Hauria de ser un punt d’inflexió, però el més probable és que tot segueixi igual. Aquest mes de març ha fet dos anys de l’acord d’investidura entre ERC i la CUP, i al maig farà dos anys de l’acord de Govern entre els republicans i Junts per Catalunya. En aquests documents els dos anys eren un termini clau per revisar l’acció del Govern pel que fa al projecte independentista. Tots aquells documents, però, ara com ara, són paper mullat.
Els pactes donaven a Esquerra i al president Pere Aragonès un marge de dos anys per explorar la viabilitat de la taula de negociació amb l’Estat espanyol. Passat aquest termini, caldria revisar els avenços aconseguits (o no) i redirigir, si calia, el rumb de l’estratègia independentista. Mentrestant, calia reunir espais de coordinació de les formacions i entitats independentistes per teixir una estratègia coordinada.
Dos anys després, res d’això no pot ser tingut en compte. Ni s’ha reunit la taula de diàleg, ni hi haurà revisió conjunta de l’estratègia, ni s’han sostingut espais de creació estratègica col·lectiva, com reconeixia el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, en una entrevista a EL TEMPS: “l’últim moment en què es produeixen trobades regulars entre els agents del moviment independentista arriba fins a finals de 2021. Durant el 2022 no se n’han produït”.
Sense incentius
A més a més, a hores d’ara, ERC no té incentius per dur a terme una revisió estratègica dins un termini que els republicans consideraven una cessió a les pressions dels socis independentistes per aconseguir la investidura de Pere Aragonès. Tot just uns mesos després del pacte, el desembre de 2021 la CUP apostava en la seva ponència política per “desestabilitzar” el Govern, deixant enrere el perfil col·laboratiu de principi de mandat. Un any més tard, l’octubre de 2022, Junts per Catalunya optava per sortir de l’executiu.
Dos fets, que més enllà de les lectures concretes que se’n puguin fer, deixen, a hores d’ara, a Junts i la CUP amb poc marge de maniobra per poder intentar forçar un canvi de rumb conjunt de l’independentisme dels partits. Desvinculats de l’acció governamental, minva la seva força i legitimitat –a ulls dels republicans– per exigir un canvi de rumb a ERC pel que fa a la taula de diàleg.
Més enllà d’això, fonts de Junts per Catalunya exposen a EL TEMPS que des del grup parlamentari preparen la manera de visibilitzar, en les setmanes vinents, que el termini que s’havia acordat per la taula de diàleg s’ha esgotat. Les mateixes fonts, però, exposen que no creuen que la fi d’aquest període de temps faci canviar l’acció d’ERC.
Al seu torn, des de la CUP entenen que l’executiu d’Aragonès fa molts mesos que s’ha desvinculat de l’acord d’investidura. No s’espera què hi hagi cap avenç en la direcció del treball per l’organització d’un referèndum l’any 2025 com proposaven els anticapitalistes en l’acord d’investidura com a alternativa a la taula de negociació. Fonts anticapitalistes coincideixen a afirmar que la vigència de l’acord queda molt lluny, que ERC se’n va desdir fa mesos i que l’equador de mandat ja no té la transcendència que se li havia atribuït en els primers compassos.
Ni un pam
A tot plegat no hi ha acompanyat el poc interès dels socialistes en l’avenç –i fins i tot la convocatòria– d’aquesta taula. Malgrat certes insistències públiques del seu company de Govern, Unides Podem, per fer progressar l’espai, els fets parlen per si sols.
En un primer termini es va dividir la negociació dels temes del dia a dia –que havia de passar per la comissió bilateral– de la gestió del procés polític, responsabilitat de la taula de diàleg i negociació. Cap de les dues no ha prosperat gaire.
La Comissió Bilateral es va reunir ara fa un any, el 18 de febrer de 2022. L’anterior cop havia estat l’agost de 2021 i no hi ha programada cap altra reunió. Aquesta comissió havia estat un dels compromisos assumits per Pedro Sánchez davant Pere Aragonès. Segons recollia l'Estatut d'Autonomia, hauria de reunir-se dos cops l'any (com a mínim).
No ha anat massa millor la freqüència de reunions de la taula de negociació. Durant el mandat hi ha hagut dues reunions. La primera, el setembre de 2021, va significar, d’una banda l’enèsima constatació que l’autodeterminació i l’amnistia no eren temes sobre els quals el PSOE estigués disposat a negociar. De l’altra, la primera gran ferida del Govern independentista. El desacord sobre qui havia d’assistir a la mesa negociadora va acabar amb Junts fora de l’equació.
La segona data del juliol de 2022. En aquella ocasió, de nou amb ERC en solitari, hi va haver un primer acord en matèria de desjudicialització que passava per la reforma del delicte de sedició al Codi Penal espanyol. També s’hi hauria acordat una segona reunió de la taula de negociació abans que acabés l’any 2022. Mai no arribaria a fer-se. Aquesta, doncs, és la darrera data de l’agenda del diàleg.
Resignació i claredat
Fonts d’ERC reconeixen que els tempos no són els que ells voldrien, però reivindiquen que la feina de la taula va més enllà de les reunions públiques. Destaquen, doncs, els avenços que, a parer seu, s’han aconseguit en matèria antirepressiva, bàsicament amb la polèmica reforma del codi penal que ha generat disparitat de visions entre les formacions independentistes.
Més enllà d’això, assumeixen que difícilment hi haurà cap reunió de la taula de diàleg en el que queda d’any per la proximitat de les eleccions municipals, algunes autonòmiques i també les estatals, que el PSOE no vol que es vegin contaminades pel desgast que els suposa el diàleg amb l’independentisme a la resta de l’Estat. Fonts del Govern espanyol veuen molt complicat, pràcticament impossible, que torni a haver-hi una trobada pública de la taula de diàleg durant els mesos que queden de legislatura espanyola. No obstant això, no donen per tancat un espai que podria haver viscut ja la seva darrera reunió pública si el PSOE no guanya les properes eleccions espanyoles. Com a mínim, caldrà esperar a mitjans de 2024 per la següent reunió, gairebé dos anys després de l’anterior.
Els republicans, doncs, posen, a hores d’ara, totes les cireres al cistell de l’acord de claredat, que ha de definir les condicions prèvies a partir de les quals es pugui intentar pactar un referèndum acordat. “Fem, primer, la nostra part de la feina”, diuen fonts del partit. La voluntat és seguir amb l’exemple del Quebec i Escòcia i donar continuïtat a l’aposta per un segon referèndum que van aprovar les bases republicanes en el darrer Congrés Nacional de gener.
Aragonès va anunciar que pensava en l’acord de claredat el passat mes de setembre durant el debat de política general. A principis de març, el Govern català va fer públic que el politòleg Marc Sanjaume seria el responsable de liderar el grup d’experts que ha de redactar l’acord. L’aspiració de l’executiu és poder presentar alguns resultats abans de les eleccions municipals.
Fonts del PSOE, però, insisteixen a recordar que a la taula de negociació no s’hi parlarà de res que quedi fora dels marcs de la Constitució espanyola i que, per tant, qualsevol proposta sobre el referèndum que pugui derivar-se de la proposta de claredat –que consideren una proposta unilateral d’ERC sense el suport de la resta de l’independentisme– no tindrà recorregut.
Tots aquesta factors fan que l’agenda del diàleg d’ERC, després de dos anys, quedi tocada. Els grans objectius no s’han començat a encarar, i no sembla que la predisposició des de Madrid s’hagi mogut un sol pam.
Si tot plegat es dilata fins a 2024, els serà difícil brandar la utilitat d’aquesta proposta en les pròximes convocatòries electorals, més enllà dels indults.
Paradoxalment, mai com ara, amb Junts i la CUP desentesos del Govern, Aragonès havia tingut tanta pista lliure per desplegar la seva estratègia, tenint com té tot l’Executiu a la seva disposició. Així, per exemple, en la seva visita diplomàtica a Colòmbia, va aprofitar per exposar, de nou, les virtuts del pla de claredat.
Només una victòria de la dreta espanyolista a les pròximes eleccions estatals, previstes pel mes de desembre, obligaria els republicans a refer les bases de l’estratègia que van marcar-se després del referèndum de 2017 i que ha definit estrictament el rumb del partit.
Mentrestant, l’equador de mandat passarà sense pena ni glòria, amb el focus centrat en les eleccions municipals i el debat sobre l’esdevenir el consens independentista lluny de cap mena de centralitat. ERC té barra lliure per a l’estratègia del diàleg, però potser se’ls esbrava la beguda.