Canvi de guió en l’escenari judicial contra els polítics catalans a l’exili. L’entrada en vigor del nou Codi Penal pactat entre PSOE, Unides Podem i Esquerra Republicana, ha fet que Pablo Llarena, magistrat del Tribunal Suprem, emeta una nova interlocutòria de processament que modifica l’escenari judicial establert fins ara.
En primer lloc, el magistrat Pablo Llarena, que en un primer moment va processar els impulsors de l’1 d’octubre per rebel·lió –fet que va suposar l’empresonament preventiu de tots ells–, ara no ha optat per assenyalar els exiliats pel delicte de desordres públics agreujats, considerat com a substitutiu d’una sedició –delicte pel qual van ser condemnats els qui van poder ser jutjats– que queda derogada. Si la sedició podia suposar fins a quinze anys de presó, el nou delicte dona la possibilitat de condemnar a cinc anys de presó com a màxim –i vuit d’inhabilitació.
Llarena ha ignorat aquesta possibilitat, que les fonts jurídiques consultades haurien considerat com “una nova interpretació esbiaixada del Codi Penal”, i ha limitat la persecució al delicte de malversació. Amb les modificacions penals, aquest delicte s’homologa al dels països europeus, i tota malversació que no implique un enriquiment personal dels condemnats suposaria, com a màxim, quatre anys de presó. Abans se situava entre vuit i dotze anys.
En canvi, i això sí que és considerat com un indici de persecució i de forçament del Codi Penal, Llarena entén que la modificació del Codi Penal en el delicte de malversació no ha d’afectar la pena de presó que es vol imposar contra els polítics exiliats. Llarena escriu a la interlocutòria que “no es pot apreciar que les actuacions investigades oferisquen proves de resultar subsumibles en els tipus penals atenuats que s’introdueixen” al nou Codi Penal, perquè “en els fets investigats es poden apreciar proves de concurrència en ànim de lucre”. Segons el magistrat, “el delicte de malversació de l’article 432 del Codi Penal és aplicable quan l’ànim del subjecte actiu és el de disposar, com a propietari a títol definitiu, del patrimoni públic, mentre que el tipus atenuat s’aprecia únicament si es disposa temporalment dels bens amb intenció de retornar-los posteriorment, i per tant amb mera voluntat d’ús temporal dels mateixos, cosa que ací no es pot apreciar”.
Alhora, tot i que el magistrat reconeix que en aquest cas s’investiga un desviament de fons per a finalitats no previstes –fet que, segons el nou Codi Penal, faria rebaixar la pena en comparació amb el tipus delictiu anterior–, en aquest cas, pel que fa als diners públics presumptament adreçats a la celebració del referèndum d el’1 d’octubre, “no es tracta d’un supòsit en el qual s’intruduïra un transvasament pressupostari entre finalitats públiques legítimament administrades, sinó de l’aplicació dels fons públics a sufragar la decisió personal de contravenir l’ordenament jurídic i cometre un delicte, encara que el subjecte actiu tinga una activitat professional pública”. Això vol dir que Llarena continua proposant penes de presó d’entre 4 i 12 anys per als acusats de malversació i d’inhabilitació entre 10 i 20 anys.
Hi ha un aspecte encara més cridaner. Cal recordar que al març del 2018, el president Puigdemont va ser detingut al nord d’Alemanya, quan va superar la frontera des de Dinamarca mentre tornava en cotxe des de Finlàndia cap a Bèlgica. En aquell moment, el tribunal d’Schleswig-Holstein va estudiar la demanda d’extradició de Llarena, que reclamava el president català per rebel·lió, sedició i malversació. El tribunal alemany va desestimar aquella petició i només va acceptar extradir Puigdemont per malversació, a la qual cosa Llarena es va negar, perquè no volia jutjar-lo només per una pena que no podia superar els 12 anys de presó –cal recordar que els condemnats per sedició van patir penes d’entre 8 i 13 anys. Ara, cinc anys després, Llarena reclama Puigdemont, Comín i Puig per malversació i desobediència, sent el primer d’aquests dos delictes l’únic que implicaria pena de presó.
Les euroordres no han estat emeses, en tant, que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’haurà de pronunciar el 31 de gener sobre les prejudicials plantejades per Llarena arran la negativa de la justícia belga a extradir l’exconseller de Cultura, Lluís Puig. El tribunal d’aquest país entenia que Puig havia de ser reclamat, en tot cas, pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no pel Tribunal Suprem. El TJUE haurà de dir si el tribunal d’un país europeu té la potestat de rebutjar euroordres d’un altre país de la UE sota premisses d’aquest tipus. La sentència també afectarà el futur de Puigdemont i de Comín, qui alhora també són eurodiputats, fet que fa encara més complicada la seua extradició immediata. El Tribunal General de la Unió Europea s’haurà d’expressar sobre la immunitat dels tres eurodiputats, posada en qüestió per la justícia espanyola. En tot cas, els tres acusats per malversació, dos d’ells eurodiputats –Puigdemont i Comín–, continuen sense poder xafar territori espanyol perquè Llarena, basant-se en aquesta interlocutòria, ha emès una nova ordre de detenció en àmbit estatal, fet que les fonts jurídiques consultades continuen considerant un frau de llei.
Cal recordar que la malversació també afecta ex alts càrrecs del sottogoverno català de la tardor del 2017. Joaquim Nin, secretari general de presidència; Antoni Molons, secretari de Difusió; o Ignasi Genovès, director general de Difusió, també van ser acusats de malversar per autoritzar la propaganda del referèndum de l’1 d’octubre. Caldrà veure si les penes demanades es veuen rebaixades amb la reforma del Codi Penal.
En canvi, els qui queden lliures de malversació, i per tant eliminen el risc d’entrar en presó, són l’exconsellera i eurodiputada Clara Ponsatí i la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira. Les dues van ser processades en primer terme per rebel·lió, i ara estan encausades per desobediència, delicte que comporta inhabilitació però no empresonament. Les dues han anunciat que tornaran a Catalunya, però no han dit quan ho faran. Ponsatí, això sí, ha assegurat que no passarà pel Suprem per a comparèixer davant els jutges, tal com sí que van fer l’exreferent de la CUP Anna Gabriel i l’actual consellera Meritxell Serret.
Malgrat aquests últims casos de retorn d’alguns dels exiliats i exiliades, fonts jurídiques implicades en aquest cas denuncien que Llarena intenta “negar l’eficàcia de la reforma del Codi Penal”, atès que pretén condemnar per malversació a més anys dels que permet el nou tipus penal en cas que no hi haja lucre personal. La motivació política del magistrat sembla evidenciar-se amb les valoracions personals que inclou en la interlocutòria per a criticar la reforma del Codi Penal. Llarena argumenta que si aquesta modificació es justifica “invocant la necessitat d’abordar una harmonització entre la legislació espanyola sobre aquesta matèria i les previsions penals dels països del nostre entorn, apel·lant més al principi de proporcionalitat a l’hora d’establir la pena associada al delicte, la justificació no guarda correspondència amb els arguments”, perquè “el caràcter delictiu” dels encausats “és inqüestionable en tots els països del nostre entorn”. Llarena, a més a més, critica també amb aquests arguments tant els indults decretats al juny del 2021 com la sentència del tribunal d’Schleswig-Holstein a l’abril del 2018, que va impedir l’extradició de Puigdemont per rebel·lió i sedició, i també fa un llistat d’articles dels codis penals de diferents estats europeus –cita França, Alemanya, Itàlia i Bèlgica– que, segons Llarena, castigarien els “delictes” que el magistrat diu perseguir però que, en canvi, les justícies de diferents estats europeus –precisament les d’Alemanya, Itàlia i Bèlgica, i també la britànica– no han interpretat de la mateixa manera que ell.
Aquestes interpretacions del magistrat, segons diverses fonts consultades, no s’ajusten a “la normalitat” de les interlocutòries de processament. “Es pot processar per assassinat i condemnar per homicidi”, interpreta una font jurídica, que considera que Llarena no parla de malversació com un plantejament que cal estudiar durant un judici, sinó com un fet ja contrastat.
Mentrestant, des de Waterloo, el president a l’exili va emetre una comunicació institucional en què assenyalava les contradiccions del magistrat i en què assegurava que no buscaria solucions personals per poder tornar a Catalunya, sinó que cal resoldre el conflicte de fons. El seu advocat, Gonzalo Boye, amb arguments jurídics, deia davant els jutjats que l’estratègia jurídica de l’exili no canviaria.
Enmig d’aquest escenari arribaran dues dates clau. La primera, la del 19 de gener, quan l’independentisme es manifestarà contra la cimera que Pedro Sánchez i Emmanuel Macron celebraran a Barcelona i que servirà per a prendre el pols del moviment independentista. Tot seguit es pronunciarà el TJUE, el pròxim 31 de gener, sobre les prejudicials plantejades per Llarena per la negativa de la justícia belga a extradir Lluís Puig. En principi, l’exconseller ho té tot en contra després que l’advocat general de la Unió Europea haja donat la raó a Llarena. Però hi ha qui creu que, tal com passa en algunes –poques– ocasions, en aquesta el TJUE pot prendre una decisió que contravinga el criteri de l’advocat general. En un sentit o en un altre, la batalla de l’exili sembla més prop que mai del seu desenllaç.