Se suposa que un psicòleg no ha de dir ben bé el que pensa. Ha d’escoltar. Escoltar i guiar i donar eines perquè sigui el pacient qui arribi a les conclusions que potser el psicòleg ja sabia des del principi però s’ha estat callant. El progrés en teràpia l’ha de fer el propi pacient, però això també vol dir que potser aquest progrés triga massa a produir-se. Tant, que per al psicòleg és frustrant veure com el pacient fa voltes i voltes, una vegada rere l’altre, al voltant dels mateixos patrons, cau en les mateixes trampes i repeteix els mateixos autoenganys. O almenys, ho és per al protagonista de Shrinking, un psicòleg interpretat per Jason Segel (conegut sobretot per haver estat en Marshall a How I Met Your Mother). Fins que un dia decideix que ja n’hi ha prou i que serà directe: dirà als pacients exactament què han de fer. O dit d’una altra manera, forçarà el progrés de la seva teràpia. Si no ho veus tu és igual, que ja ho veig jo. Passa de ser psicòleg i acompanyar al pacient des del seient del conductor a agafar el volant. Amb el risc que el cotxe s’acabi estavellant al primer revolt. I ja us avanço ara que de voltes de campana n’acaba fent moltes aquest psicòleg, i amb ell els seus pacients. En el moment que decideix ser honest i directe també s’arrisca a enfonsar la vida dels altres.
La clau és que la vida d’aquest psicòleg, anomenat Jimmy Laird, ja està enfonsada. Després de la mort de la seva dona passa per un moment molt difícil. I, de fet, si intenta forçar el progrés dels seus pacients és perquè el problema és que ell també està encallat, en el seu cas en el procés de dol, i no es pot fer avançar a si mateix. Amb aquesta premissa, Shrinking aconsegueix donar profunditat emocional a un punt de partida basat en el trencament de les normes. En això pot fer pensar una mica en el doctor House, que també era molt directe amb tothom ( “brutalment honest”, deien les campanyes promocionals de la sèrie), fins i tot si això ofenia els altres. Però l’actitud de House estava vinculada al cinisme amb què afrontava el dolor, mentre que en el cas de Shrinking en Jimmy es defineix per una empatia que vol ajudar als altres. Això és el que apropa més aquest personatge a Ted Lasso, que també amaga el patiment que li provoca la separació de la seva dona però el processa en positiu, intentant fer que els altres estiguin millor, en el seu cas amb l’optimisme com a coïrassa per poder amb tot.
Aquesta última semblança no és casual, ja que Shrinking ha estat creada per Jason Segel i els guionistes Bill Lawrence i Brett Goldstein (dos dels creadors de Ted Lasso) i s’ha estrenat a la mateix plataforma, Apple TV+. Hi ha diferències notables, però. El to d’aquesta nova sèrie és més dramàtic, sent l’humor una vàlvula per deixar respirar el drama. I encaa que Jason Segel fa un bon paper, no té el carisma instantani de Jason Sudeikis. De fet, on Shrinking brilla més és en els personatges secundaris, entre els quals es troba Harrison Ford, que està esplèndid interpretant un psicòleg que es preocupa pel protagonista al mateix temps que s’enfronta a una malaltia que amaga a la seva filla. Són aquests secundaris els que acaben sent, al seu torn, honestos amb el psicòleg, formant una relació de cures mútues i d’ajuda els uns amb els altres que acaba sent el tema principal d’una sèrie que aconsegueix fàcilment que et facis seus els seus personatges i que visquis intensament els seus bons i mals moments.
Shrinking
Creadors: Jason Segel, Bill Lawrence, Brett Goldstein
Repartiment: Jason Segel, Harrison Ford
Temporades: 1
Plataforma: Apple TV+