L’Obra Cultural Balear (OCB) enguany no organitzada la tradicional Diada per la Llengua i l’Autogovern, que habitualment es feia durant el mes de maig i que adquiria una rellevància especial en anys electorals, com és aquest 2023. Tanmateix els directius de l’OCB, justament per la convocatòria a urnes, han optat per una altra via per intentar influir en els polítics.
L'entitat va organitzar la setmana passada un acte, en un teatre de Palma, al qual va convidar representants de les formacions polítiques i, també, de les diferents entitats socials amb l’objectiu d’implicar-los en un compromís ferm a favor de la llengua.
Joan Miralles, president de l’Obra, així ho explica a aquest setmanari: «enguany no feim la Diada participativa, tal i com s'havia fet tradicionalment. Pensàrem que era millor canviar de format i cercar la potenciació del discurs i del contingut a favor del català. És a dir, es tractava de fer una crida potent a favor de la recuperació social del català. Potent perquè s'hi impliqui la societat civil i selectiva alhora perquè sigui una demanda als polítics, en el sentit que recullin les aspiracions de l'Obra per a la següent legislatura, després de les pròximes eleccions de dia 28».
La idea de centrar l'objectiu nuclear de la campanya en les candidatures al Parlament i a la resta d'institucions va nèixer després de «constatar que la llengua no ha estat una prioritat per als polítics, aquests últims anys. Per això els hem demanat que assumeixen les propostes de l'Obra i facin un pla de xoc a favor de la recuperació del català, impulsat des de totes les institucions, els pròxims anys. Un pla que, en esència, significa complir amb les lleis i normatives lingüística -les quals s'incompleixen-, organitzar campanyes institucionals d'impuls social del català, dotar molt millor -adequadament, jo diria- la direcció general de Política Lingüística, impulsar molt més el Consell Social de la Llengua Catalana...».
A l’acte citat l’Obra va repartir entre tots els assistents uns cartells que portaven la llegenda «Compromís amb la llengua», una manera de demostrar per part de cada un dels presents la seva aposta a favor de la plena normalització del català. El president de l’entitat, el citat Miralles, s’adreçà al públic assegurant que la llengua «travessa uns moments delicats». Al seu parer està en «una situació que, si no actuam de forma conjunta, ferma i urgent, podria esdevenir irreversible». Per això considera urgent «aconseguir recuperar-ne l’ús social. Un ús social que minva, especialment a les zones metropolitanes, i que s’ha vist accelerat pels canvis demogràfics que han viscut les nostres illes, en les darreres dècades, i per la dificultat d’integrar una gran allau de població nouvinguda».
A tal efecte assegurà que si bé «tenim un marc legal que ens empara» cal, però, «ser més valents a l’hora de fer polítiques que vagin en aquesta direcció». El president de l’OCB aprofità «l’ocasió de tenir entre nosaltres els candidats de la majoria dels partits que es presentaran a les pròximes eleccions del 28 de maig, per demanar-los un compromís valent en defensa de la llengua catalana. La llengua, com bé expressava una campanya dels anys 90, és feina de tots; però d’uns més que dels altres. Aquells que sereu elegits per voluntat democràtica, sou els primers que heu de donar exemple amb la vostra actitud cap a la llengua i els responsables de desplegar les polítiques que en garanteixin un funcionament normal».
Els explicà que al seu entendre és «imprescindible posar en marxa, de manera immediata, un pla de xoc per la llengua, per corregir que molts d’habitants de la nostra terra només hi mantenen el contacte a l’escola. Volem viure i conviure en català, volem que el català sigui present a tots els àmbits de la vida pública. Ho volem i hi tenim dret».
Miralles demanà «als que sortiran (elegits) de les urnes a les pròximes eleccions, que compleixin amb allò que els marca la llei i que actuïn en conseqüència. Hem d’avançar en la consolidació de drets lingüístics, tant si parlam d’usuaris de la sanitat pública, com de consumidors, com d’alumnes de l’escola pública o com a ciutadans que s’adrecen a l’administració. Seria especialment positiu que a partir de la pròxima legislatura es recuperàs la tasca del Consell Social de la Llengua catalana i que les seves propostes fossin el far que marqui la ruta de la política lingüística a casa nostra».