Camí al referèndum

El moviment estudiantil es conjura per a la vaga i cap a l'1-O

Aquest dimecres s'ha celebrat l'acte central de campanya d'Universitats pel Referèndum al davant de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Aquest fa prop d'una setmana que està ocupat per l'estudiantat amb la vista posada en fer possible el referèndum

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Evocar la història per ser punta de llança. Amb aquest objectiu el moviment estudiantil i especialment les universitats catalanes es conjuren per mantenir la "mobilització permanent", tant en boca de tothom aquests dies, que empenyi el sobiranisme fins a l'1 d'octubre. Sota el suggerent lema "Caputxinada 2017", l'edifici històric de la Universitat de Barcelona roman ocupada per l'estudiantat des de finals de la setmana passada per uns dos centenars de joves que hi han dormit nit rere nit.

Són molts més però els que s'acosten als actes que se celebren al llarg del dia. Des de tallers de resistència pacífica o pancartes a xerrades de diferents xerrades de representants del món polític, cultural i activista -com la que va fer l'impulsor de Wikileaks, Julian Assange, sobre ciberseguretat-, passant per actuacions musicals i taules informatives.

Qui s'ha acostat a la Facultat durant aquests dies ha pogut veure com a la porta desenes de joves repartien paperetes per votar l'1 d'octubre, cartells o adhesius, però també com s'oferien per cercar el lloc on havien de votar les persones que s'hi acostaven o demanaven diners per la caixa de resistència que els ha de permetre sostenir les jornades de mobilització previstes.

Unes mobilitzacions que han començat aquest dimecres amb la vaga d'estudiants de secundària, a la que s'hi sumarà demà la resta de la comunitat educativa i que el col·lectiu universitari, diu, mantindrà fins a les portes del referèndum. Sostenir una vaga de tants dies és un repte important pel moviment estudiantil que no afrontava mobilitzacions de tal envergadura des de les lluites contra el Pla Bolonya. Les jornades d'ocupació del rectorat, en part, estan també servint per preparar tot el necessari per a les jornades vinents.

En passar les taules informatives de l'entrada, un cop travessada la porta hom troba membres d'un equip de seguretat improvisat pel mateix estudiantat amb la tasca d'evitar que ningú, sigui intern o extern, faci merder. Un d'ells assegura que aquests darrers dies han pogut detectar una presència constant de policia secreta dins la Universitat mentre recorda que el règim especial del qual gaudeixen aquestes impedeix l'entrada dels cossos de seguretat al seu recinte. En la ment de molts, però hi ha el record de quan, el a les hores conseller d'Interior, Joan Saura, va permetre l'entrada d'agents al rectorat de la UB per desallotjar l'estudiantat que protestava contra Bolonya. Seria estrany que per part del Govern català es donés una ordre similar en aquest context, però des del mateix equip de seguretat expliquen que tota precaució és poca i que de tant en tant "hi ha rumors de desallotjament, tot i que fins ara no ha passat res".

També a l'entrada hi ha una taula habilitada perquè la premsa s'hi pugui acreditar i, una mica més enllà, un requadre permet a qui s'hi acosta opinar sobre com està funcionant l'ocupació i què es podria fer per millorar. Un indicador del debat constant que es viu en aquest tipus de jornades i que es plasma perfectament amb la gran rotllana formada al centre del pati interior de la Facultat, indici d'una de les múltiples assemblees que s'estan succeint aquests dies. A les parets s'hi apilen motxilles amb màrfegues i sacs i al centre s'hi debat sobre com cal afrontar les mobilitzacions d'aquests dies, quines accions cal emprendre i quins grups de treball cal organitzar per mantenir l'ocupació -seguretat, logística, neteja...-, són dies de feina. Mentre una de les participants de l'assemblea explica com funcionaran els torns de paraula i un altre recorda els gestos per expressar acord i desacord que tant es van popularitzar durant el 15M, de fora es senten aplaudiments.



Malgrat que a dins les deliberacions no s'aturen, a Plaça Universitat comença l'acte central de la coordinadora Universitats per la República, paraigües sota el que s'ha aixoplugat el moviment estudiantil durant la campanya de l'1 d'octubre.

Tot i que no de gom a gom, la plaça és prou plena. Eulàlia Sobirà, del professorat de la UAB, Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, Lluís Llach i darrere seu una de les sorpreses de la vesprada, el tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, que ha arrencat aplaudiments d'entre el públic en demanar un reconeixement pels col·lectius de pagesos i estibadors mobilitzats aquests dies. L'ha seguit Mireia Boya, que ha comparegut amb una de les caretes de Piulet que es repartien pels voltants posada. "Una salutació pels Piolins infiltrats que hi ha per aquí, els hi podeu dir que perden el temps", ironitzava l'aranesa. Un comentari que si bé en boca de la cupaire no estranyava a ningú ha sorprès a tothom quan Jordi Turull l'ha repetit per redoblar l'aposta. "Un aplaudiment per la secreta que està per aquí. Deixeu-los que vinguin, s'acabaran enamorant del país", etzibava el Conseller de Governació de Junts pel Sí i membre del PDeCAT per després reblar que "quan preguntin on estan les urnes, els dieu que al fons del mar, a veure si les van a buscar".

El republicà Oriol Junqueras posava el toc més institucional, però es guanyava el públic recuperant el clàssic "sols el poble salva el poble, el poble es pot salvar a ell mateix" per després afegir que allò que dignificava "la nostra actuació és que estem al vostre servei, el país sencer és a les vostres mans". La següent intervenció ha estat la del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha volgut enviar un missatge al Ministeri d'Interior i a la Fiscalia de l'Estat: "Si pel que se'ns acusa de sedició és per cridar a la mobilització permanent, ho tornem a fer. Catalans, catalanes, mobilització permanent, tots i totes al carrer".

Els parlaments els tancaven Marta Rosich i Jordi Vives, membres de l'organització. La primera feia balanç de les jornades, "ens hem format, hem creat punts de trobada i hem entès que si unim les nostres forces, com mai hem fet, guanyarem", mentre que el segon parafrasejava un conegut lema. "Somrieu perquè votarem", deixava anar Vives abans de donar pas al cantautor Cesk Freixas. Ell ha estat l'encarregat de posar el punt final als actes públics d'una jornada que es preveu llarga a la rerebotiga d'un moviment estudiantil que s'ha convocat a la mateixa Plaça Universitat dijous a les 12 del migdia per a la manifestació central de la jornada de vaga.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.