A diferència del que sol ocórrer davant la imminència d’una sentència de la justícia espanyola, les parts implicades no esperen cap filtració d’ací al dimarts 31 de gener. Aquest dia, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) respondrà a les preguntes prejudicials plantejades pel magistrat Pablo Llarena al març del 2021. En aquell moment havien passat dos mesos des que el tribunal belga d’Apel·lació havia denegat l’extradició del conseller Lluís Puig basant-se en el fet que el Tribunal Suprem no era el competent per a emetre l’euroordre.
Va ser aleshores quan Llarena va elevar al TJUE un seguit de qüestions perquè l’alt tribunal europeu hi donara resposta. Les preguntes plantejaven si la justícia d’un estat membre, en aquest cas Bèlgica, podia examinar les vulneracions de drets a les quals l’exconseller podia estar sotmès, o si per contra havia de confiar cegament en la justícia d’un altre estat membre, en aquest cas l’espanyol, i executar l’extradició sense cap revisió prèvia dels drets de la persona afectada. Si les preguntes sobre aquesta qüestió són contestades de manera favorable als interessos del magistrat espanyol, el TJUE haurà de respondre una última qüestió sobre si aquest jutge té o no la possibilitat de tornar a emetre una ordre d’extradició.
La justícia belga ja es va negar a extradir Lluís Puig. Qui exercia la seua defensa, Gonzalo Boye, va celebrar el seu moment que Llarena elevara prejudicials al TJUE per a resoldre el cas, atès que es considerava que la justícia europea continuaria prenent decisions en la línia dels interessos dels exiliats catalans. Però paradoxalment, l’argumentari de l’advocat general de la UE, que es va pronunciar sobre aquest cas, afavoria les tesis de Llarena i deia que no es podien denegar extradicions a un estat membre si no es demostraven problemes “sistèmics” en el seu sistema judicial.
Aquell parer, inesperat, va caure com una gerra d’aigua freda sobre els exiliats, atès que les consideracions de l’advocat general acostumen a coincidir amb les del TJUE, tot i que n’hi ha excepcions. En primera instància, la sentència de l’alt tribunal europeu afectarà Lluís Puig, tot i que també tindrà incidència en el futur dels altres exiliats, els eurodiputats Toni Comín, Clara Ponsatí i Carles Puigdemont, sobre els quals el Tribunal General de la Unió Europea resoldrà la qüestió de la immunitat europarlamentària les properes setmanes, previsiblement al febrer o al març.
Coincidisca o no el TJUE amb l’advocat general, el cert és que la sentència pot incorporar molts matisos. Des de denegar el caràcter retroactiu d’una sentència favorable a Llarena, i que d’aquesta manera no puga tornar a demanar l’extradició de Lluís Puig després que Bèlgica l’haja denegada –cosa que també afectaria el president Puigdemont, sobre qui Llarena va rebutjar una extradició oferta per Alemanya amb el condicionant que no siga jutjat a més de cinc anys de pena màxima de malversació–, fins que tot torne a la casella d’eixida, amb les mateixes condicions d’incertesa que hi havia al novembre del 2017. En cas que la sentència siga favorable al conseller a l’exili i, per tant, també a la resta d’exiliats, la justícia espanyola pot no retirar l’ordre de detenció en territori estatal, fet que perpetuaria encara més la situació dels polítics que van anar al cor d’Europa ara fa més de cinc anys a defensar la seua causa. Arribats a aquest punt, tots ells haurien de presentar recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans, una vegada els esgoten a l’Estat espanyol després de l’entrada en vigor de la modificació del Codi Penal.
D’altra banda, la reforma del Codi Penal ha canviat el processament formulat per Pablo Llarena, que ha llevat la demanda per sedició, tot i que manté les demandes d’extradició per malversació, mantenint elevades amenaces de presó contra els implicats, que considera que no han de veure rebaixades les penes malgrat la modificació esmentada.
Són molts els interrogants que es resoldran el 31 de gener, però possiblement no es resoldran tots. En tot cas, aquesta data marcarà un abans i un després en el futur dels polítics catalans a l’exili, que es podrà contemplar amb més claredat.