ho hauria pogut ser i tot afavoria molt més el PSOE que no ara.
—No sóc gens de pensar en allò que hauria pogut passar i no va passar. En aquell moment el partit va decidir que el candidat fos Francesc Antich, el millor, sens dubte. Li vaig donar suport absolut. No m’he penedit de res: vaig poder presidir el Consell (de Mallorca, entre 2007 i 2011), una experiència enriquidora i que em va servir per aprendre molt. No puc estar penedida de res.
—El PSIB-PSOE donaria la investidura a un altre president d’esquerra?
—No ens plantegem de cap manera que pugui existir una candidatura a la presidència del Govern alternativa a la de José Ramón Bauzà que no sigui la meva.
—El candidat número 1 per Mallorca de Més, Biel Barceló, assegurava a l’entrevista publicada en aquest setmanari que no acceptaria formar part d’un Govern que no tingués el suport segur de 30 diputats, la majoria absoluta. Pensa igual?
—No. Jo m’atreviria a governar en minoria. És a dir, rebre la investidura a pesar de no tenir els suports firmats per a tota la legislatura. M’hi atreviria perquè crec que allò fonamental és donar als ciutadans una alternativa al desastrós Govern del PP que hem patit durant aquests quatre anys.
—Considera possible que la fragmentació política del Parlament sigui tan gran que no pugui formar-se el Govern, d’un color o d’un altre, i que acabi essent necessari tornar a convocar els ciutadans a urnes?
—No crec que ho pugui desitjar cap polític. Vull pensar que enmig d’aquesta situació econòmica tan terrible com patim, quan tants de milers de ciutadans ho passen tan malament, quan els serveis públics requereixen molts més diners, quan, en fi, es necessita per tantes raons un govern, ningú serà tan irresponsable de no deixar governar i crear un caos.
—Que va aprendre dels pactes que va fer el PSIB-PSOE amb Unió Mallorquina?
—L’esquerra no ha governat tota sola mai les Illes Balears, cosa que sovint s’oblida. L’única manera com va poder arribar al Govern fou a través dels pactes amb Unió Mallorquina: es pot discutir el que es vulgui d’aquells acords, però això s’ha de tenir clar. És ver que el pacte sovint no va anar com ens hauria agradat. Però per això mateix vaig aprendre què és un pacte i que qualsevol aliança en el futur s’ha de fer a partir de programes molt clars, amb unes línies vermelles que no es poden superar per part de ningú.
Una altra cosa diferent va ser el que passà a partir del pacte de 2007. Mai no ens hauríem imaginat que Unió Mallorquina protagonitzés els casos de corrupció que són prou coneguts per tothom. El PSIB va reaccionar adequadament: quan vérem que no es produïa la resposta que nosaltres pensàvem que calia donar als escàndols, aleshores trencàrem el pacte i expulsàrem Unió Mallorquina del Govern, de la majoria del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma.
—Us parlava d’Unió Mallorquina perquè enguany un altre partit regionalista, el PI –Proposta per les Illes–, es presenta i les enquestes li atorguen la possibilitat d’obtenir escons. Pactarien vostès amb aquesta nova formació?
—El PI no és Unió Mallorquina. És cert que té persones que provenen d’aquell partit, però moltes d’altres no. No es pot establir una continuïtat entre les dues formacions. Amb el PI coincidim en tot el que fa referència a la política lingüística i educativa, i divergim en moltes altres coses. No puc dir que no podríem pactar-hi. Seria qüestió de dialogar i veure les possibilitats d’acord.
—Però vostè s’estima més un Govern només d’esquerres o un de centre-esquerra, amb el PI?
—D’esquerres. Tinc el màxim respecte pel PI i la relació amb el seu president, Jaume Font, és cordial. Però si puc triar, m’estim més un Govern només d’esquerres. Crec que és el que la major part de la societat demana en aquests moments.
—S’imagina al capdavant d’un Govern que necessiti el vot de Ciutadans?
—Nosaltres som un partit amb llarga trajectòria, present orgànicament a totes les illes i a tots els municipis de Balears, sempre hem lluitat pel bé dels ciutadans de Balears i no fem dels interessos dels illencs una qüestió secundària, i ni de bon tros marginal i sotmesa a estratègies d’àmbit estatal. Això ens separa molt de Ciutadans. I més encara la seva opció de política lingüística i educativa. Veig certament difícil que ens hi puguem entendre.
—Un pacte d’esquerres haurà de requerir l’acord, d’una manera o d’una altra, entre el PSIB i Podem. Ho veu possible?
—No em puc tancar a la possibilitat de pactar amb Podem. Serà aquesta formació la que haurà de decidir, quan arribi el moment, què vol: que governi el PP o l’esquerra, que sigui president Bauzà o jo.
—Si els dos Governs de l’anomenat Pacte de Progrés, els de 1999 i 2007, estigueren marcats per les desavinences entre els socis, quina garantia té el votant d’esquerra que no travelareu altre pic amb la mateixa pedra?
—Les enquestes diuen que la gent no vol majories absolutes. Per tant, opta per governs de pacte. O sigui: podríem dir que nosaltres vam ser pioners ja que tenim una provada cultura de pacte entre els partits d’esquerra: els dos Pactes de Progrés. Que hi hagué problemes de relació? És cert. Però també és ver que tant el primer com el segon Pacte de Progrés van ser positius per als ciutadans. I a més, cap dels dos Governs encapçalats per Francesc Antich no manifestaren, ni prop fer-hi, la inestabilitat política que ha demostrat el Govern de José Ramón Bauzà durant aquests anys, malgrat haver obtingut 35 diputats a les urnes el 2011: ha canviat 8 consellers, una trentena de directors generals i altres càrrecs... Me pareix clar que més inestabilitat que això és impossible.
—Si és presidenta, el seu Govern com es relacionarà amb els hotelers?
—Tindré la mà estesa a tothom. Ara bé, tothom ha de tenir molt clar que ningú tindrà tracte de favor. Així ho vaig dir a la reunió que recentment vam celebrar amb la Federació Hotelera de Mallorca. El meu govern voldrà la col·laboració dels hotelers. Perquè son empresaris molt importants i que generen molta feina. Però ja els ho vaig dir amb claredat: no tancarem els ulls davant els abusos laborals que es puguin cometre, no hi haurà tracte de favor de cap casta i volem que la mà d’obra del sector millori les seves condicions laborals i econòmiques.
—I l’ecotaxa?
—Seria la conseqüència del fet que no sigui possible una millora del finançament. Quan tinguem clares les necessitats financeres anirem, espero que tots els partits junts, a Madrid, governi qui governi allà, sigui PP o PSOE, a exigir un millor sistema de finançament. Només si això no sortís bé, aleshores ens plantejaríem un impost a les estades turístiques per recaptar diners per invertir-los en la millora del nostre turisme.
—Imagini que ja és presidenta. Quines serien les tres primeres mesures que prendria?
—Ho tinc molt clar. Primer, convidar al Consolat de la Mar [seu del Govern] els agents econòmics, socials i sindicals per iniciar la feina per arribar a un pacte per l’ocupació. Segon, rebre la comunitat educativa per demostrar-li que el Govern és al seu costat i iniciar amb ella les passes que ens permetin assolir un pacte per l’educació. Tercer, tornar les 20.000 targetes sanitàries que el Govern de Bauzà ha robat a 20.000 ciutadans de Balears [es refereix als immigrats que foren desposseïts d’aquest document].
—Ara és moda parlar de regeneració: que si canvis de lleis electorals, que si reducció de diputats, que si llistes obertes... Què en pensa vostè, de tot plegat?
—Que s’ha d’anar molt en compte a l’hora de fer aquest tipus de reformes. N’hem de parlar, hem de debatre entre tots, deixant clar què vol cada partit, les associacions cíviques... tothom hi ha de poder dir la seva. Però no fem les coses per modes o perquè sí. No ens deixem enlluernar per clixés. El sistema polític que tenim necessita acostar-se més als ciutadans. Aquesta és la meva opinió. Però ho hem de fer bé. Pensant les passes que fem, sense caure en improvisacions que per ventura llueixen però que no milloren en absolut la vida dels ciutadans. I per a mi i per al PSIB-PSOE els interessos dels ciutadans de Balears són el primer de tot.