Era l’elefant a la sala. Els darrers anys, entre els cercles culturals i polítics catalanistes hi havia una qüestió que feia xup-xup. Davant l’estancament del projecte social i polític del país, no eren pocs els que denotaven la necessitat de construir un espai des d’on repensar la nació des de la societat civil. Comença a agafar força una idea, fer un nou Congrés de Cultura Catalana.
Els símbols són importants, i per tota una generació, el Congrés de Cultura Catalana, impulsat entre 1975 i 1977, és un dels emblemes de la construcció democràtica i cultural dels Països Catalans durant els anys de la Transició. Un referent en la història recent que va mobilitzar més de 12.000 persones. Tot i veure’s esllanguit pel tancament “per dalt” de la Transició espanyola, va deixar de llegat plantejaments que encara són palpables en el sistema cultural o sanitari i organitzacions com l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana.
Sobretot, però, una memòria que ara la Fundació Congrés de Cultura Catalana, marmessora del llegat de l'anterior, vol recuperar amb la voluntat de tornar, en paraules del seu president, l’historiador Agustí Alcoberro, “a plantejar quina és la nostra realitat i el nostre futur”. Per donar un primer impuls a la idea, aquest dissabte 25 de març, una vuitantena de persones s’han congregat a la Jornada Nació XXI. D’aquesta, s’espera que sigui el tret de sortida del Nou Congrés de Cultura Catalana que estarà dirigit pel periodista i poeta Esteve Plantada.
L’objectiu, pensar i relligar el país, és el mateix que el de l’anterior. No obstant això, la realitat sobre la qual vol construir és molt diferent. Més enllà de la diferència evident del context dictatorial del primer congrés, Plantada exposa que les dues iniciatives “surten d’un moment d’emergència, però s’emmarquen en realitats diferents” i que "ara no és un moment tant difícil, però és molt complex". Per exemple, pel que fa a la llengua “els problemes o necessitats eren uns altres. Ara ens hem de plantejar la presència que tenim al món, l’impacte a les xarxes, la identitat que tenim en diferents serveis”. També, diu el periodista, cal tenir en compte que “als anys 70 la llengua no la dominàvem, però era viva a la comunitat”. Més enllà d’això, Plantada considera que caldrà incloure debats com l’ecològic, el de gènere i, sobretot “el repte de la globalització. Som una cultura petita, sense estat, que ha d’estar molt cohesionada, amb una comunitat vigorosa i alegre, per resistir”. Finalment, destaca la necessitat d’interpel·lar els joves: “hem de donar veu a la gent que viurà les quatre dècades vinents a Catalunya”.
Per tot plegat, també és simbòlic que s’hagi escollit per la jornada un espai com l’Escola de Treball de Barcelona, fundada l’any 1873 i que representa l’esforç de la Mancomunitat i la Generalitat Republicana per aixecar el nivell educatiu del país a través d’una institució educativa de caràcter obrer. "Simbologia d'un futur arrelat al passat i la història", en paraules d'Alcoberro.
La que hi ha entre els dos Congressos, tanmateix, no és tan sols una diferència de reptes. El nou Congrés haurà de fer front al desencís. El Congrés dels anys 70 es va aixecar en un moment d’il·lusió i d’esperança pel canvi que havia de venir. El nou, però, arriba en una conjuntura de crisi social i econòmica, però, sobretot, marcat per la desorientació en la qual viu immers el sobiranisme després dels fets del primer d’octubre de 2017. Un context nacional, doncs, marcat per la frustració i la desmotivació. “Hi ha un cert desànim, un cert desencís generalitzat i és contra això que volem combatre”, diu el president de la Fundació, Agustí Alcoberro.
Nou punt de partida.
La Jornada Nació XXI, que ha de ser el tret d’inici de l’organització del Nou Congrés, ha tingut com a punt central la reunió de quatre grups de treball amb perfils diversos de la societat civil del país, en total una vuitantena de persones. En el primer, amb el nom de ‘Com ens mantenim?’, comptava amb perfils com Xavier Albertí, d’Embotits La Selva, la catedràtica de Robòtica Alícia Casals, l’economista Oriol Estela, la catedràtica d’Economia Maria Llop, el director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma, Biel Horrach, o l’editor Joan Sala.
En la segona, ‘Com ens comuniquem?’, els perfils anaven, per posar alguns exemples, des del dramaturg Marc Artigau o la presidenta de l’IEC Teresa Cabré, fins a les periodistes Paula Carreras, Laura Aznar o Llibert Ferri. Passant per les lingüistes Carme Junyent, Míriam Martín Lloret i Marina Massaguer o els editors Arnau Colominas i Blanca Pujals i l’especialista en crítica literària Júlia Ojeda.
A la tercera ponència, ‘Com ens cuidem?’, hi eren el catedràtic de Biologia Jaume Bertran, la catedràtica de Genètica, Gemma Marfany, la directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, el president del Sindicat de Metges de Catalunya Xavier Lleonart o la gerent de la Fundació d’oncologia infantil Enriqueta Villavechia, entre d’altres.
Una darrera taula, al voltant de la qüestió ‘Com ens cohesionem?’, comptava entre els presents amb la directora de la llibreria Ona, Iolanda Batallé, l’investigador de qüestions turístiques Joan Buades, l’escriptora Núria Cadenes, el catedràtic d’Història Medieval Antoni Furió, la sociòloga Mariona Lladonosa, l’excoordinador d’Acció Cultural del País Valencià Toni Gisbert, l’exfutbolista Oleguer Presas, la directora de l’ESMUC Núria Sempere o l’advocat August Gil Matamala.
Una quantitat de noms que no destaquen pel nombre de patums, però sí per la diversitat de sectors socials i territoris. La voluntat a l’hora d’escollir aquests perfils, explica Plantada, ha estat trobar una “diversitat territorial i d’àmbits de coneixement”.
Acabades les quatre reunions, on un relator recollia la visió dels presents, s’han recollit les conclusions. D'aquestes, Esteve Plantada n'ha destacat que hi havia "moltes línies coincidents a tots els grups" i que s'ha comentat que "no en parlem prou". Un dels reptes que ha destacat és el de "crear un espai de diàleg intergeneracional i intercultural". L'objectiu, ha dit Plantada, és fer "una trobada en comú". Entre les línies marc, ha destacat la cohesió, l'equilibri territorial i de gènere, la transversalitat o la necessitat de "generar confiança". En termes polítics, cal potenciar "l'apoderament" del teixit associatiu.
En qüestions més concretes, sobre el 'Com ens mantenim?', s'ha plantejat "vertebrar i reequilibrar el territori amb un relat de conjunt" o "fer front a l'emergència climàtica". Com a prioritat, s'ha establit la necessitat "de ser punters en alguna cosa i mirar on podem ser-ho potencialment".
En la segona taula, 'Com ens comuniquem?', s'ha posa èmfasi en qüestions com la identitat o la globalització i la "descentralització de continguts". També s'hi ha remarcat, ha dit Plantada, la dissonància "entre la societat i la política" o la necessitat "de definir" què és el país.
Pel que fa al tercer àmbit, 'Com ens cuidem?', hi ha tingut pes la manera de trobar com cuidar-se des d'una "perspectiva feminista" i com es poden canviar "els criteris esbiaixats a l'hora d'accedir al sistema laboral" o com la salut de les persones "pot contribuir a fer una societat més justa". Entre les qüestions concretes, s'ha posat sobre la taula la necessitat de pensar com organitzar el sistema sanitari
Finalment, en el quart àmbit, 'Com ens cohesionem?', s'ha plantejat la possibilitat de recuperar algunes idees "que tenim al calaix, com els Països Catalans. Per què ens costa parlar-ne i quan ho fem ho hem de fer, gairebé, de manera militant", deia Plantada. Complementant la idea, hauria sorgit, també la necessitat de fomentar "un marc mental fora de les fronteres provincials, comunitàries i estatals". "Ha sorgit moltíssim, també, el tema de la xarxa i la comunitat", exposava el directors de Nou Congrés, que ha constatat que s'havia demanat, a la vegada, "estimar i fer estimar les catalanitats i entendre que són diverses".
Amb aquest punt de partida, s'arrenca un procés que està previst que s'allargui en els pròxims anys.