Hi ha sèries que, pel concepte del que parteixen, esperes que siguin una meravella. I n’hi ha d’altres, que pel mateix motiu, no n’esperes gran cosa. Quan es va anunciar que es faria una sèrie sobre la producció de la pel·lícula El Padrí vaig pensar que això, al capdavall, seria un making of, i que semblava un intent de Paramount d’esprémer una de les seves pel·lícules més recordades per la seva nova plataforma, Paramount+. I si bé hi ha una part d’això que és certa (Paramount està recuperant activament les seves propietats intel·lectuals més conegudes per atraure subscriptors a la seva plataforma d’streaming) el resultat de la sèrie en qüestió no podia ser més diferent del que esperava. Mentre jo projectava un making of ficcionat que lligués una col·lecció d’anècdotes a través d’un fil argumental probablement poc interessant, el que m’he trobat a The Offer és una apassionant crònica sobre com es va gestar una pel·lícula que ho tenia tot en contra, incloent la mateixa màfia. Que ja conegués moltes de les coses que s’expliquen a la sèrie, no ha impedit que la sèrie m’impliqués en la història de la gestació del film. La clau, penso, és com ha fet que tots els actors que intervenen en la pel·lícula tinguin una vessant humana amb la que és molt fàcil implicar-s’hi. Ens posem en la pell tots d’ells: de Mario Puzo, d’Al Rudy, de Robert Evans, de Francis Ford Coppola, etc.
The Offer va passar ràpidament a ser una sèrie de la que no esperava res a una sèrie amb la que he xalat moltíssim
I entenem perquè El Padrí era tan important en el moment concret de les seves carreres respectives. Ens queda molt clar tot el que hi ha en joc. I quan The Offer aconsegueix fer això, la intensitat ja està assegurada. Els dos pols que guien la sèrie són sobretot en Mario Puzo, que abans d’escriure la novel·la és un escriptor fracassat i endeutat amb la màfia, i el productor Al Rudy, que té el somni de fer art a través del cinema. A través d’ells és on s’enllacen la resta de personatges en un calidoscopi d’elements que recorren tots els moments de presa de decisió que trobaríem en un making of a l’ús però també la intimitat dels personatges, els moments de connexió entre ells, on es cristal·litzen idees i escenes de la pel·lícula que després serien icòniques. És la creació d’aquesta intimitat el que fa de The Offer una narració fascinant també pel que té d’història sobre la creativitat i com aquesta col·lideix sovint amb les ambicions comercials d’una industria com la del cinema o com la de la televisió (que en el moment en què s’ambienta la sèrie és el paradigma de l’explotació de les idees que funcionen fins a l’extenuació).
The Offer va passar ràpidament a ser una sèrie de la que no esperava res a una sèrie amb la que he xalat moltíssim. L’he acabat dient-me a mi mateix que tant de bo altres estudis féssim alguna cosa semblant com el que ha fet Paramount amb altres de les seves pel·lícules. Si està tan ben fet com és el cas, és un gaudi entrar en l’univers que hi ha darrere de la sèrie i connectar amb les persones, convertides en personatges, que van crear històries mítiques del cinema. The Offer, per cert, aquí està disponible a la plataforma SkyShowtime, que va començar a operar a casa nostra fa unes setmanes. La plataforma té altres sèries interessants (en aquestes mateixes pàgines els vaig parlar de Tulsa King) però The Offer és l’única sèrie de tot el seu catàleg que compensa per si sola el fet de fer-se subscriptor, encara que sigui per un període de temps curt. Així de bona és aquesta sèrie d’El Padrí que ha resultat ser molt més que un making of.
The Offer
Creador: Michel Tolkin
Repartiment: Miles Teller, Matthew Goode
Minisèrie: 10 episodis
Plataforma: SkyShowtime