Quatre anys i sis mesos de presó i tretze d’inhabilitació. Aquesta és la pena que ha recaigut sobre Laura Borràs pel cas dels contractes de la Institució de les Lletres Catalanes.
Una pena que, tot i no ser ferma, obre dubtes sobre el paper futur de la presidenta de Junts per Catalunya com a presidenta del Parlament i com a candidata del partit en unes futures eleccions.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya conclou que Borràs va adjudicar contractes de manera irregular quan era presidenta de la Institució, i per això la responsabilitza dels delictes de prevaricació i falsedat documental. En un cas excepcional, però, el tribunal ha considerat que la pena era excessiva i ha adjuntat una petició d’indult que haurà de resoldre el Govern de l’Estat espanyol.
Queda, però, esperar els recursos que la defensa de Laura Borràs pugui presentar primer al TSJC i després al Tribunal Suprem espanyol. Mentrestant, ella mateixa i el seu partit insisteixen en la seva innocència i en el fet que la condemna respon a una voluntat de persecució política de la figura de Borràs. “No he tingut un judici just i, per tant, no podia esperar una sentència justa”, afirmava Borràs després de la sentència en unes declaracions a les portes del Parlament que presideix, tot i no poder fer-ho de forma activa.
Des de l’entorn de Borràs es posa molt d’èmfasi en les irregularitats que s’haurien comès durant el procés judicial. “Estem sorpresos? No. Indignats? Molt”, manifestava el secretari general de Junts, Jordi Turull, el mateix dijous en què es va fer públic el veredicte. Així la líder de Junts anunciava la seva voluntat de persistir en la defensa de la seva innocència: “No m'aturo i reclamaré la meva absolució”.
Indult excepcional
Un dels trets més característics de la sentència a Borràs és que va acompanyada d’un vot particular de la presidenta del tribunal que considera que la condemna hauria de ser només d’inhabilitació. L’altre, que, en paral·lel a la condemna, el tribunal ha demanat un indult per a Borràs per aquella part de les penes de presó que superin els dos anys de condemna i que, per tant, l’obligarien a entrar a presó.
Una excepció que es recull al punt 4.3 del Codi penal i que, tot i ser poc habitual, el TSJC va considerar que les penes d’inhabilitació “permeten raonablement esperar que l'execució d’aquesta pena de presó concreta no és necessària per evitar la comissió de nous delictes”. A més a més, constaten que la pena provinent d’una lectura estricta dels tipus penals seria excessiva, perquè “no consta perjudici econòmic per a la ILC derivada d’aquests fets”.
La presidenta de la cambra està a hores d’ara suspesa de drets i deures parlamentaris des de l’obertura del judici oral. Tanmateix, ho ha perdut la seva condició de membre de la cambra
Ara, la pilota és a la teulada del Govern espanyol, que és qui té la potestat de concedir l’indult. Abans, però, caldria que la sentència sigui ferma. Els tempos es podrien allargar més enllà del final d’aquesta legislatura espanyola, un fet que fa que encara no sigui clar quin seria l’executiu que hauria de gestionar aquest cas.
Nova presidenta del Parlament?
La condemna a Borràs, però, no per força hauria de suposar un canvi en el seu estatus al Parlament. La presidenta de la cambra està a hores d’ara suspesa de drets i deures parlamentaris des de l’obertura del judici oral. Tanmateix, ho ha perdut la seva condició de membre de la cambra, la qual, segons el reglament parlamentari, podria perdre “per la incapacitat declarada per una sentència judicial ferma”.
Tal com ja han anunciat els advocats de la defensa, presentaran recurs i, per tant, la sentència no serà ferma fins que no resolgui el Tribunal Suprem. Hi ha, però, la possibilitat que la Junta Electoral Central activi el procediment per retirar-li l’escó a petició d’un partit –ho faran els de la dreta espanyola– o del tribunal.
Ja va obrar de manera similar en el cas del president Quim Torra o, més recentment, del diputat de la CUP Pau Juvillà, seguint el que es recull a l’article 6.2.b de la Llei electoral, en el qual consta que no tenen capacitat de ser escollits els “condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració pública o contra les institucions de l’Estat” i s’hagi establert una pena d’inhabilitació.
Si els esdeveniments seguissin aquest guió, s’obriria el debat per a la successió de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Un debat que enxampa l’independentisme en el moment de més distanciament entre formacions polítiques. Borràs va ser investida amb els vots d’ERC i l’abstenció de la CUP en el marc de les negociacions per la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat.
A hores d’ara, res assegura que Junts per Catalunya sigui capaç d’aconseguir de nou els suports necessaris per mantenir la presidència en les seves mans. Des d’ERC donen per trencats els acords d’investidura i, per tant, senten que res els obliga a tornar a investir un candidat juntista, tot i que deixen la porta oberta a negociar. La seva portaveu, Marta Vilalta, va comunicar que esperarien que la sentència fos ferma —o a l’actuació de la JEC— per començar a discutir qui ha de prendre el relleu de Borràs. Ara bé, considerava que “la presidència del Parlament l’ha d’ostentar algú que representi la majoria independentista”.
En cas d’acord entre els dos antics socis de Govern, encara no sumarien prou vots. Els caldria, com a mínim, l’abstenció d’un altre partit. Sembla que qui podria estar més obert a accedir-hi per investir un candidat independentista seria la CUP. En roda de premsa, el seu diputat, Xavi Pellicer, va declarar que malgrat l’evident distanciament “cada cop major amb ERC i Junts”, per responsabilitat faran el possible perquè “la presidència del Parlament no recaigui en cap cas en els partits del 155”.
Des de Junts, el secretari general Jordi Turull va anunciar que activarien “tots els mecanismes jurídics perquè la JEC no interfereixi en la vida normal del Parlament de Catalunya” i que, per tant, fins que no hi hagi una revocació ferma dels drets com a diputada de Borràs, no es pronunciaran sobre una possible substitució.
Si la condemna per inhabilitació es manté, el partit haurà de buscar un nou lideratge que encapçali la formació de cara a les pròximes eleccions catalanes
Es busca candidat
Malgrat la sentència, sembla clar que Laura Borràs seguirà sent la presidenta de Junts per Catalunya perquè no hi ha cap motiu legal que li ho impedeixi, i els estatuts del partit preveuen excepció per a les persones condemnades pel que s’estimi com a persecució política. No obstant això, si la condemna per inhabilitació es manté, el partit haurà de buscar un nou lideratge que encapçali la formació de cara a les pròximes eleccions catalanes previstes pel primer trimestre de 2025, en cas que no hi hagi avançament.
Tot i que el procediment judicial contra ella ja estava obert, Borràs va ser la candidata a les anteriors eleccions. L’ombra de la inhabilitació, però, ha planat durant tot el mandat, i inevitablement el debat sobre el nou candidat ha estat sobre la taula gairebé des de primer moment. Més encara tenint en compte el xoc entre les dues ànimes de Junts, que s’ha fet palès en els diferents congressos i decisions clau de la formació.
Un dels noms que més s’ha mogut ha estat el de l’exconseller d’Economia, Jaume Giró, que formava part del sector de Junts que apostava per quedar-se al Govern. Propulsat en primera instància per Jordi Sànchez i proper a David Madí, compta amb el vistiplau dels quadres provinents de l’antiga Convergència, que esperen guanyar força i aprofitar la finestra d’oportunitat que els obre la inhabilitació de Borràs, si es compleixen els pronòstics que preveuen uns bons resultats de Xavier Trias a Barcelona. Fonts coneixedores afirmen que Giró sempre s’ha considerat pujolista i, de fet, no s’ha perdut cap dels actes que recentment ha fet l’expresident català per presentar els seus llibres.
No es tracta, però, d’un candidat que compti per ara amb el beneplàcit explícit del president a l’exili, Carles Puigdemont, ni dels sectors pròxims a Borràs. Tot i que no es dibuixa cap altre perfil clar, a la llista de noms de possibles successors sempre hi sonen perfils com Jordi Puigneró o Albert Batet.