Suggerent i lluminosa, atenta als silencis i als detalls que poden passar inadvertits si no t’hi fixes prou bé, Tres llums va ser tota una sensació literària des de l’inici. Publicada en català el 2017 a Minúscula, la breu i colpidora obra de Claire Keegan es llegeix en una alenada. En la proclamació del relat com a guanyador del Davy Byrnes Irish Writing Award del 2009, Richard Ford en va destacar la destresa apassionada de l’autora irlandesa “per escollir les paraules justes” i una “atenció pacient a la transcendència i la finalitat de la vida”. No pot haver-hi millor benedicció que aquestes paraules de l’autor de clàssics moderns com Acció de gràcies, Canadà o El cronista d’esports, on el popular personatge Frank Bascome es capbussa en una crisi després de la mort, precisament, del seu fill.
Amor i vida, creuats per la fatalitat, per la pausa, per l’atenció que posem en allò que ens rodeja. L’adaptació fílmica que en fa Colm Bairéad és esplèndida, no només rotundament precisa en la translació visual del que desprèn el llibre —i que va més enllà d’una atmosfera o d’uns fets—, sinó en transmetre la importància de no dir res, si no cal, en la tendresa de voler ser part d’una família i en com ens importa la felicitat d’algú que estimem. L’acció ens situa a la Irlanda rural de principis dels 80, en una família nombrosa i disfuncional on viu la Cáit, una nena tímida de 9 anys que no acaba de trobar el seu paper, ni a casa ni a l’escola, i amb uns pares que no posen gaire cura en la seva formació, ni intel·lectiual, ni emocional. Poc abans del nou part de la mare, l’envien a casa d’uns parents llunyans que amb prou feines coneix. Però allà serà on trobarà escalf, comprensió i tendresa, malgrat que ells també lluiten amb els propis fantasmes soterrats.
Bellíssimament subtil en l’exposició de fets i aprenentatges, Cáit (Catherine Clinch) hi troba encaix, a poc a poc, en aquesta nova llar. Una llar de debò, més que una casa, on sentirem les preguntes que també ens ressonen a nosaltres, sense necessitat d’haver-les de subratllar: quina és la família que val? La dels afectes o la de la consanguinitat? La que ens pertoca o la que triem? I, en aquest trànsit, sovint dolorós, nosaltres també aprendrem coses, gràcies a la delicadesa amb què Cáit veu el món, amb unes imatges i paraules sempre justes, però que no ens n’amaguen la naturalesa trista d’una existència dissortada. Fins que la Cáit, algun dia, pugui triar a quin lloc vol pertànyer.
An Cailín Ciúin (The Quiet Girl)
Direcció: Colm Bairéad
Guió: Colm Bairéad (novel·la de Claire Keegan)
Música: Stephen Rennicks
Fotografia: Kate McCullough
Irlanda, 2022
Durada: 95 minuts
Repartiment: Catherine Clinch, Carrie Crowley, Andrew Bennett, Michael Patric, Kate Nic Chonaonaigh, Carolyn Bracken, Joan Sheehy, Tara Faughnan.
Drama.