Debats constituents

Materials per aprofundir en un debat entre socialisme i liberalisme a la catalana

L'independentisme català ha estat capaç d'integrar pols oposats de la política. Liberals i socialistes es van donar cita el passat dimecres al CCCB per parlar sobre un hipotètic estat català. En una hora i mitja de debat es van dir moltes coses, però moltes altres van quedar a la superfície. Aquest article pretén aportar materials complementaris amb què aprofundir en les posicions de cadascun dels espais polítics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres passat, el CCCB aixoplugava un debat organitzat per Nació Digital, tan intens com atípic, com feia temps que no es veia al Principat. Dos espais d’idees, el dels liberals de Catalans Lliures i el dels socialistes de Poble Lliure intercanviaven parers sobre les bases constitucionals de la nova república, el model econòmic i social i la política exterior. Va ser un debat d’alta volada i farcit de referències a autors, molt difícil d’encabir en l’hora i mitja que tenien programada.

Explícita o implícitament, Núria Alcaraz, Martí Jiménez, Roger Medina i Xavier Oca referien autors i tesis sobre les quals se sustentaven les seves propostes. Més estudis que llibres per la banda liberal i més teoria que estadística per la banda socialista. Això a l’arena del debat, val a dir, ja que és de suposar que els dos bàndols contendents no van posar totes les cartes sobre la taula.

És per aquest motiu que EL TEMPS ha contactat els ponents, per preguntar-los pels seus referents, llibres o articles, i provar d’encaixar les propostes que enunciaren en cadascun d’ells.

81lcbr9G7TL.jpg

En aquest text, originalment un article publicat el 1945 a The American Economic Review, l’economista Friedrich Hayek assenta les bases d’una de les idees que es manifestaren al debat. Segons Hayek, cap autoritat central pot disposar del coneixement complet i al detall en la gestió dels afers econòmics. El coneixement és un fenomen distribuït i és precisament per aquest motiu, d’acord amb el seu raonament, que tota autoritat central que pretengui planificar i regular les relacions humanes i d’intercanvi està abocada al fracàs.

lenin-collected-works.jpg

Vladimir Ilich Ulianov, Lenin, l’arxiconegut revolucionari rus, se situa a les antípodes de Hayek. L’ús de les eines teòriques del marxisme du a Lenin a subscriure la possibilitat de copsar en les relacions mecàniques, de causa efecte, de l’economia, una lògica orgànica a la qual hi subjau un moviment històric. Les relacions econòmiques emmascaren l’opressió de classe que subjau en la contradicció treball i capital, i la tasca de tot militant socialista és desenmascarar-les i capturar l’estat per sotmetre les elits. Per ell, amb les eines teòriques adequades, no només és possible sinó imperatiu dirigir la societat cap a la superació d’una opressió de naturalesa exògena, resultant de l’acumulació de capital, i assolir, així, una societat sense classes. Poble Lliure també té entre els seus referents l’històric militant independentista Carles Castellanos i Marta Harnecker, part de la tradició marxista ortodoxa de Lukács, Meszaros o Lebowitz.

i-pencil-my-family-tree-as-told-to-leonard-e.-read-kindle-edition_28518166.jpg

Quan Martí Jiménez apuntava al mercat com un espai de cooperació, pensava en l’obra de l’economista Leonard E. Read i la seva metàfora del llapis. Un senzill utensili com aquest és resultat d’una complexíssima divisió del treball que va des del llenyataire que serra l’abre fins la papereria que te l’acaba venent. El cost des de la seva gènesi fins al seu consum sostingut per una sola persona és desorbitadament alt, però les relacions que es donen al caliu de la iniciativa i el coneixement empresarial acumulat permeten abaratir-lo pel gaudi de qui el compra. La internacionalització de l’economia és, pels defensors de les tesis de Read, un dels millors garants per a un mercat efectiu.

P-1494915596-Capitalism-in-the-Age-of-Globalization.jpg

Samir Amin posa peròs a Leonard E. Read quan assumeix i actualitza l’anomenada teoria de la dependència. El progrés econòmic al món pateix un problema de disseny. La desigualtat és un fenomen estructural que subordina determinats països a la producció de matèries primeres o altres activitats de baix valor agregat. Quelcom extrapolable a la mà d’obra i altres vectors. I els instruments de regulació sorgits de l’acord de Bretton Woods, lluny de pal·liar els efectes d’aquestes relacions desiguals, el que fan és apuntalar-los des que, en paraules del lingüista Noam Chomsky, “la liberalització del mercat és quelcom que es vol sempre pels altres països i pels pobres nostrats”.

Durant el debat, els liberals es reafirmaven en la defensa de societats obertes i inclusives, i veien en el mercat l’instrument amb què superar l’endogàmia tribal. El politòleg Chandran Kukathas, però també el filòsof Karl Popper, s’erigeixen com els baluards d’aquesta proposta. La tolerància respecte la forma de vida dels altres s’articula en un arxipèlag de relacions, individuals o grupals, amb les seves pròpies jurisdiccions en competència i solapament. Amb dissensions reconegudes dins del seu col•lectiu, Catalans Lliures veu en la Unió Europea (UE) un instrument amb què garantir aquesta multiculturalitat.

 

Menys optimistes amb la UE es mostraven Poble Lliure. En sintonia amb els economistes Yanis Varoufakis i Costas Lapavitsas, Xavier Oca parlava d’un projecte europeu travessat per una poderosa tensió entre centre i perifèria, assimetries i relacions de subordinació. Una Europa entesa com un instrument de la classe dominant amb què imposar un determinat tipus de polítiques en benefici dels poderosos i a costa de l’acumulació per despossessió dels més desafavorits. Contra això, la seva idea passa per un espai de relacions igualitàries entre estats. I com els dos autors citats, amb discrepàncies sobre si això implicava sortir o no de la UE. Núria Alcaraz parlava d’un marc de relacions Mediterrani, assegurant que tenim més en comú amb Algèria que amb els països nòrdics.

Tornant al debat constitucional, quan es defensava des del pol liberal una constitució que pugui ser redactada en un tovalló de paper, el pol liberal del debat pensava en el filòsof Robert Nozick. Concretament, del concepte de meta-utopia: el trànsit voluntari entre utopies possible per un estat reduït a la mínima expressió i que es limita a garantir els drets individuals i l’acompliment dels contractes. En l’argot liberal, la posició de Nozick és coneguda com a minarquisme.

 

Discrepava el pol socialista considerant que un estat massa poc intervencionista beneficiava les elits i perjudicava els exclosos del poder. Alcaraz reflexionava al debat sobre la naturalesa del treball reivindicant la necessitat de considerar el treball de cures, ara no remunerat, com a qualsevol altre tipus de treball. En aquest sentit, la filòsofa italiana Silvia Federici i l’economista Cristina Carrasco han escrit molt sobre la necessitat de valoritzar aquestes tasques amb una prestació de l’estat. Amb els anys, Federici subsumiria la proposta a una renda bàsica de ciutadania no subjecte a criteris de cap tipus, però el debat continua dins del camp de la crítica feminista.

La desconfiança vers l’estat els liberals la fonamenten en obres com les del filòsof Michael Huemer, l’aportació del qual va més enllà que la de Robert Nozick. El llibre és una dissertació filosòfica sobre els fonaments de l’autoritat política i els mecanismes coactius que la sustenten. L’anarcocapitalisme no és la idea imperant a Catalans Lliures, més propensos a defensar les teories de l’institucionalisme de James Robinson i Daron Acemoglu. Però afirmacions sobre la propensió a la corrupció d’administracions que controlen massa recursos i tenen un excés de poder troben una justificació moral a treballs com els de Huemer.

Al terreny dels drets, Poble Lliure es reconeix en Hannah Arendt. La filòsofa vindica la necessitat d’una ciutadania activa, d’un republicanisme cívic que confronti el que ella anomenà la banalitat del mal. Això és, el funcionari que es limita a obeir ordres malgrat les implicacions que aquestes puguin tenir. A Els Orígens del Totalitarisme i a Eichmann a Jerusalem constata com la desimplicació de la societat permet el sorgiment d’opcions totalitàries que posen en risc els drets fonamentals. Quelcom que els liberals també podrien signar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.