- Com valora aquests quatre anys donant suport extern al Govern?
- Tota valoració final depèn dels objectius que et posis al principi. Decidírem quedar fora del Govern i donar-li suport extern, perquè pensàrem que ens podria permetre més capacitat d’incidir-hi i que (el Govern) hauria de negociar cada cop amb nosaltres. Vists els resultats està ben clar que va ser una decisió encertada.
- Com ha estat la relació amb el Govern?
- Ha estat cordial, a vegades també dura i sempre franca. Mai ens hem amagat ni hem enganyat. Sempre de cara. Crec que el més important que hem assolit és rompre la lògica de funcionament del bipartidisme i fins i tot de la lògica de blocs. Per descomptat donam suport al Govern d’esquerres. Però hem assolit importants rèdits a canvi i si ha estat necessari posar-nos durs per obtenir-los, ho hem fet. Crec que així hem obtingut més credibilitat de la que ja teníem davant dels menorquins. Hem estat més eficaços per aconseguir el que volíem gràcies a l’estratègia de no entrar en el Govern.Un altre aspecte diferent és, diguem-ne, la qüestió més personal, la relació amb cada conseller. No tots els membres del Govern tenen el mateix tarannà. N’hi ha alguns amb els quals és fàcil negociar i amb altres costa molt.
-No em dirà noms?
- A veure... Potser ara m’estic ficant en un embolic, però a mi sempre m’ha costat molt negociar amb Miquel Mir (conseller de Medi Ambient i Territori, de Més per Mallorca) o amb Patrícia Gómez (consellera de Salut, del PSOE) i, en canvi, m’ha resultat molt bo de fer amb Fina Santiago (consellera d’Afers Socials, de Més per Mallorca), Iago Negueruela (conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, del PSOE) o Rosario Sánchez (consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, del PSOE)... Però que quedi clar que això no és una valoració sobre la seva gestió, ni que sigui bo o dolent, simplement és el tarannà de cadascú.
- Com han estat les relacions amb la presidenta Francina Armengol? Li ho deman perquè a vegades se l’ha acusada de ser massa presidencialista.
- Ella fa la feina que ha de fer. És la presidenta. S’ha de preocupar i estar damunt de tot. Una altra cosa són els equilibris que puguin existir entre els tres grups polítics del Govern (PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca), que, com comprendràs, jo no puc entrar-hi, és cosa seva.
«En efecte, som insularistes. No ens amagam gens ni mica, de ser-ho. És la nostra bandera. Ningú se’n pot estranyar. Ha de quedar clar que el subjecte polític que defensam és Menorca.»
- I amb els partits que formen el Govern: PSOE, Unides Podem i Més per Mallorca?
- Negociam amb el Govern, no amb les formacions que en fan part. El tracte amb els tres partits és cordial, el lògic tenint en compte que tots compartim, cadascun a la seva manera, la voluntat de tenir un govern d’esquerres. Ara, amb Més per Mallorca, com és obvi, compartim prou més que amb els altres i, per tant, la relació és més estreta. Tanmateix, som partits sobirans, cada un tria les seves respectives estratègies. Ells decidiren el 2019 fer part del Govern i nosaltres, no. I cada un ha estat conseqüent amb la decisió presa.
- A vegades he sentit a dir, entre membres dels partits del Govern, que vostès són «excessivament insularistes» i que això provoca problemes de relació. Què li sembla?
- No m’ho prenc com una crítica sinó com un elogi. En efecte, som insularistes. No ens amagam gens ni mica, de ser-ho. És la nostra bandera. Ningú se’n pot estranyar. Ha de quedar clar que el subjecte polític que defensam és Menorca. Per descomptat que feim política balear, igual que la feim espanyola i europea a través d’acords amb aliats. No obstant, mai oblidam que el nostre interès és Menorca.
- Les enquestes els somriuen de cara a les eleccions de maig. Què ofereixen vostès als menorquins que no ho facin els altres partits?
- Som un producte de proximitat i els altres són franquícies. Som com la botiga de sempre, però que, a més, demostra que és d’una alta eficàcia, la qual ens ha permès consolidar els votants que teníem i atreure’n d’altres. Així hem passat del 9% o 10% que teníem (respectivament: a les eleccions autonòmiques de 2007 i 2011) al 20% (que ara li atorguen les enquestes). Això es fa a base de la confiança i la credibilitat que guanyem a poc a poc, sempre defensant el mateix, l’interès dels menorquins.
- Es veuen liderant l’esquerra menorquina el mes de maig?
- Podríem ser el partit d’esquerres més votat, sí. No diré que sigui segur ni molt probable, però és possible. I ho és perquè nosaltres ja hem romput el bipartidisme a Menorca, ja s’ha de parlar de tripartidisme. A una banda el PP i a l’altra el PSOE i nosaltres. Aquest tercer espai que ocupam és el que discuteix el liderat de l’esquerra als socialistes i ho feim gràcies al fet que s’entén que votar Més és el més beneficiós per als menorquins.
- Si es pot tornar a fer un nou govern d’esquerres, quina serà la mesura essencial que reclamaran vostès per a Menorca per votar la tercera investidura de Francina Armengol?
- Sense dubte serà el desplegament de la Llei de Menorca Reserva de Biosfera, recentment aprovada. Aquesta Llei és fonamental per a nosaltres, perquè permetrà enfortir el Consell —amb més competències—, fer-lo més el govern real dels menorquins.
- I si el Govern fos del PP amb el suport de Vox, què passaria?
- Que seria un malson. Ja tenim una certa idea del que podria passar, no debades ja aguantàrem quatre anys de Bauzá [José Ramón Bauzá, president del PP i del Govern entre 2011 i 2015] i seria per l’estil: conflictes per tot arreu, ideologització profunda a l’estil ultra... Si passàs, ens hi oposaríem amb totes les nostres forces i crec que al final passaria el mateix que va passar amb el de Bauzá: que s’enfonsaria a les eleccions següents.
- Si per fer un nou govern progressista fos necessari el PI-Proposta per les Illes, que és un partit de centredreta, com ho veurien vostès?
- En principi no ho veig com un problema, a no ser que el PSOE volgués arribar a un pacte amb el PI en qüestions en les quals aquest partit s’allunya molt de nosaltres, com són les urbanístiques i les turístiques. Aleshores això sí que seria un entrebanc. Però cal tenir present que un pacte es fa entre tots i no veig, ara per ara, que el PI pogués ser un problema.
«No ens hem d’entestar amb això del finançament, que la reforma serà de suma zero: el que guanya un ho perd un altre. Per aquest costat no tenim molt a fer, sincerament. El camí de les Illes ja el tenim marcat: el règim especial.»
- La reforma del finançament no acaba d’arribar mai. És el gran problema pendent de la relació de Balears amb el Govern de Pedro Sánchez?
- Jo ja he dit en el Parlament que no ens hem d’entestar amb això del finançament, que la reforma serà de suma zero: el que guanya un ho perd un altre. Per aquest costat no tenim molt a fer, sincerament. El camí de les Illes ja el tenim marcat: el règim especial. Es tracta d’un canal que té clar encaix legal i constitucional, i que ens permet ser tractats de forma diferenciada. Per aquí hem d’anar i no per allò de la reforma del finançament, de la qual podrem treure ben poca cosa.
- El Govern Sánchez és tan amic com s’esperava que fos?
- Hem de reconèixer que mai un govern estatal havia fet tant per a les Illes com l’actual, tal com queda clar amb el règim especial. Per a mi és insuficient, però no obstant el contrast amb el que feren els anteriors executius espanyols és ben clar.
- L’habitatge és el principal problema de Balears?
- Sens dubte. El Govern no va calibrar bé el problema durant la primera legislatura i a la segona li esclatà amb tota la seva intensitat. No hi ha solucions miraculoses. Hem d’insistir a fer més habitatges socials, protegits, desincentivar els pisos buits, atacar l’oferta il·legal de pisos turístics, proposam crear zones de primeres i segones residències... Proposàrem fa un any estudiar la limitació en la compra d’immobles per als no residents, que ha deixat molta cua. Una idea que tant PSOE com Podem sovint l’usen jo diria com una manera de no parlar de la seva manca d’actuació en matèria d’habitatge. Per a nosaltres allò important és que existeixi una comissió —tal com demanàrem— que està estudiant la qüestió. No s’ha d’enganyar la gent. De moment és això només.
- Una entrevista electoral no pot acabar sense una travessa de resultats.
- Menorca seguirà sent d’esquerres. I crec que el Govern ho podrà ser també, i sense el PI.