Al número 445 del carrer de Consell de Cent de Barcelona, les portes de l'entresol estan sempre obrint i tancant-se. Joves i adolescents de diferents nacionalitats, a peu o en patinet, enfilen el carrer i s'endinsen a la seu de Punt de Referència, un salvavides enmig d'un mar d'incertesa i soledat, pels joves que deixen els centres de menors i cauen de peus a terra al món adult, amb els reptes i responsabilitats que això comporta. Els voluntaris de l'associació construeixen un pont entre els dos mons, per ajudar-los a travessar amb pas ferm el desconegut aqüeducte, de manera que quan arribin a l'altra banda els joves tinguin les eines necessàries per afrontar la nova etapa que els espera.
Segons les dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. Ser major d'edat suposa deixar aquests suports i afrontar l'emancipació moltes vegades sense poder comptar amb la família i posseint, únicament, una xarxa social debilitada i un coneixement escàs de l'entorn. Punt de Referència va néixer l'any 1997, i dos anys més tard ja posava en marxa el projecte "Referents", amb què enguany ha aconseguit el premi "Ciutat de Barcelona d'Educació". Actualment, el programa està format per 75 joves, i la coordinadora de mentoria, Laura Terrades, ens en dona els detalls.
El projecte
"El projecte va sorgir fa vint-i-cinc anys amb una sèrie de persones que estaven al voltant d'una jove extutelada, qui manifestava aquesta necessitat de tenir referents adults en la seva vida, a l'hora sobretot de fer el trànsit entre els 18 anys —edat en la qual se surt dels centres de menors— i la vida adulta. Per mi una de les fortaleses d'aquest projecte és el seu caràcter intemporal, en el sentit que és molt flexible, i té un objectiu molt clar, que és el d'acompanyar l'emancipació de persones que pel que sigui no poden comptar amb aquestes figures adultes de referència aquí en el territori". Terrades explica que "el projecte es conforma de joves d'edats d'entre 16 i 23 anys, que això vol dir que tenim l'objectiu de començar a treballar l'emancipació abans, no només quan surten".
La major part dels joves que participen al programa són immigrants que han arribat sols, i un cop deixen els centres es troben amb un panorama desconegut i angoixant, el de l'emancipació. Aquesta es compon per diferents aspectes, com són la inserció laboral, la formació, l'oci, les relacions, els hàbits de salut, la xarxa social, la comunitat, la documentació... "Amb aquest projecte nosaltres posem èmfasi en la part de salut emocional, concretament en la del reconeixement; quan algú ens mira i ens reconeix realment qui som, amb les nostres potencialitats, creiem més en nosaltres i actuem en conseqüència. Les relacions de mentoria posen el focus en edificar un vincle de confiança, en el qual es doni aquest reconeixement tan empoderador. Per fer això, nosaltres acompanyem tant els joves com els voluntaris i la relació que construeixen".
Terrades insisteix que "la persona que fa de referent és un voluntari, però jo sempre dic que no és només la parella, sinó que és tot el triangle de mentoria; hi ha un tercer element molt important format per alguna de les companyes de l'equip tècnic que acompanya aquestes persones per formar-les i preparar-les pel que fa a les expectatives: amb què es poden trobar, quin rol han de fer a la formació, assegurar que la relació que construeixin sigui realment emancipadora... També posem el focus en la construcció de capital social, és a dir, conèixer més el territori, i treballem per millorar les seves competències emocionals a escala transversal".
"Posem èmfasi en la part de salut emocional, concretament en la del reconeixement; quan algú ens mira i ens reconeix realment qui som, amb les nostres potencialitats, creiem més en nosaltres i actuem en conseqüència"
Les relacions entre mentors i joves duren aproximadament deu mesos, en els quals es configuren recorreguts diferents basant-se en les circumstàncies de cada jove: "Al final cada jove és un món, i cada persona que ve té les seves característiques, amb una de comuna: tots els participants han passat pel sistema de protecció, o bé han fet 18 anys i no tenen aquestes figures de referència. Per exemple, la persona que ha vingut aquí refugiada amb 18 anys i mig sola té unes circumstàncies determinades, i intentem treballar des d'aquestes particularitats per acompanyar els itineraris concrets".
Procedències
La majoria dels participants de "Referents" són marroquins o subsaharians, i el programa selecciona els joves que vulguin col·laborar voluntàriament en el projecte, i que vulguin vincular-se a una persona adulta: "A vegades els joves només necessiten a algú amb qui compartir el seu dia a dia, una persona que els assessori a l'hora de prendre decisions i els proporcioni una mica de contrast... Hi ha una gran majoria de joves que participen al projecte que han migrat. Tant és així, que la part pràctica pren molta importància, com ara aprendre el català i el castellà, o conèixer el territori".
Quan és qüestionada sobre les possibilitats d'inserció laboral del jovent extutelat, Laura Terrades explica que "ara, els joves que surten de la tutela, també s'enduen el permís de treball, per tant, s'obren unes oportunitats que no hi eren abans per molta mentoria que fessis. Tot i això, encara que un jove estigui predisposat a treballar i tingui una trajectòria d'estudis fins al batxillerat en el seu país d’origen, aquí han d'aprendre el català i el castellà, i fer l'homologació d'estudis, fet que suposa un retard en els anys d'accés. A totes les universitats catalanes es guarden unes quantes places pels joves extutelats, com a mesura de discriminació positiva, entenent que el punt de partida d'aquests joves és diferent, i, per tant, el punt d'arribada també ho ha de ser".
Persones
El Moha, de 21 anys, és un dels joves que va participar a "Referents", i que actualment viu en un pis per joves extutelats. Amb només 16 anys va venir sol de Sierra Leone, un país de l'Àfrica occidental, a la recerca d'un futur allunyat de la corrupció i pobresa amb què convivia allà. Explica com va ser el seu recorregut amb Punt de Referència: "El projecte m'ha ajudat moltíssim; vaig arribar aquí i tot m'era desconegut: la ciutat, l'idioma... El que més em costava al principi era relacionar-me amb la gent, soc molt tímid, però aquí em van ajudar a expressar-me i a comunicar-me. Veia la meva mentora un cop a la setmana, i xerràvem una mica de tot: de les preocupacions, dels plans de futur...".
El Moha explica com va arribar a formar part del projecte: "Un amic que també va participar a "Referents" em va donar a conèixer el programa, em va dir: «És una oportunitat que t'ajudarà molt de cara al futur, coneixeràs persones que es convertiran en la teva família». Ara estudio un cicle de Gestió i Administració d'Empreses, a Santa Coloma de Gramenet", continua explicant, "i sense Punt de Referència mai no ho hagués aconseguit. És gent que està allà quan tens ganes de rendir-te, i el millor de tot és que un cop acabat el programa continuen sent-hi. De tant en tant vinc a visitar-los per xerrar".