La plaça de l’Ajuntament deixarà de ser “una gran redona” i es convertirà en un “espai ciutadà”, segons ha assegurat aquest dimecres l’alcalde de València, durant el debat sobre l’estat de la ciutat amb què cada any es reprèn l’activitat plenària municipal. Joan Ribó ha comunicat que ben aviat s’iniciarà “un procés participatiu, amb la col·laboració d’arquitectes i urbanistes”, a fi de trobar la “millor solució” per al quilòmetre zero del cap i casal. L’aprovació definitiva i l’execució de les obres no es produiran en el mandat en curs, però el primer edil ha marcat aquesta actuació com a prioritària.
També ho és, de prioritària, la reforma integral de la plaça de la Reina, un entorn que sí que patirà canvis al llarg dels pròxims mesos. Ribó ha explicat que tant aquest projecte com el de l’aparcament soterrat de la plaça de Bruges –contigu al Mercat Central– són dos objectius preferents del Govern de la Nau, conformat per Compromís, el PSPV-PSOE i València en Comú, la marca blanca de Podem.
Un equip municipal que vol fer de València “la ciutat de les places”, tal com ha assenyalat també el portaveu de Compromís i regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset. Una ciutat que, en paraules de la socialista Sandra Gómez, regidora de l’àrea de desenvolupament econòmic sostenible, ha de ser “molt nés justa”. En aquest sentit s’emmarquen algunes de les mesures d’impacte dutes a terme en els primers dos anys de govern, un període en què el consistori ha evitat 2.537 talls de llum i aigua a famílies que no podien fer front a la factura corresponent i en què s’han evitat 856 desnonaments.
A l’apartat estrictament econòmic, Ribó s’ha vantat de la reducció del deute, que quedarà per sota dels 600 milions en acabar 2017, quan ara fa cinc anys, en 2012, se situava pels volts del doble: 1.200 milions d’euros. Les “factures al calaix” sumen 400.000 euros, molt per sota dels 30 milions que va heretar l’actual gabinet i dels 111,9 milions a què van arribar en 2012. El termini de pagament als proveïdors, que amb el PP sempre se situava per sobre dels 40 dies, ara està per baix dels 10. En els seus dos anys al capdavant de l'Ajuntament, el Govern de la Nau també ha convocat més borses de treball que el de Rita Barberà en els anteriors 12.
Un panorama idíl·lic que troba el seu contrapunt en barris com el Cabanyal-Canyamelar, en què els avanços no han sigut tan notables. De fet, una representant de la plataforma cívica Salvem el Cabanyal ha intervingut en el ple –igual com ham fet una desena de persones més, en representació de col·lectius diversos– per tal de mostrar el seu malestar per la manca d’actuació a la zona. En una visita recent amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, Ribó ja va poder comprovar el neguit dels veïns, que demanen una regeneració urbana que vaja més enllà de les paraules i d’actuacions concretes a petita escala. “El Cabanyal no ha de ser un gueto ni ha de caure en la gentrificació”, ha proclamat l’alcalde, que anhela “un barri viu, on càpiga tothom”.
El portaveu de Ciutadans al consistori, Fernando Giner, ha reblat que el Cabanyal significa “la gran decepció” de l’actual govern. A ulls de Giner, però, el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, “és qui dirigeix la ciutat de facto”. Una persona a qui acusa de crear “una ciutat al seu gust”, atenent a "factors ideològics" i que ha incrementat la congestió del trànsit d’un 2%. “Cada valencià passa al dia 19 minuts més dins del cotxe que no abans, i això són cinc dies sencers de l’any”, ha afirmat Giner, que també li ha retret a Ribó que mostrara el seu condol pel terratrèmol de Mèxic, en què han mort més de 250 persones, i no expressara què pensa del “terratrèmol legal” que Junts pel Sí i la CUP estan causant a Catalunya.
De la seua banda, el portaveu del PP, l’independent Eusebio Monzó (els altres nou edils estan imputats pel cas Taula), ha parat atenció en l’augment de la brutícia al carrer. “Hi dediquen més diners i la ciutat cada cop està més bruta”, ha asseverat. Monzó també s’ha mostrat molt crític amb Grezzi i ha demanat Ribó que es posicionara sobre el procés sobiranista català.
Ribó, però, ha lloat la millora en la “pacificació” del trànsit del seu regidor. “Estem recuperant espai per a la ciutadania”, ha apuntat, felicitant-se de “l’ampliació de les voreres” i del fet que les motocicletes aparquen a la calçada. L’alcalde ha reconegut, orgullós, que els semàfors de la ciutat han alterat la seua sincronització a fi que els vehicles no superen els 50 km/h i que es reduesquen els accidents. També ha presumit de l’anella ciclista del centre històric (premiada, aquesta setmana, per la Conselleria valenciana de Transports) i de la pujada (d’un 6,1%) del nombre de clients dels autobusos de l’EMT, empresa que compta amb 37 vehicles nous i 65 treballadors més que l’any anterior. “En dos anys hem contractat 225 persones, mentre vostès [pel PP] només van contractar-ne 92 en el període 2011-2015”, ha precisat Ribó. L’anomenada “democratització de l’espai públic”, però, continua sent un dels temes més polèmics de la seua gestió, un dels ítems que pretén llegar. Un altre, de ben simbòlic, serà la llei de capitalitat que durant 2018 aprovaran les Corts valencians i que reconeixerà a València de la funció que ostenta dins del país.
L’altre punt sobre el qual l’oposició ha focalitzat els atacs, el presumpte catalanisme de l’alcalde, ha rebut una contestació enèrgica de Ribó, qui ha lamentat la manca de “diàleg” que exhibeix el Govern espanyol. Si l’executiu de Rajoy no canvia de rumb en tot allò que fa referència a Catalunya, ha alertat, la situació present pot derivar “en una catàstrofe”.