Els Crítics

Donald Trump, pallasso terrorífic

American Horror Story ha superat House of Cards en el seu propi terreny. Vivim temps pertorbadors en el moment que una sèrie de terror aconsegueix retratar millor un país que una sèrie de política.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Però això és el que està passant a la televisió nord-americana. Des d’aquestes pàgines ja vam reflexionar sobre les dificultats de House of Cards per continuar presentant Frank Underwood com el pitjor president imaginable des que Donald Trump governa els Estats Units. La cinquena temporada de House of Cards ha patit molt en aquest sentit i, de fet, la sèrie encara no ha estat renovada, símptoma inequívoc que no ha funcionat com abans. La realitat ha fet escac i mat a House of Cards, que ha deixat de ser vigent. I aquí és on arriba American Horror Story, una sèrie de terror que s’ha reinventat com a sèrie política en una setena temporada inspirada en les eleccions de 2016. El primer episodi (l’únic emès en el moment que escric aquesta crítica) fa una dissecció dels Estats Units actuals més precisa que moltes sèries polítiques.

Entenent que l’única manera d’abordar un personatge com Donald Trump és a través del gènere del terror, la sèrie presenta el pallasso terrorífic com a metàfora per descriure l’actual president dels Estats Units. Efectivament, és un personatge de circ (mediàtic), una excentricitat que faria riure si no fos pel poder que té a les mans. A la sèrie, els pallassos terrorífics són per tot arreu. Però no sabem si existeixen o si són producte de la imaginació de la protagonista, una seguidora de Hillary Clinton que des que va veure com Donald Trump guanyava les eleccions experimenta diverses fòbies que fins aleshores tenia controlades. Experimenta aquests terrors en situacions relacionades amb la nit electoral, ja sigui perquè es troba al supermercat un dependent que porta la gorra “Make America Great Again” o perquè llegeix a les xarxes socials les piulades del nou president. Mentrestant, a l’extrem oposat tenim el personatge d’un votant de Donald Trump, racista i homòfob, que es convertirà en el líder d’una secta que vol fer servir el terror per aconseguir els seus propòsits. Els seus mètodes són un crítica oberta al discurs amb el qual Trump va guanyar-se el favor de molts votants.

Perquè sí, la sèrie ataca durament Donald Trump (no és gens estrany tenint en compte que Ryan Murphy, cocreador de la sèrie, va donar suport a Hillary Clinton a les eleccions, com també ho van fer altres membres del repartiment com Sarah Paulson o Lena Dunham), però ho fa com a concepte, no com a individu. El que es converteix en malson és la mena de polític que representa i la mena de seguidors eixelebrats que té al seu voltant. Al mateix temps, també critica el bàndol demòcrata, representat per una parella de lesbianes de classe alta que viuen en una bombolla i són incapaces d’examinar per què han perdut les eleccions. En comptes d’això, criden horroritzades com si el que ha passat fos un malson que s’ha creat del no-res. American Horror Story sembla dir-nos que la incapacitat per veure què estava passant fora del seu món privilegiat és el que els ha portat a subestimar Trump i, per tant, a facilitar-ne la victòria.

Però més enllà del retrat dels dos bàndols, on la nova temporada excel·leix és en presentar una societat governada pel terror i per l’odi, i en mostrar com aquestes dues emocions impregnen la vida política i la personal, que generen malsons que, la sèrie adverteix, ens dirigeixen més del que ens pensem. Malsons que prenen la forma d’un pallasso somrient anomenat Donald Trump.

American Horror Story: Cult

CreadorS: Ryan Murphy i Brad Falchuk

Repartiment: Evan Peters, Sarah Paulson, Alison Pill
Temporada 7
Canal: FOX España

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.