La desobediència civil ha fet un nou pas avui a Catalunya. En unes imatges que podien recordar vagament als murs humans popularitzats per l'esquerra abertzale per evitar detencions entre les seves organitzacions juvenils, desenes de persones han restat assegudes aquesta tarda davant la porta de l'empresa Unipost de Terrassa. La convocatòria, que ja havia començat a mig matí, ha intentat evitar l'entrada de la comitiva judicial que havia de certificar el resultat de les més de 14 hores d'escorcoll per part de la Guàrdia Civil. Finalment, els Mossos d'Esquadra han desallotjat per la força part dels concentrats per tal que el secretari judicial pogués accedir a la nau de l'empresa de repartiment. Abans, el jutjat número tres de Terrassa havia autoritzat la incautació dels sobres que poguessin ser considerats sospitosos.
A la sortida del secretari, les furgonetes de la Brigada Mòbil i les ARRO han hagut de tornar a fer front a la resistència passiva dels manifestants per tal de poder marxar. S'ha repetit doncs la imatge d'agents dels Mossos d'Esquadra retirant persones assegudes al terra per obrir-se pas.
Concentració solidària a Reus
Nou conflicte entre independentistes i la policia espanyola a Reus. Aquest vespre, mentre un petit grup de membres de l'Assemblea era enganxant cartells al centre de la ciutat, dos agents de paisà els han identificat i requisat tot el material. Tot seguit, els independentistes han demanat la identificació als policies espanyols, que no només s'hi han negat sinó que els han retingut i enviat a comissaria. Aquest fet ha provocat una concentració de més de 200 persones a les portes de la Comissaria de la Policia espanyola de Reus en solidaritat amb els retinguts. Una vegada posats en llibertat s'han tornat a formar grups per fer campanya arreu de la ciutat i una altra concentració a la plaça Prim. Una nova prova que la repressió de l'Estat produeix en el moviment a favor del referèndum un efecte multiplicador.
Es trenca el bloc constitucionalista
El Congrés dels Diputats rebutja l'actuació de l'executiu de Rajoy contra el referèndum. La negativa d'obrir una escletxa al diàleg en forma d'esmena a petició de la catalana del PSOE, Meritxell Batet, ha deixat PP i C's en minoria. La moció ha rebut 166 vots en contra, 158 a favor i cinc abstencions, quatre d'elles de diputats socialistes propers a Susana Díaz que han trencat la disciplina de vot. La repressió contra el referèndum, doncs, ha provocat un trencament del bloc contrari al 1-O. Per la premsa madrilenya, aquesta votació esdevé "una victòria moral de l'independentisme".
Les Illes i la Catalunya Nord solidàries amb al Principat
Aquest dimarts, el Parlament de les Illes ha aprovat una proposició no de llei que expressa el seu rebuig a la vulneració de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, la llibertat d’informació i el dret de reunió pacífica a Catalunya per part de l’estat espanyol. La proposició insta al govern espanyol a deixar d’instrumentalitzar la fiscalia per afrontar conflictes de naturalesa política, així com la denuncia l’intimidació i les amenaces als mitjans de comunicació catalans. La votació, proposada per MÉS Menorca i defensada per Josep Castells, s’ha aprovat gràcies a l’abstenció del PSIB.
També del nord Principatí han arribat suports a la causa catalana. En aquest cas, per part de l'Associació d'Electes Comunistes i Republicans dels Pirineus Orientals. El seu president, Jean André Magdalou, alcalde d'Alenyà, ha manifestat en un comunicat la seva solidaritat amb "els 712 batlles (i mes) que son perseguits per la justícia i la policia per haver-se compromès a organitzar el referèndum de 1-O a Catalunya".
L'1-O continua fent la volta al món
El carismàtic primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, també ha estat interpel·lat pel cas català i ha respòs amb diplomàcia, sense entrar en un "afer intern", però alhora comprensible amb el procés català: 'el dret a l'autodeterminació dels pobles és important', un dret reconegut al Canadà. La pregunta sobre Catalunya la va formular un diputat del Bloc Quebequès, Xavier Barsalou–Duval, qui va alertar de les 'repressions exercides per Madrid enfront dels principis democràtics i fonamentals'. Finalment, li va dir si el primer ministre té cap intenció d'adreçar-se a l'ONU per denunciar el 'règim del terror' del govern espanyol. I reblava: 'Això és el mínim que podem esperar d'algú que es consideri demòcrata'.