Colau s'entrebanca amb la simbologia i la memòria

No ha estat una bona setmana, per a Ada Colau. Tot va començar el dimarts, quan el govern municipal va decidir recuperar dues estàtues dels magatzems municipals per a l'exposició per a l'exposició 'Franco Victòria República', al Born Centre de Cultura i Memòria. La controvèrsia és que es tracta de dues escultures franquistes: la Victòria que Frederic Marés va esculpir pel Cinc d'Oros i el Franco eqüestre de Josep Viladomat -misteriosament decapitat el 2013-, que es trobava al Castell de Montjuïc. Seran instal·lades d'octubre a gener a l'exterior de l'antic mercat del Born.

A l'interior hi lluirà una lona a escala real amb l'aspecte de l'obelisc del passeig de Gràcia amb Diagonal durant les etapes republicana, franquista i monàrquica. L'exposició, segons el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, vol "fer pedagogia entre la ciutadania, començant amb els més joves, i trencar el silenci que ha imperat sobre els crims del franquisme, també durant la democràcia".

Malgrat la voluntat de reinterpretació, no van trigar les crítiques des de l'oposició al govern municipal. El president del grup d'ERC, Alfred Bosch va considerar que la seva exposició en ple carrer "no és la millor manera de restituir" les víctimes de la dictadura, perquè pot "induir a equívocs". L'extinent d'alcalde de Cultura del govern anterior, Jaume Ciurana, ha criticat que "després de banalitzar els morts al Mediterrani toca banalitzar el franquisme". I el regidor de la CUP Josep Garganté afirmava que, malgrat que "com a concepte, que estigui decapitada, em sembla perfecte", la veritat és "desgraciadament no fa honor a com va acabar i així estem"

A aquestes crítiques s'hi han sumat algunes associacions memorialistes, com l'Amical Mauthausen, l'entitat que aplega les víctimes del nazisme. "En un país de desmemòria històrica no es pot tornar a posar l'estàtua de Franco al carrer", deia el president de l'Amical Mauthausen, Enric Garriga. I afegia: "Per no oblidar, primer s'han de reconèixer culpabilitats, fer un examen de consciència i destapar moltes fosses, i després serà quan podrem fer una altra cosa".

Enmig, hi ha hagut alguna sortida de to, precisament per l'espai escollit, el Born Centre de Cultura i Memòria, que el 2014 va acollir el Tricentenari. Ha estat del regidor socialista d'Arquitectura, qui va descriure el pal de 17,14 metres que aguanta una gran senyera com a "porno nacionalista provincià".

Davant de l'allau de crítiques, el govern municipal ha decidit no fer marxa enrere. "L'exposició es farà", afirmava ahir l'historiador Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament de Barcelona. Vinyes insistia en la intencionalitat de l'exposició: "La mostra té una finalitat pedagògica, però s'està jugant amb temes delicats per interessos polítics i per guanyar la batalla de l'hegemonia cultural de la ciutat".

Però a l'alcaldessa Ada Colau se li ha obert un nou front en l'àmbit de la memòria i la simbologia. Aquest divendres s'ha sabut que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha autoritzat que la Coronela de Barcelona, una entitat de recreació històrica, pugui sortir des del Palau de la Generalitat, des de la plaça de Sant Jaume, el pròxim 11 de setembre. Abans havia estat proposat a l'Ajuntament de Barcelona, que va denegar la petició.

La Coronela de Barcelona, durant la Diada dels últims cinc anys, reprodueix amb vestits d'època el camí que va fer Rafael Casanova l'11 de setembre del 1714 fins a la Ronda de Sant Pere, amb una ofrena municipal al seu monument. El problema és que surt de la Porta Gòtica del Consell de Vent, al carrer Ciutat.

El comissionat de Memòria Històrica del consistori va denegar que creuessin aquesta porta. Va argumentar que l'Ajuntament té una participació destacada en les celebracions de la Diada i que això no s'adiu amb "participar en una desfilada d'època", segons la denúncia de La Coronela a la seva pàgina de Facebook.

"És com si la Coronela de Barcelona no fos prou digna", lamenta l'organització de recreació històrica, que denuncia que l'Ajuntament de Barcelona no ha escoltat altres propostes plantejades. I afegeixen: "Des d'aquest nou consistori es creuen que som un grup paramilitar, que el nostre origen és un determinat partit polític".