Regne Unit

Brussel·les refusa els plans de Londres amb relació a Irlanda

Les negociacions del Brexit estan encallades: Brussel·les refusa les propostes de Londres amb relació al futur d’Irlanda i el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, dubta fins i tot de l’estabilitat del responsable de les negociacions per part del Regne Unit. S’està diluint la confiança.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Les negociacions per la sortida del Regne Unit de la UE senzillament no avancen. En dues de les tres qüestions clau —els comptes de la sortida britànica i els drets dels ciutadans— les converses ja estan en punt mort. Fa dues setmanes va quedar clar que en el tercer punt també amenaça d’haver-hi problemes considerables: què passarà amb la frontera entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda?

Fins que no s’hagin aconseguit “avenços suficients” en tots tres punts, els altres 27 Estats de la UE no volen parlar amb els britànics de la relació posterior a la sortida, sobretot amb relació al comerç. Però en aquests punts sembla que per ara no s’arriba a cap acord: el cap de les negociacions per part de la UE, Michel Barnier, ha rebutjat categòricament les propostes de Londres sobre el futur de la frontera irlandesa i ha exigit que se’n facin de noves.

A mitjan agost el Govern britànic havia proposat un nou acord duaner amb la UE pel qual els controls fronterers a Irlanda havien de ser superflus. “El que veig en el document britànic em genera preocupació”, va dir Barnier dijous davant dels periodistes a Brussel·les. “El Regne Unit vol que la UE no apliqui les seves lleis, la unió duanera i el mercat interior a la seva futura frontera exterior”, va dir el francès. “Això no passarà”. Va qualificar les propostes britàniques com “una mena de prova pilot de les futures relacions duaneres entre el Regne Unit i la UE”.

Sembla que la desconfiança és profunda. Fins a quin punt ho és es pot veure de manera evident en les actes, publicades fa quinze dies, de la sessió de la Comissió Europea del 12 de juliol. El president, Jean-Claude Juncker, es va mostrar “preocupat per l’estabilitat i la responsabilitat” del cap de les negociacions per part britànica, David Davis, i per les seves “evidents mancances” en la participació directa en les negociacions. És a dir: que Davis simplement hi és massa poc. Però Barnier, va explicar Juncker, no hauria de parlar de cap manera sobre qüestions polítiques fonamentals amb subordinats de David que no tenen cap mandat polític.

No s’albira cap solució pràctica al problema d’Irlanda

Irlanda és un dels temes més complicats de les negociacions del Brexit, que no fan pas curt de temes complicats. Els últims anys la frontera a l’illa pràcticament ha desaparegut: persones i mercaderies travessen sense impediments, cosa que va ser una part important del procés de pau entre els catòlics nacionalistes i els protestants, lleials a Londres, a Irlanda, un país que havia viscut una guerra civil.

Però el Govern britànic no deixa cap dubte que amb el Brexit també vol abandonar el mercat interior de la UE i la unió duanera, i que vol posar fi a la llibertat de circulació i d’establiment. Entre Irlanda i Irlanda del Nord, doncs, hi hauria novament una frontera amb control de persones i inspeccions, cosa que, segons temen alguns observadors, tindria greus conseqüències econòmiques i fins i tot podria fer tornar la violència. Per tant, el retorn a una frontera dura s’ha d’evitar sigui com sigui, en això el Govern britànic i la UE estan d’acord.

El que no és clar, però, és com s’ha d’aconseguir. El dijous 29 d’agost, el mateix Barnier va presentar un document de negociació sobre la qüestió irlandesa, però que només estableix fonaments polítics i cap solució pràctica. Això és feina del Regne Unit, s’hi deia, ja que són els britànics els que han creat la situació actual amb la seva decisió a favor del Brexit. “Primer ens hem de posar d’acord sobre els principis polítics”, va dir Barnier. Després podrem parlar de solucions tècniques.

El Regne Unit s’acosta al caire del precipici

Però s’acaba el temps. El 29 de març del 2019 s’acaba la pertinença del Regne Unit com a membre de la UE i, si abans d’aquella data no s’ha arribat a un acord, hi ha l’amenaça d’una sortida no regulada, que podria suposar uns perjudicis econòmics enormes per a totes dues bandes, però sobretot per al Regne Unit. Per evitar un escenari com aquest —al Regne Unit es parla de la “caiguda pel precipici”—, el ministre britànic per al Brexit, David Davis, ja ha proposat una fase de transició, va dir Barnier. David, però, encara no n’ha donat detalls. “Esperem una proposta del Govern britànic”, va indicar Barnier.

Tot i així, si mai arriba, la UE hi hauria de donar l’aprovació. Recentment s’ha fet públic un document segons el qual el Govern britànic vol limitar enormement la immigració de ciutadans de la UE immediatament després del Brexit. Que en aquestes circumstàncies els britànics obtinguin una fase de transició que els garanteixi un temps més l’accés al mercat interior de la UE, a Brussel·les es considera impensable.

Tampoc no s’han aconseguit gaires avenços en la qüestió de quines obligacions financeres haurà de complir el Regne Unit després de la sortida. Segons càlculs no oficials, serien d’entre 40.000 i 100.000 milions d’euros. Barnier va insistir dijous novament que els britànics deuen diners a la UE. L’actual pressupost de la UE és vigent fins al 2020 i Londres també ha participat en la seva decisió. “No pot ser que 27 Estats paguin el que han decidit 28”, opina Barnier, que va dir que el Govern britànic ha promès que complirà les seves obligacions financeres. Barnier va afegir que estava “decebut” pel fet que els britànics darrerament semblava que se n’havien distanciat.

A banda dels fonaments sobre la qüestió irlandesa, dijous la Comissió Europea va publicar quatre documents més de posicionament sobre qüestions individuals. En total, la UE ha presentat catorze documents d’aquest tipus i el Regne Unit, onze. Els documents britànics, però, han trobat poca acceptació a Brussel·les. El president Juncker va dir fa poc que els ha llegit tots. Però “no m’ha deixat satisfet cap ni un”.
Si més no, Barnier va declarar la seva disposició a iniciar més rondes de negociació. “Estic preocupat”, va dir, “i disposat a elevar el tempo”. 

*Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.