Estiu d’Helena Tornero és una peça intimista que reflexiona sobre la recerca de la identitat personal i familiar. Tres germanes, nascudes a Portbou, es retroben després de molt de temps. En la infantesa més tendra, uns fets traumàtics van motivar la seva separació geogràfica: Laura (Marina Collado), la petita, va anar a viure a Mallorca; Maria (Lorena Hernández), la mitjana, a Barcelona, i Antònia (Iona Balcells), la gran, a Lleida. Com a novel·lista, Laura es proposa d’inspirar-se en aquell estiu que els va canviar la vida.
La trobada de totes tres fa destapar la caixa de Pandora familiar. Gradualment, les tensions, les rivalitats i les incomprensions de les tres germanes afloren de manera més virulenta enmig d’un núvol de confusió i mitges veritats. La gran, esquerpa i amargada, i la mitjana, mentidera compulsiva i histèrica, no poden dissimular l’enveja pel fet que la petita, ingènua i reflexiva, va tenir la bona sort d’anar a viure amb la padrina mallorquina. Els parents d’acollida van determinar l’accent de cadascuna i en van afaiçonar el caràcter.
Els diàlegs entre les germanes es combinen amb cançons d’època i aparts que aporten noves dades sobre la seva relació i el seu passat. L’esclat del conflicte és precedit pel joc tendre dels contes amb llençol, recuperat de la infantesa. Un enfilall d’històries aparentment innocents que congria una tempesta irreparable: la descoberta del que va passar aquell estiu llunyà que va conduir a la disgregació familiar.
A més d’al·lusions iròniques, com la de les Les tres germanes de Txèkhov, Estiu fa un homenatge explícit al filòsof Walter Benjamin, mort i enterrat a Portbou, un espai de frontera, simbòlic. Molt més vagament, també s’hi al·ludeix als refugiats que fugen per salvar la vida. La mateixa indagació sobre les relacions domèstiques de les tres germanes de Portbou apunta cap a una crítica del miratge de les famílies felices.
Amb una posada en escena molt senzilla, naturalista, idònia per a la proximitat i la calidesa d’El Maldà, les tres joves actrius defensen amb traça els papers. El joc metateatral d’exposar la teatralitat, llegint in situ les acotacions i introduint variacions interpretatives, també esdevé convincent, tot i el risc que suposa. N’hi ha prou amb el terra enrajolat del Maldà, una ampolla de vi, uns quaderns, un estoig o un radiocasset per situar-nos en el terrat d’una casa de Portbou on té lloc l’acció.
Val a dir que resulta molt difícil de sentir altres accents que no siguin el barceloní en els escenaris de la capital catalana, tan centralistes en aquest sentit i en tants d’altres. En una doble direcció, si més no: s’hi impedeix, en molts casos, que els actors parlin en la seva variant dialectal i hi arriben poques produccions d’altres indrets dels Països Catalans. Com passa també a TV3. En Estiu, s’hi enraona en mallorquí i en lleidatà. No hauria de ser, ben mirat, tan estrany.
Estiu
Dramatúrgia i direcció: Helena Tornero
Actrius: Iona Balcells, Marina Collado
i Lorena Hernández
El Maldà, 10 de setembre