Utilitzant el potencial expressiu de codis i materials diversos, recerca en un registre multidisciplinari en què el dibuix, el teixit, la costura i la paraula escrita conflueixen en un joc subtil i dinàmic. El seu interès pels processos de degradació i decadència la porta a reutilitzar restes, documents deteriorats i materials de rebuig i reunir-los segons una nova combinació per retornar-los una nova vida. La seva preocupació pel pas del temps i la recuperació de la memòria és palesa també a la seva obra videogràfica i a la seva dedicació en l’àmbit de la fotografia, l’objecte i la performance.
La resiliència es pot definir com la capacitat de les persones a resistir situacions traumàtiques i sortir-ne enfortides. Tothom ha de fer front a ferides i ruptures siguin físiques o emocionals les quals deixen cicatrius al nostre cos i a la nostra ànima. El kintsugi és una tècnica centenària del Japó que consisteix a reparar peces de ceràmica trencades i que ha acabat convertint-se en una filosofia de vida. Experts defensen que des d’una perspectiva espiritual, la ferida és iniciàtica, i transformar-la lentament i pacientment en or esdevé un procés alquímic: davant adversitats i errors, cal saber recuperar-se i valorar els senyals i les lesions. Les “cicatrius” de la peça, lluny d’amagar-se o dissimular-se, s’exhibeixen realçades i transformen la seva essència estètica en fer valdre la imperfecció: la història deixa empremta en un objecte, i aquesta empremta l’enriqueix i el converteix en únic. La bellesa de les esquerdes, com a metàfora del valor de la durada, és l’essència de la vida mateixa. El periodista i escriptor polonès Adam Soboczynski apunta a El arte de no decir la verdad (Anagrama) que hem après a amagar “amb gran esforç, i mantenint les maneres, fins i tot la més terrible de les commocions que ens colpegen”: una crítica a la societat de les aparences.
En aquesta línia d’exploració, durant els darrers vint anys, Elena del Rivero (València, 1949) ha experimentat amb el potencial ritualitzador de l’apedaçament, articulant nexes de connexions i d’associacions en un procés de prospecció profundament vinculat a la seva pròpia experiència i en determinats moments a la història recent, com ara l’atemptat contra les torres del World Trade Center que va sotragar els pilars de la nostra cultura. Instal·lada a Nova York des del 1991, va viure de prop els atemptats de l’11 de setembre de 2001, on va patir la destrucció del seu estudi. Situat al 125 de Cedar Street, al Downtown novaiorquès, quan va tornar de Madrid —on preparava una exposició— el va trobar completament destrossat. Va netejar tots els objectes de la pols contaminada produïda per la caiguda de les torres i va documentar, amb una càmera de vídeo, les tasques de desenrunament de la zona. Així mateix, va recopilar més de cent hores d’enregistrament i tres mil papers que va enumerar i catalogar. Aquests materials són propis de l’obra d’Elena del Rivero, que concep l’esquinçament i la sutura com a referents conceptuals de l’expressió artística. Una activitat consistent en reutilitzar restes i documents malparats i agrupar-los segons una gramàtica composicional que els resignifica i els insufla una nova permanència.
En aquesta reflexió sobre la desaparició, contempla la idea de l’acció reparadora que emprèn cada cop que es presenta l’oportunitat d’embastar trencaments. L’exposició Love Song, dedicada l’obra de Lawrence D. “Butch” Morris, la música del qual es pot escoltar durant el transcurs de la mostra per cortesia del llegat de l’artista, inclou els trenta collages-assemblages que es van presentar a Es Baluard (Palma de Mallorca, 2021) en el context de la darrera etapa de l’Archivo del Polvo (2001-2021). Les vivències acumulades en els fragments rescatats del seu estudi novaiorquès serveix a l’autora per aprofundir en la pèrdua, el valor de la memòria col·lectiva, el dolor i les creences que, com a societat, poden permetre replantejaments de futur. Una acció artesanal, metòdica i domèstica de recuperació en cosir amb fil i acoblar amb agulles a partir d’un ritual pacient de donar nova vida i significat al rebuig, aprofitant el potencial de l’ànima del que havia estat i ara ja no és. Composicions constituïdes des del bocí, collages de memòries que creen reflexions sobre allò històric, allò col·lectiu i allò personal en el context d’un present immediat. En paraules de la directora d’Es Baluard, Imma Prieto: «La importància del projecte d’Elena Del Rivero rau en la connexió que s’estableix entre un fet concret, l’11-S, i una relació que uneix passat, present i futur.”
El cúmul de significats són una part important dels seus exercicis com ho demostra també amb Cartas a la madre, un altre dels seus grans projectes des de 1991. Amb els elements que ha estat utilitzant de forma constant com són agulles, pintures, brodats i teles, alça un gran cant a la dona i al fet de l’existència. Una selecció d’obres d’una altra de les seves representatives propostes és Letters from Home on aprofundeix en allò domèstic amb enormes draps de cuina penjats que conformen un paisatge de banderes. Les taques incrustades expliquen la seva història i eleven tot allò domèstic al regne del transcendent, alhora que fa una crítica mordaç al monumentalisme. Igualment, la cuina representa aquest lloc simbòlic per excel·lència de la domesticitat que ha esdevingut el seu laboratori d’idees. Del Rivero s’inspira en allò més quotidià i familiar, així com en esdeveniments històrics amb les seves múltiples referències.
L’exposició es completa amb Fragments of My Ruins (1980-2022); una gran instal·lació on uneix totes les seves darreres inquietuds ètiques i estètiques. Un gran llenç amb la frase “The end of the world” (La fi del món) ens parla dels rastres de la violència, la injustícia i la mort. Incorpora unes fotografies realitzades al barri del Soho durant les manifestacions del moviment Black Lives Matter, entrellaçant-se d’aquesta manera, com sempre, el col·lectiu i personal i el passat i present.
Entre les seves exposicions més destacades s’inclouen individuals al New Museum i a l’ICP, Nova York (2011); La Conservera, Ceutí (2010); Corcoran Gallery of Art, Washington (2008); Museo Patio Herreriano (2007); IVAM, València (2006); Drawing Center, Nova York (2001); i Museo Reina Sofia, Madrid (1998), així com exposicions col·lectives a SF MoMA (San Francisco), el Museu Whitney (Nova York), PS1/MoMA (Nova York) i el National Museum of Women in the Arts (Washington, DC), entre d’altres.
Elena del Rivero. Love Song
Galeria Senda
Trafalgar, 32. Barcelona
Fins al 28 de febrer de 2023