Religió i política en el Barroc català

Tot historiador que afronti l’anàlisi d’una determinada problemàtica històrica sap que, molt probablement, haurà de triar entre oferir al lector una visió de conjunt —la qual pot arribar a obviar casuístiques talment interessants— o allò que en l’argot historiogràfic es coneix com “l’estudi de cas”. Els darrers anys la producció historiogràfica al nostre país sembla haver-se inclinat cap al segon model.

Tanmateix, la monografia d’Antoni Simon cal situar-la de ple en la família dels estudis de conjunt. En efecte, La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l’època de la raó d’estat és una obra ingent que destaca per la voluntat de voler transmetre al lector una perspectiva global sobre una casuística ben delimitada, això és, la influència que tingué el text sagrat en la construcció dels models polítics que s’elaboraren en els pensaments català i hispànic de l’època de la raó d’Estat (segles XVI i XVII). Per aconseguir aital objectiu, l’historiador gironí divideix la seva obra en dues parts.

En la primera, s’analitzen les formes de presència i difusió del que ell anomena “cultura biblicopolítica”, la qual tingué com a objectiu construir models per organitzar i governar la vida política i social de l’època del barroc, època que, com recorda el mateix autor, fou decisiva per a la construcció de la teoria de l’Estat modern. Al llarg de cinc capítols s’analitzen profusament aspectes com ara l’èxit de què gaudiren les guies biblicopolítiques en el marc de la tractadística política hispànica de l’època de la contrareforma, la importància dels exempla bíblics en la literatura política del barroc o les formes de difusió de la “cultura biblicopolítica”.

La segona part del llibre focalitza l’atenció en l’anàlisi dels models polítics de l’època de la raó d’Estat construïts assíduament amb l’ajuda dels exempla bíblics, especialment els que són presents en l’Antic Testament. Així, Antoni Simon demostra que una de les característiques principals dels exemples emprats pels tractadistes catalans i hispànics fou la de la seva versatilitat. A tall d’exemple, mentre que per als autors propers als cercles castellanocortesans Moisès representava el perfecte ideal de governant-legislador —en tant que governant-legislador del poble d’Israel—, per als catalans de la dècada de 1640 encarnava la figura del líder revolucionari —car havia guiat el poble israelià amb l’objectiu de sostreure’l del jou del faraó d’Egipte. D’altra banda, assegura l’historiador gironí que tampoc caldria obviar qüestions com ara el fet que l’ús dels exemples presents en el text sagrat permeté als autors de l’època de la raó d’Estat parlar de qüestions que difícilment s’haurien tractar des de l’ortodòxia religiosa i moral catòlica.

Clouen el llibre unes conclusions ben travades en què es fa un repàs succint de les idees principals de l’obra. Entre altres qüestions, Antoni Simon assegura ací que en els incipients Estats moderns existí una veritable osmosi entre les estructures religioses i les estructures polítiques. En aquest sentit, rebla el seu argument afirmant que aquestes estructures polítiques adaptaren els principis generals morals i religiosos presents a les sagrades escriptures a llurs objectius polítics concrets derivats de la necessitat de conservació de les realitats estatals. D’altra banda, cal no oblidar l’encert d’acompanyar el text d’un índex analític acurat, cosa que cal agrair en una monografia de vora 600 pàgines.

La Bíblia en el pensament polític català... esdevindrà de ben segur una obra fonamental per als modernistes dels Països Catalans per almenys tres raons: la visió de conjunt sobre la problemàtica que ofereix, la profusa bibliografia i les fonts d’època emprades i, finalment, el fet que se situa en un nínxol de mercat fins ara ben poc o gens tractat.